De palau barroc a d¨²plex de luxe

S¡¯han confirmat els rumors que apuntaven que qui havia comprat el Palau Mox¨®, l¡¯¨²ltim edifici barroc de Barcelona, que pertanyia a la fam¨ªlia que el va construir a finals del segle XVIII i que conservava el mobiliari i els interiors originals, havia estat un inversor mexic¨¤. A meitat del 2017 l¡¯inversor Eduardo Rallo, va tancar l¡¯operaci¨® per fer-se amb aquest edifici ¨²nic constru?t al n¨²mero 4 de la pla?a de Sant Just, davant de la bas¨ªlica del mateix nom pel m¨°dic preu de 7,3 milions d¡¯euros. La compra es va efectuar despr¨¦s que l¡¯edifici, que est¨¤ catalogat, fos rebutjat dues vegades (al desembre del 2015 i al gener del 2017) per l¡¯Ajuntament de Barcelona, que no va exercir el dret de retracte que li permet la llei per considerar que el preu era excessiu i estava fora de les seves possibilitats.

Gaireb¨¦ un any despr¨¦s de la compra ja se sap quin ser¨¤ el dest¨ª final d¡¯aquest impressionant edifici de quatre pisos (planta baixa, planta noble, segon pis i altell): sis pisos de luxe. Un n¡¯ocupar¨¤ tota la impressionant planta noble, de 600 metres quadrats. La resta seran cinc d¨²plex d¡¯entre 130 i 250 metres quadrats cadascun, de dues o tres habitacions amb vistes al barri G¨°tic, on es troba l¡¯edifici. Es preveu que als baixos s¡¯obrin tres locals comercials. Ja hi ha llista d¡¯espera per aconseguir un d¡¯aquests pisos exclusius, despr¨¦s que la setmana passada 300 persones assistissin a la selecta presentaci¨® del projecte.

Rosa Hierro, directora d¡¯inversi¨® de Vivendix, la immobili¨¤ria que comercialitza l¡¯immoble, explica que els treballs de reforma de l¡¯interior de l¡¯edifici els realitzaran el despatx d¡¯arquitectura de Joan Trias de Bes (TDB Arquitectura), que ha estat al capdavant d¡¯altres reformes d¡¯edificis amb la mateixa protecci¨®, com la Casa Bur¨¦s. Les obres comen?aran quan l¡¯Ajuntament en concedeixi la llic¨¨ncia d¡¯obres, que s¡¯ha sol¡¤licitat aquest mes de mar?, segons confirmen fonts de l¡¯¨¤rea d¡¯urbanisme municipal. S¡¯ha de validar que els treballs que es volen realitzar no afectin els elements protegits al cat¨¤leg municipal des de l¡¯any 2000 quan la casa va ser declarada B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local amb categoria B: les fa?anes, en qu¨¨ destaquen esgrafiats amb motius florals de garlandes, els gerros i els interiors, el vest¨ªbul i els sostres, els elements arquitect¨°nics, els terres i la distribuci¨® original de la planta noble. ¡°Els treballs en un b¨¦ d¡¯aquestes caracter¨ªstiques han de ser molt respectuosos. De fet, a la planta noble no s¡¯intervindr¨¤, es vendr¨¤ tal com est¨¤, perqu¨¨ no se sap qui la comprar¨¤: una fundaci¨®, una empresa, un particular o s¡¯instal¡¤lar¨¤ un consolat. Qui la compri haur¨¤ de demanar una llic¨¨ncia especial per acabar d¡¯adequar-la a les seves necessitats¡±, explica Hierro, que insisteix en el respecte i la sensibilitat del propietari per l¡¯immoble.

La responsable de la comercialitzaci¨® d¡¯aquests exclusius habitatges assegura que el projecte preveu que, quan els nous propietaris ocupin el palau, les portes principals estiguin obertes i que l¡¯impressionant vest¨ªbul barroc sigui accessible per a tots. ¡°Es col¡¤locar¨¤ una segona porta, per¨° tothom podr¨¤ entrar-hi i fer fotografies¡±, explica Hierro. L¡¯exclusivitat i l¡¯alt preu (no desvetllat) dels sis habitatges no han espantat ning¨², sin¨® ben al contrari. ¡°El projecte ha generat molta expectaci¨® ja que no hi ha gaires possibilitats de viure en un palau a Barcelona. Ja hi ha gent en llista d¡¯espera interessada a rebre tota la documentaci¨® del projecte¡±, explica Hierro.

La venda del palau i dels mobles, que va fer p¨²blic EL PAIS el juny del 2017, va generar pol¨¨mica al consistori. Tant ERC com el PDeCAT van demanar explicacions al govern d¡¯Ada Colau per deixar passar l¡¯oportunitat d¡¯haver adquirit un edifici d¡¯aquestes caracter¨ªstiques i, sobretot, per haver perm¨¨s que els mobles (que no estaven catalogats) sortissin de l¡¯edifici: uns, cap a les sales de subhastes i els antiquaris, i d¡¯altres, amb destinaci¨® a Sevilla, on viu actualment In¨¦s Mox¨®, una de les propiet¨¤ries. ¡°No s¨¦ qui ¨¦s el comprador i la utilitat que donar¨¤ a l¡¯immoble. M¡¯agradaria saber-ho. En tot cas est¨¤ protegit, no faran cap ximpleria¡±, assegurava Mox¨® en aquell moment des de la capital sevillana.

La venda tamb¨¦ va rebre cr¨ªtiques del m¨®n universitari, en concret dels professors Rosa Subirana i Joan Ram¨®n Triad¨®, que dirigeixen el grup d¡¯investigaci¨® Arquitectura i ciutat. Programes Art¨ªstics a Barcelona 1714-1808 (ACPA) de la Universitat de Barcelona que van enviar cartes a l¡¯Ajuntament i a la Generalitat exigint explicacions per la venda. ¡°Nom¨¦s ens ha respost la Generalitat, l¡¯Ajuntament no ha dit res¡±, es queixa Subirana, despr¨¦s de saber el darrer dest¨ª del palau: ¡°Bo i el desastre, no em semblen tan malament els plans del nou propietari i els promotors, per¨° restarem pendents, perqu¨¨ una cosa ¨¦s el que diuen que faran i una altra, el que s¡¯acaba fent. Tenim molts exemples a Barcelona de desastres amb les obres¡±, explica aquesta professora obstinada a preservar i donar a con¨¨ixer el barroc barcelon¨ª.