?ltimes fronteres del Mediterrani

No se sap ben b¨¦ qui eren els primers per¨° si que es creu que van ca?ar i menjar-se fins a l'¨²ltim myotragus balearicus, cabreta/ant¨ªlop, existent a les Illes m¨¦s allunyades del continent a la Mediterr¨¤nia. Els esquelets o cranis f¨°ssils de les cabretes s¨®n sobres, el vestigi de l'estricta fauna aut¨°ctona de Mallorca. Aquelles bestioles i d¡¯altres habitaren en solitud l¡¯illa a?llades durant milions d'anys; no van ser companyes de viatge dels casuals viatgers i primers colonitzadors. Els ossos de les petites cabres ajuden a datar l'inici de la civilitzaci¨®, la dels primers insulars, el seu men¨² de depredadors.

Aquells desconeguts de la colonitzaci¨® humana de l¡¯illa, van arribar al voltant de 2.350 anys abans de la dotaci¨® convencional, amb l'era de Crist. Aix¨ª s¨®n 4.400 anys, possiblement, els que marquen l'edat de la petjada de la gent en aquestes terres. El naixement de la cultura (el relat dels menjars i habitatges) al¡¤ludeix al rastre de l'extermini del myotragus.

Les cases refugi d'aquells primitius eren navetes de pedres i les seves restes estan en l'ampli arc litoral de la banya de la pen¨ªnsula muntanyenca del cap Ferrutx i els arenals de sa Canova, son Serra de Marina, son Real. La manera de les microedificacions neol¨ªtiques permet suposar que els pobladors de novetat provenien del mar del nord, del sud de Fran?a, de la vall del Roine, per la semblan?a trobada amb les cabanyes dels ve?ns.

Aquesta illa de conquesta i frontera va ser l'¨²ltim territori despoblat d'Europa, del Mediterrani, segons To?o Alcover, cient¨ªfic amb curr¨ªculum, segons explica en un documental per a ¡°L'Hora D¡± d¡¯IB3 que ha fet Cesc Mulet de la Perif¨¨rica.

La primera ¡°urbanitzaci¨®¡± prehist¨°rica dispersa de Mallorca es va pintar i fer en terrenys ¨¤rids, prop de xaps de torrenteres de tempesta, basses i zones humides amb molts de moscards que van transmetre la mal¨¤ria fins fa un segle o menys (la fundaci¨® Rockefeller va fumigar globalment l'illa de Sardenya amb DDT, el 1946 i 1947, per erradicar l'ancestral epid¨¨mia, dom¨¨stica des dels inicis de la gent).

Les febres encomanades pels mosquits, ¡°tercianes¡±, tamb¨¦ van fer tremolar o morir milers de nadius mallorquins; moss¨¨n Antoni Maria Alcover va sobreviure amb elles entre expedicions de recollida de desenes de milers de paraules catalanes, relats de rondalles, les seves pr¨¨diques integristes i el dibuix de capelles i esgl¨¦sies arreu, de colonitzaci¨® cristiana.

Un cas d¡¯integrisme a una colonitzaci¨® contempor¨¤nia.

Per son Serra de Marina es reberen primitius i all¨° qued¨¤ un desert 4.000 anys. Va ser, tamb¨¦, una de les urbanitzacions contempor¨¤nies del litoral, desenvolupada des del 1954 gaireb¨¦ com una col¨°nia-recinte religi¨®s. Durant l'apogeu de la llarga dictadura de Franco, abans-d'ahir, el terratinent Juan Massanet Moragues, que va ser alcalde de Palma (1954-63), vell pr¨°cer del r¨¨gim, ultracat¨°lic i de les dretes agr¨¤ries, parcel¡¤l¨¤ una part de Son Serra.

Ell vinculava documentalment la venda de parcel¡¤les en un contracte de ferro en ¡°pro de la dignificaci¨® dels costums com a exponent de religiositat i espanyol¨ªssimes tradicions¡±.

A les fites de son Serra de Marina, a l'entorn del desembarcament prehist¨°ric d¡¯estrena, fa 64 anys el senyor ¡°prohibia¡± a la platja les peces ¡°indecoroses¡±; a les dones se'ls ¡°exigia¡± que es cobrissin sempre esquenes i pit, m¨¦s faldilla. L'urbanitzador vetava qualsevol manifestaci¨® de ¡°nudisme o incorrecci¨® que pugni amb l'honestedat i el bon gust tradicionals entre els espanyols¡±. Aix¨ª estaven perseguits els ¡°balls vulgarment anomenats d'aferrat¡±, els jocs d'atzar i ¡°s'imposar¨¤ en tot tr¨¤ngol els banys amb absoluta separaci¨® de sexes¡±.

Els compradors i habitants d'aquell enclavament simb¨°lic, en cas d¡¯infringir els manaments de costum i fe, es veien obligats a pagar la taxa en doblers de 50 misses a un convent de monges. A m¨¦s de les prescripcions de fe i moral, s'impedia tenir armes, cans i utensilis de ca?a (per a no vulnerar els drets del vedat del predi de Massanet) sota la pena de tenir una ¡°multa¡± devota de 100 pessetes cada cop. En la venda o successi¨® de terrenys i cases a son Serra de Marina havien de complir-se els manaments Massanet estrictament perqu¨¨ sin¨® el b¨¦ anava a la caritat de l'Acci¨® Cat¨°lica o un altre centre de benefic¨¨ncia.

Juan Massanet en cas d'impagaments o vulneraci¨® de les condicions podia recuperar solar i la casa (ben ordenats, limitats d¡¯al?ada, servant vistes) i exigia sobir¨¤ que ¡°mai pugui al¡¤legar-se sorpresa, pressi¨® o falta d'absoluta llibertat en la signatura¡±.

El contracte impr¨¨s, protocolarizat i amb testimonis (Massanet era beat, autoritat i advocat, les lleis de Franco l¡¯emparaven) ¨¦s un forat de la hist¨°ria contempor¨¤nia, un detall de l'integrisme i de les pr¨¤ctiques noves de cacic en el creixement social tur¨ªstic. Son Serra de Marina era/¨¦s a la vorera de mar, sin¨°nim d¡¯estiueig, descans, banys i pesca, per a petits propietaris expagesos de les ve?nes i llunyanes Petra i Santa Margalida. Aleshores i ara.