Viure en un local comercial per esquivar el preu de l¡¯habitatge

Els preus del lloguer de l'habitatge a Barcelona i rodalies s¡¯han disparat. El 2017 el preu del lloguer mitj¨¤ va arribar a fregar els 900 euros i va cr¨¦ixer un 10% nom¨¦s en un any. Alhora, la creixent concentraci¨® dels comer?os en els principals eixos urbans i l'auge de la venda per Internet ha buidat fins a 30.000 locals comercials a Catalunya, que no s'utilitzen des de fa com a m¨ªnim cinc anys. Algunes fam¨ªlies han vist en aquesta equaci¨® una soluci¨® r¨¤pida al seu problema habitacional, i han optat per comprar, llogar o ocupar locals malgrat no disposar de c¨¨dula d'habitabilitat.

A Barcelona, segons la immobili¨¤ria Amat, hi ha entre 8.000 i 10.000 locals buits, una xifra que l¡¯Ajuntament redueix a 6.000. Aquesta immobili¨¤ria i els comerciants han aprofitat la Setmana del Comer? per demanar que es destini una part d'aquest estoc a habitatge social per a joves i persones grans.

El mes de juliol passat, la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) va ocupar set habitatges en el bloc situat en el n¨²mero 477 del carrer d¡¯Arag¨® de Barcelona. Van allotjar-hi diverses fam¨ªlies en situaci¨® vulnerable que van ser desnonades en altres zones de Barcelona. Una d'aquestes ¨¦s la de l¡¯Antonio. Va ser desallotjat juntament amb el seu fill d'un local comercial que, malgrat ser el seu domicili, no disposava de c¨¨dula d'habitabilitat. Despr¨¦s del desallotjament, la PAH va assessorar-lo per entrar a la taula d'emerg¨¨ncia habitacional i aconseguir un pis d'emerg¨¨ncia. Com que venia d'un local sense c¨¨dula d'habitabilitat, no va poder acollir-se a aquesta mesura. La PAH va allotjar pare i fill a l¡¯Obra Social de la PAH al carrer d¡¯Arag¨®, en un bloc on romanen malgrat la pressi¨® del propietari, un fons voltor que pret¨¦n expulsar-los.

¡°Tenim casos de gent que viu en locals o en oficines, llocs que no tenen c¨¨dula d'habitabilitat. No ¨¦s el m¨¦s habitual, per¨° t¨¦ un problema afegit: si et desnonen, quedes desprotegit, perqu¨¨ en no venir d'un pis amb c¨¨dula se't nega entrar a la taula d'emerg¨¨ncia habitacional¡±, explica Luc¨ªa Delgado, representant de la PAH. L'¨²ltim cens municipal dels comer?os de Barcelona mostra que Barcelona t¨¦ 78.033 locals comercials, el 77,2% en actiu. L¡¯Ajuntament calcula que 3.106 dels locals buits tenen un ¨²s residencial encara que no tinguin c¨¨dula d'habitabilitat. Alguns locals serveixen d'habitatge, altres de garatge o altres usos residencials. Els barris amb m¨¦s locals buits, segons la Generalitat, s¨®n els situats a l'esquerra i a la dreta del mapa de la ciutat.

Davant la pr¨¤ctica de donar un ¨²s residencial als locals comercials, les immobili¨¤ries han comen?at a pressionar l'administraci¨® perqu¨¨ es pugui canviar l'¨²s d'un local. En una xerrada a la Setmana del Comer?, els comerciants de RetailCat i la immobili¨¤ria Amat van assegurar que uns 10.000 locals buits poden ser habitatges per als segments de poblaci¨® m¨¦s amena?ats per l'augment del lloguer: els joves i les persones grans. No obstant aix¨°, van lamentar que l¡¯Ajuntament sempre ha mostrat recels. ¡°D'entrada l¡¯Ajuntament no est¨¤ en contra que hi hagi habitatges en antics locals comercials, sempre que tinguin c¨¨dula d'habitabilitat i que no afecti el teixit comercial¡±, indiquen fonts de l¡¯Ajuntament. El Consistori no disposa de cap registre sobre sancions per viure en un local comercial.