La crisi i la venda en l¨ªnia buiden un de cada tres locals comercials

Cada vegada ¨¦s menys rendible tenir una activitat comercial a les plantes baixes de les zones urbanes que no s¨®n eixos comercials. La crisi i l'auge del comer? per internet han portat molts comerciants a abaixar la persiana, i en molts casos ning¨² est¨¤ disposat a ocupar l'establiment. A Catalunya ja hi ha 30.281 locals comercials que estan buits, un 7,1% m¨¦s que fa tres anys, segons un estudi presentat dimarts per l'associaci¨® de comerciants RetailCat i la immobili¨¤ria Amat. Els impulsors de l'informe asseguren que uns 10.000 ja es podrien rehabilitar com a habitatges per¨° demanen la implicaci¨® de les administracions.

M¨¢s informaci¨®n

Nom¨¦s quatre districtes de Barcelona tenen lloguers per sota dels 800 euros

¡°No tenim 4.000 euros per canviar de pis¡±

¡°En un sol carrer del meu municipi, al Baix Llobregat, vaig descobrir que el que abans eren una oficina banc¨¤ria, una immobili¨¤ria, una botiga de perfums, una de roba, una de llaminadures i una ag¨¨ncia de viatges, ara s¨®n locals comercials buits¡±. Aix¨ª va resumir la situaci¨®, aquest dimarts, el president de l'associaci¨® RetailCat, Joan Carles Calbet, en la presentaci¨® de l'estudi Qu¨¨ fem amb els locals buits dels carrers no comercials?

L'associaci¨® de comerciants i la immobili¨¤ria Amat van voler obrir un debat per donar soluci¨® a dos problemes que tenen els municipis catalans, especialment Barcelona. D'una banda, la transformaci¨® del sector del comer?, revolucionat per l'auge de la venda electr¨°nica. I, de l'altra, la creixent demanda d'habitatge de lloguer, que ha fet que els preus estiguin pels n¨²vols.

La primera de les problem¨¤tiques va a l'al?a. En els ¨²ltims temps ha crescut un 7,1% el volum d'establiments que no s'utilitzen per a res des de fa com a m¨ªnim cinc anys. Nom¨¦s a Barcelona hi ha entre 8.000 i 10.000 locals buits; a l'Hospitalet de Llobregat, 4.088; i a ciutats com Reus o Sabadell, m¨¦s de 1.000 i 400, respectivament.

Els comerciants expliquen aquest fenomen per l'increment de les compres per internet i pel canvi d'estrat¨¨gia de les grans marques. En comptes d'apostar per dispersar-se al territori, les empreses concentren la seva pres¨¨ncia als centres de les ciutats, on promocionen la seva imatge amb les anomenades botigues ins¨ªgnia (flagship stores), i incrementen la inversi¨® en la venda en l¨ªnia.

Per tot aix¨°, des dels ¨²ltims anys s'ha intensificat l'activitat als eixos comercials del centre de les ciutats, mentre que els eixos perif¨¨rics es van quedant deserts. L'ocupaci¨® mitjana a Catalunya dels locals als eixos comercials ¨¦s del 90,5%, mentre que a la perif¨¨ria no arriba al 69%.

Segons els comerciants, ha arribat el moment de redibuixar l'oferta comercial de les ciutats i de donar un ¨²s m¨¦s eficient als locals que sobren. La vicepresidenta de la immobili¨¤ria Amat, Joana Amat, va assegurar en la presentaci¨® de l'informe que aquests establiments podrien ser una soluci¨® a la gran demanda de lloguer que hi ha a ciutats com Barcelona. El 2017, el lloguer mitj¨¤ a la capital catalana es va situar en 877 euros, un 10% m¨¦s que l'any anterior.

¡°La situaci¨® ¨¦s d'emerg¨¨ncia social, i aquesta pot ser una de les solucions: ja hi ha uns 10.000 locals buits que es podrien convertir en habitatges¡±, va afirmar Amat. La vicepresidenta d'aquesta immobili¨¤ria considera que aquests pisos tindrien com a llogaters ideals joves i gent gran. ¡°S'est¨¤ expulsant els joves de l'?rea Metropolitana, que no poden pagar el lloguer, i alhora hi ha un increment de la gent gran que viu sola i que est¨¤ amuntegada en pisos alts sense ascensor o amb poca mobilitat¡±, va argumentar Amat, que va fer valer el fet que els locals estan situats a les plantes baixes.

Per¨° la proposta dels comerciants i del sector immobiliari topa amb les retic¨¨ncies de les administracions. Amat, que fa anys que presenta aquesta proposta als Ajuntaments, va explicar que la resposta sol ser la mateixa: el canvi d'¨²s de comercial a habitatge podria disparar el preu i fomentar l'especulaci¨®. ¡°Aix¨° no ¨¦s especulaci¨®, ¨¦s negoci, ¨¦s donar-li un ¨²s diferent a una cosa que no s'utilitza, per donar-li valor¡±, va defensar. ¡°Esperem que les administracions entenguin el missatge i s'hi impliquin¡±, va demanar Calbet. ¡°El que ¨¦s absurd ¨¦s que no donem c¨¨dules d'habitabilitat a aquests locals per¨°, en canvi, hi hagi pisos antics amb moltes infraccions que s¨ª que en tenen¡±, va afegir Amat, que va considerar que la inversi¨® per rehabilitar aquests establiments ¨¦s molt baixa i, en canvi, la rendibilitat i l'efici¨¨ncia estan assegurades.