La ¡®Commedia dell¡¯arte¡¯ com a ¡°alternativa de l¡¯alternativa¡±

El mar? del 2013, fent (massa) poc soroll, va obrir les portes la sala F¨¨nix, al cor del Raval. ¡°Era una mala ¨¨poca, per¨° jo qu¨¨ sabia¡­?¡±, reconeix ara Felipe Cabezas (Vi?a del Mar, Xile, 1979), alma mater d'aquest petit espai teatral de menys de 50 butaques que celebra el seu cinqu¨¨ aniversari havent-se fet un lloc en l'escena barcelonina. ¡°Ara, amb les dades d'Adetca a la m¨¤, sabem que el millor hauria estat obrir a la tardor, quan l'ocupaci¨® mitjana a les sales de Barcelona supera el 65%¡±. Les coses no van acabar de funcionar en aquell ter? de temporada que afrontaven com a bateig per¨°, a poc a poc, van anar millorant. ¡°Hem arribat a 11.000 espectadors en aquests cinc anys, dels quals 7.000 han estat en els espectacles familiars, que s¨®n marca de la casa¡±, explica.

¡°Teatre creatiu i l¨²dic que dona molta import¨¤ncia a la imatge¡±, s'aventura a definir Cabezas. ¡°Mantenim tot el pes del text, per¨° espremem emocions alternatives a la paraula: ombres, marionetes, gestos, mim, m¨¤scares. Llenguatges poc convencionals. Ens apropem a la Commedia dell¡¯arte¡±. Aquest ¨¦s el segell de la F¨¨nix, que programa, almenys, una producci¨® pr¨°pia cada any.

Cabezas va arribar a Barcelona el 2002 havent fet la mili del teatre al seu Xile natal, i a Europa es va apropar al teatre visual amb Berty Tov¨ªas: m¨¤scara, pantomima, teatre gestual¡­ A It¨¤lia, amb el mestre Antonio Fava, es va especialitzar en la?Commedia dell¡¯arte?i ¨¦s un dels promotors del dia mundial d'aquest g¨¨nere de teatre popular que, en paraules de Cabezas, ¡°¨¦s una manera d'entendre el teatre i, per tant, de reflexionar sobre l'home i els seus problemes¡±.

¡°La Commedia dell¡¯arte, en el Renaixement, innovava, evolucionava, aportava coses noves. Si ara nom¨¦s f¨¦ssim el que ells feien llavors, no evolucionar¨ªem i deixaria de ser?Commedia dell¡¯arte. Per aix¨° cal adaptar-la a l'actualitat¡±, explica Cabezas. Aix¨ª es reconeix tamb¨¦ en l'obra m¨¦s recent de l'autor, El buf¨® del rei Lear, que no ¨¦s cap personatge de la Commedia (Arlequ¨ª, Pulcinella, Pantalone, el Capit¨¤¡­), per¨° que respira aquesta atmosfera. ¡°Vull dir que el g¨¨nere segueix viu, per¨° s'ha de seguir adaptant. El gran esperit era el risc i ho ha de seguir sent¡±, assegura.

El risc, sovint, es troba en la implicaci¨®. ¡°Em va marcar l'1-O, no ho nego¡±, explica Cabezas. ¡°I aix¨ª ho expresso a trav¨¦s del personatge del buf¨®: parla dels fets per¨° sense donar noms. S¨®n les velles t¨¨cniques dels joglars, que no necessitaven explicitar certes coses, en tenien prou amb una picada d'ullet, amb all¨° del ¡®tu ja m'entens¡¯. I en aix¨°, el geni ¨¦s el meu admirat Dar¨ªo Fo¡±.

Felipe Cabezas va escriure el 2008 el seu primer mon¨°leg, L¡¯ultima notte del capitano, obra amb la qual anys m¨¦s tard, despr¨¦s d'haver-la representat tamb¨¦ fora d'Espanya, inauguraria la F¨¨nix. Entre el 2010 i el 2013 va presentar els seus textos al C¨ªrcol Mald¨¤, que dirigia Pep Tosar, amb qui ha seguit col¡¤laborant. Despr¨¦s de les complicacions dels primers mesos de la sala, la temporada 2013-2014 va ser la de la consolidaci¨®. En la programaci¨® principal, els dijous es va afegir el cabaret i els caps de setmana es va seguir apostant per la programaci¨® familiar. Cursos, tallers i exposicions relacionades amb l'espectacle en cartell ¨Cal vest¨ªbul de la sala¨C van acabar de donar-li al teatre aquest toc inquiet. ¡°L'¨¨xit de Cabaret Victoria [basat en la literatura fant¨¤stica del segle XIX, a ritme de musical, amb m¨¤scares, gestos i ombres], que hem reposat diverses vegades i amb el qual seguim tenint bolos, ens va animar a seguir¡±, diu el director de la sala.

Des de llavors, la progressi¨® ha estat constant. ¡°Crec que el que millor ha funcionat ¨¦s El buf¨® del rei Lear [ha estat en cartell fins a aquest mes] i la millor temporada, aquesta¡±, sost¨¦ Cabezas. S¨®n habituals de la F¨¨nix la companyia del clown Carlo Mo, la del marionetista Jordi Bertran, el mateix Pep Tosar, Alba Valldaura (que hem vist en la recent reposici¨® de Mary Frankenstein Shelley)¡­ ¡°Ens hem creat un p¨²blic fix, tenint en compte que programem molt en castell¨¤. Aix¨° ens atreu for?a estrangers residents a Barcelona: italians, anglesos i francesos, sobretot¡±.

Aquest estil teatral ha convertit la F¨¨nix en el que Cabezas anomena ¡°l'alternativa de l'alternativa¡±. Es refereix al fet que l'escena actual a la ciutat es basa en tres caracter¨ªstiques: ¡°Teatre de text, contemporani i en catal¨¤. Despr¨¦s hi ha les anomenades sales alternatives (Antic Teatre, Hiroshima¡­), que exploten noves tend¨¨ncies i nous llenguatges teatrals. I m¨¦s enll¨¤, hi som nosaltres, no? que recuperem velles tend¨¨ncies i vells llenguatges sense deixar d'actualitzar-los¡±.

Submergit en les xarxes de la burocr¨¤cia a la recerca de subvencions p¨²bliques que no sempre arriben (aquesta ¨²ltima temporada, pr¨¤cticament tota la programaci¨® s'ha pagat de la butxaca de la sala), la F¨¨nix segueix fidel als seus principis. ¡°La nostra fi ¨¦s cultural, no comercial¡±, proclama Felipe Cabezas. ¡°L'oci ¨¦s matar el temps; la cultura ¨¦s aprofitar-lo¡±.