Debat d¡¯avui, ranc¨²nia d¡¯ahir

M¡¯ha caigut al damunt com una estaci¨® espacial xinesa a la deriva una frase de Xavier Dom¨¨nech en la seva primera intervenci¨® d¡¯aquest dimecres: aquest ¨¦s el tercer ple en una setmana. Mare meva, ¨¦s veritat. La vor¨¤gine del dia a dia m¡¯havia amagat la dura realitat: en menys de set dies, tres sessions sobre el mateix. Sobre m¨¦s o menys el mateix. Plens convocats a correcuita, amb la immediatesa d¡¯aquell grup de col¡¤legues que improvisa gr¨¤cies al WhatsApp una sortida per anar a fer uns vins (si encara no existeix, s¡¯imposa tamb¨¦ crear un grup de WhatsApp de portaveus de partits amb el president Torrent per a tanta iniciativa expr¨¦s; encara que seria un grup d¡¯aquests en qu¨¨ alg¨² penja un dibuix graci¨®s i rep un buit tenebr¨®s com a resposta, o fins i tot una notificaci¨® d¡¯alg¨² que ha deixat el grup).

Hi havia propostes per declarar Puigdemont investible, per demanar la dimissi¨® de Roger Torrent, o per llan?ar a la cara del PP el document del Comit¨¨ de Drets Humans de l¡¯ONU sobre els drets pol¨ªtics de Jordi S¨¤nchez. Un document que sembla un ninot de ventr¨ªloc: cadasc¨² li fa dir el que vol. El text admet a tr¨¤mit la den¨²ncia de Jordi S¨¤nchez sobre el seu dret a ser investit, per¨° no entra a valorar-ne el contingut. Aix¨° s¨ª, recorda ¨Ci aquesta ¨¦s la perla¨C que els drets dels electes s¡¯han de respectar. Els independentistes s¡¯han acollit a aquesta frase amb devoci¨® mariana ¨Camb perd¨®¨C perqu¨¨, en efecte, alg¨² ha considerat necessari recordar a l¡¯Estat espanyol que ha de respectar els drets civils. De totes maneres, aqu¨ª tenim Israel ¨Caquest referent per a tants nacionalistes catalans¨C per explicar-los amb quina alegria alg¨² es pot passar per l¡¯arc del triomf i el mur de les lamentacions les resolucions de l¡¯ONU, i seguir amb aquella alegria.

Deu ser cosa de la meva edat, per¨° crec que el gran moment del debat ha estat el cara a cara entre Miquel Iceta i Ernest Maragall. Un vell contenci¨®s amb la sensibilitat a flor de pell. Contenci¨®s del protoproc¨¦s, de l¡¯any 2006, quan l¡¯aparell del PSC va for?ar la liquidaci¨® pol¨ªtica de Pasqual Maragall impedint que es present¨¦s a la reelecci¨® com a president de la Generalitat. (Algun diputat d¡¯avui ni tenia edat de votar, d¡¯altres obrien el diari pel suplement de Cultura, i fins i tot algun per les p¨¤gines d¡¯Esports).

Ha estat dur¨ªssim Ernest Maragall, que atacava Iceta avui ¨C¡°les seves paraules em sonen buides¡±¨C amb la ment posada en l¡¯ahir. El socialista actual, molt ficat en el paper de dialogant, ha regatejat tot el que ha pogut; ¨¦s m¨¦s, s¡¯ha perm¨¨s tancar el cara a cara amb alguna cosa que sonava molt semblant a ¡°aquest ¨¦s el principi d¡¯una bona amistat¡±. No s¡¯hi posa per poc.

En les ¨²ltimes hores, Iceta i Dom¨¨nech competeixen per veure qui ¨¦s m¨¦s valent proposant un acord global. El com¨² ho ha concretat m¨¦s: un Govern d¡¯independents amb un mandat limitat en el temps. Hi ha grups que hi responen amb un comentari sorneguer, d¡¯altres que no es permeten ni una debilitat que els suavitzi el gest d¡¯ofesos, i uns tercers a qui els brillen els ulls en sentir la proposta, per¨° intenten fingir una mica d¡¯escepticisme, perqu¨¨ sempre sobrevola el sorteig de ¡°tra?dor del mes¡±. Ja ho sabeu, ¡°sempre toca¡±.