Quins escenaris judicials afronten Puigdemont i els altres sis l¨ªders del proc¨¦s que han fugit?

Despr¨¦s de l'ordre de processament del jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, del 21 de mar?, en la causa que investiga el proc¨¦s independentista de Catalunya, hi ha diversos dirigents declarats en rebel¡¤lia per no haver anat a declarar: l'expresident de la Generalitat?Carles Puigdemont, que s'espera empresonat a Alemanya; Marta Rovira i Anna Gabriel, que es troben a Su?ssa; els exconsellers Toni Com¨ªn, Llu¨ªs Puig i Meritxell Serret, a B¨¨lgica; i l'exconsellera?Clara Ponsat¨ª, a Esc¨°cia.

El fet de trobar-se a diferents estats introdueix variacions en el futur processal que s'obre per a cadascun d'ells. Tal com explica ?ngeles Guti¨¦rrez Zarza, professora titular de Dret Processal a la Universitat de Castella-la Manxa i coordinadora de la Xarxa Espanyola de Dret Penal Europeu (ReDPE), dins de la Uni¨® Europea, igual que hi ha lliure circulaci¨® de persones, tamb¨¦ circulen lliurement les decisions judicials, incloent-hi les interlocut¨°ries de detenci¨® i pres¨® provisional dictades pels jutges d'un Estat membre mitjan?ant l'ordre europea de detenci¨® i entrega (ODE). Aquesta es troba regulada en una decisi¨® marc del 2002, que recull un procediment general que posteriorment cada pa¨ªs ha desenvolupat en una norma interna que determina qui ¨¦s competent per a quines funcions i quins s¨®n els tr¨¤mits concrets que s'han de seguir.

Puigdemont a Alemanya

En el cas de Puigdemont, la seva ordre de detenci¨® europea, activada, desactivada i reactivada, planteja moltes inc¨°gnites. Com que ha estat detingut mitjan?ant una alerta del Sistema d'Informaci¨® de Schengen (SIS), les autoritats alemanyes han de rebre encara l'ODE en el formulari oficial, degudament emplenada i tradu?da a l'alemany. En cas contrari, quedar¨¤ en llibertat.

Despr¨¦s que el tribunal de primera inst¨¤ncia de Neum¨¹nster hagi acordat mantenir-lo privat de llibertat (decisi¨® contra la qual no es pot presentar recurs), la compet¨¨ncia per decidir sobre l'ordre correspon ara a la Fiscalia i al Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein, la regi¨® on Puigdemont va ser localitzat. L'¨°rgan judicial examinar¨¤ les seves circumst¨¤ncies personals i li preguntar¨¤ si t¨¦ motius per oposar-se a l'entrega. Si l'expresident accepta el seu lliurament, se seguir¨¤ un procediment simplificat, que t¨¦ una durada mitjana d'entre 14 i 15 dies.

Tres fases

Si Puigdemont no consenteix el seu lliurament, el procediment t¨¦ tres fases. En la primera, el fiscal examina si concorre algun motiu de denegaci¨®. El primer possible motiu oposable ¨¦s la inexist¨¨ncia d'una doble incriminaci¨®, ¨¦s a dir, que per executar l'ODE de Puigdemont els delictes de malversaci¨® i rebel¡¤li¨® han d'estar penats tamb¨¦ a Alemanya. En el cas de la malversaci¨® la doble tipificaci¨® ¨¦s clara, per¨° no tant en el de rebel¡¤li¨®. Alemanya preveu al seu Codi Penal el delicte d'alta tra?ci¨®, per¨° la dificultat rau a decidir si en els fets que se li imputen a Puigdemont va existir viol¨¨ncia o amena?a de viol¨¨ncia, un requisit que tamb¨¦ exigeix el delicte d'alta tra?ci¨® alemany.

L'altre motiu de denegaci¨® ¨¦s la possible vulneraci¨® de drets fonamentals. La normativa alemanya estableix que es denegar¨¤ l'ODE quan suposi una violaci¨® de l'article 6 del Tractat de la Uni¨® Europea (drets fonamentals), per¨° aquest precepte es t¨¦ en compte en els casos en qu¨¨ el delicte t¨¦ una entitat menor i el perjudici que es causaria al sospit¨®s per la seva detenci¨® i lliurament a un altre Estat membre seria molt major (abs¨¨ncia de proporcionalitat).

En la segona fase, el fiscal al¡¤lega qualsevol motiu de denegaci¨® davant del Tribunal Regional Superior, que revisar¨¤ la seva decisi¨® i decidir¨¤ sobre si es permet o no el lliurament. Contra aquesta decisi¨® no es pot presentar recurs i nom¨¦s vincula el ministeri p¨²blic si rebutja el lliurament perqu¨¨ si l'autoritza, el fiscal encara pot denegar-lo si estima que concorren motius justificats de denegaci¨®.

En la tercera i ¨²ltima fase, el fiscal pren la decisi¨® final, per a la qual hi ha un termini de 60 dies des de la detenci¨®, prorrogable excepcionalment 30 dies m¨¦s. Com a regla general, els fiscals alemanys triguen una mitjana d'entre 32 i 40 dies a prendre la decisi¨®.

Tamb¨¦ correspon al fiscal del Tribunal Regional Superior organitzar l'entrega de la persona en col¡¤laboraci¨® amb les autoritats competents d'Espanya, en un termini de 10 dies despr¨¦s de prendre la decisi¨® definitiva.

Rovira i Gabriel, a Su?ssa

Su?ssa forma part de l'espai Schengen per¨°, com que no ¨¦s membre de la Uni¨® Europea, no aplica l'ODE, sin¨® el procediment d'extradici¨® tradicional. Les declaracions de la Fiscalia General del pa¨ªs, afirmant que no ¨¦s possible concedir l'extradici¨® per motius pol¨ªtics, podria fer pensar que no hi haur¨¤ trasllat de les fugides. No obstant aix¨°, la q¨¹esti¨® no ¨¦s tan simple perqu¨¨ Su?ssa ha signat el Conveni Europeu d'Extradici¨® (del Consell d'Europa) i el seu Protocol I. La norma no permet l'extradici¨® per motius pol¨ªtics, per¨° el seu Protocol I, s¨ª. Precisament, es va adoptar amb aquesta finalitat.

Els exconsellers a B¨¨lgica

Els tres exconsellers catalans fugits a B¨¨lgica de moment no han estat detinguts perqu¨¨ la just¨ªcia del pa¨ªs no hi veu risc de fugida. Si escau, ser¨¤ la sala preliminar la que decidir¨¤ si concorren motius clars per denegar l'ordre detenci¨® europea.

Les resolucions de la sala preliminar s¨®n recurribles davant de la sala d'acusacions?i aquesta, al seu torn, es pot rec¨®rrer davant del Tribunal Superior d'Apel¡¤laci¨®. Malgrat les possibilitats de presentar aquests recursos, les autoritats belgues acostumen a respectar el termini m¨¤xim general per resoldre sobre el lliurament de 60 dies.

Sobre els motius de denegaci¨® que pot al¡¤legar la defensa de la persona requerida, sembla que els que donarien m¨¦s joc s¨®n l'abs¨¨ncia de doble incriminaci¨® i el risc de no tenir un judici imparcial a Espanya.

La correspond¨¨ncia exacta no ¨¦s necess¨¤ria

Sobre la doble incriminaci¨®, tot i que el Tribunal de Just¨ªcia de la UE (TJUE) ha assenyalat que no ¨¦s necess¨¤ria una correspond¨¨ncia exacta entre els tipus penals, sin¨® que els fets que serveixin de base a l'ordre de detenci¨® estiguin incriminats a Espanya i a B¨¨lgica, no ¨¦s f¨¤cil trobar correspond¨¨ncies entre els Codis Penals de tots dos pa?sos. El belga regula el delicte de sedici¨®, per¨° nom¨¦s per al cas de cometre's entre particulars. Potser els delictes de coalici¨® de funcionaris podrien tenir una equiparaci¨® m¨¦s f¨¤cil.

Un altre dels possibles motius de denegaci¨® ¨¦s el risc de vulneraci¨® de drets fonamentals per les autoritats espanyoles, expressament previst per la llei belga sobre l'ordre de detenci¨® europea i que va ser aplicat per les seves autoritats per denegar les primeres emeses per Espanya en casos de terroristes d'ETA residents a B¨¨lgica el 2003. Les decisions van ser, no obstant aix¨°, objecte d'apel¡¤laci¨® per la Fiscalia belga i es van corregir en les inst¨¤ncies superiors. La q¨¹esti¨® s'ha seguit plantejant davant dels tribunals belgues en posteriors processos, amb solucions dispars.

El procediment a Esc¨°cia

Esc¨°cia t¨¦ la seva pr¨°pia organitzaci¨® judicial i les seves normes processals, per¨° pel que fa a l'ODE es regeix per la llei d'extradici¨® del 2003, d'aplicaci¨® a tot el Regne Unit. Aquests requeriments els centralitza la Crown Office d'Esc¨°cia, que l'examina i en certifica la validesa.

Un dels defensors de la Unitat de Cooperaci¨® Judicial examinar¨¤ si concorre algun motiu per denegar l'extradici¨®. ?s tamb¨¦ l'encarregat d'enviar una?c¨°pia de l'ordre a l'oficial d'enlla? internacional de la Policia escocesa, que introdueix una alerta en el sistema nacional de localitzacions. Abans de l'arrest, la policia torna a verificar la condici¨® de la persona requerida. ?s possible que el procediment de l'exconsellera Ponsat¨ª es trobi en aquest punt.

Si la dirigent ¨¦s detinguda, s'ha de posar a disposici¨® judicial (davant del que anomenen Sheriff Court) en les 48 hores seg¨¹ents. En aquesta audi¨¨ncia s'examina si la persona vol consentir el seu lliurament. Com a regla general no acostuma a acordar-se la privaci¨® de llibertat de la persona detinguda, per¨° si escau podria adoptar-se una decisi¨® diferent.

La decisi¨® sobre el lliurament correspon al Sheriff Court of Lothian and Borders, amb seu a Edimburg. Es pot presentar un recurs en apel¡¤laci¨® davant d'una secci¨® col¡¤legiada del?High Court of the Judiciary, el m¨¦s alt tribunal de la jurisdicci¨® penal escocesa.

Pel que fa als terminis, si la persona dona el seu consentiment, les autoritats d'Esc¨°cia solen complir el termini de 10 dies. Per¨° si no ¨¦s aix¨ª, les possibilitats de rec¨®rrer contra la decisi¨® del tribunal?s¨®n tan ¨¤mplies que el compliment del termini general de 60 dies resulta gaireb¨¦ impossible.

Sobre els motius de denegaci¨® a Esc¨°cia, la seva llei d'extradici¨® reprodueix els motius de denegaci¨® de la regulaci¨® sobre l'euroordre (a m¨¦s d'alguns altres), per la qual cosa es podrien al¡¤legar la vulneraci¨® de drets fonamentals, inclosa l'abs¨¨ncia de proc¨¦s degut, d'imparcialitat de l'¨°rgan judicial i, sobretot, de doble incriminaci¨®. A Esc¨°cia, el delicte de sedici¨® va ser abolit el 2011 i el de rebel¡¤li¨® nom¨¦s ¨¦s comparable amb el de tra?ci¨®, que defineix actes de viol¨¨ncia contra la Corona.

Per a m¨¦s informaci¨®, consulteu les guies jur¨ªdiques sobre l'ordre europea de detenci¨® i extradici¨®.