Terenci Moix, l¡¯escriptor rere el personatge
Als 15 anys de la seva mort, m¨¦s enll¨¤ de la m¨¤scara amb qu¨¨ era popular, ressorgeix amb for?a el seu vessant de creador literari, la petja del qual es pot resseguir avui en joves autors en catal¨¤
1. El proper 2 d¡¯abril es compleixen quinze anys de la mort de Terenci Moix (Barcelona, 1942-2003), escriptor ic¨°nic, estimad¨ªssim i dif¨ªcil de situar en una societat que sembla que nom¨¦s t¨¦ lloc per a un ocupant oficial de cada casella cultural. Moix no encaixa en la de Gran Escriptor Oficial, ni en la d¡¯Alternatiu Oficial ni en la de Postmodern Oficial. Tampoc es deixa agafar com a Model de Llengua Liter¨¤ria ni com a Hereu de Catalans Il¡¤lustres, de manera que parlar-ne suposa enfrontar-se a la complexitat d¡¯un llegat heterogeni i biling¨¹e, can¨°nic i contracan¨°nic. Qu¨¨ en fem, d¡¯en Moix? Com el pensem?
Davant d¡¯aquesta pregunta, la res cultural tendeix a buscar reverberacions, persist¨¨ncies. El m¨®n exuberant de refer¨¨ncies, que van del pop flamenc o el safareig gauchedivinesc a l¡¯erudici¨® egiptol¨°gica o cin¨¨fila, en canvi, l¡¯acosta al que, en poesia, assajaven els Nov¨ªsimos. El treball sobre les dimensions socioculturals del desig, i la seva relaci¨® amb el poder i la dominaci¨®, terencieja les obres de Llu¨ªs Fern¨¢ndez, Biel Mesquida o, en un altre registre, de David Vilaseca. La ¡°s¨¤tira civil¡± de qu¨¨ parla Gimferrer amb relaci¨® a El sexe dels ¨¤ngels es brutalitza en el Jo il¡¤lumino la catalana terra, de Valero Sanmart¨ª, i troba una versi¨® m¨¦s amable en la m¨¦s recent La novel¡¤la de Sant Jordi, de M¨¤rius Serra. El car¨¤cter urbanita de la prosa de Moix, en canvi, l¡¯inscriu en una tradici¨® de representaci¨® de la vida a ciutat que va des de la Vida privada de Josep Maria de Sagarra fins a la Picadura de Barcelona o Els barcelonins, d¡¯Adri¨¤ Pujol Cruells, passant, com diu Sebasti¨¤ Portell al pr¨°leg de la nova edici¨® d¡¯El dia que va morir Marilyn, per Mala vida, de Marc Romera, o La cremallera, de Mart¨ª Sales.
Llegit en clau autobiogr¨¤fica, la manera que t¨¦ de recolzar en la pr¨°pia experi¨¨ncia obres com El dia que va morir Marilyn i El sexe dels ¨¤ngels ¡ªaix¨° s¨ª, amb llic¨¨ncies po¨¨tiques¡ª avan?a l¡¯esclat de narratives autoficcionals que s¡¯autoritzen en el pes que concedeixen a all¨° viscut. Penso en els treballs de Miquel Adam, d¡¯Anna Ballbona o d¡¯Al¨ªcia Kopf, que tot i que no s¡¯assemblen gens a les de Moix, actualitzen, a la seva manera, la validaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia pr¨°pia com a fonament de la narrativa. Parlar com a testimoni de, o en nom de: ¨¦s un dels elements fonamentals de certa enunciaci¨® terenciana. Aix¨° no vol dir que cap d¡¯aquests autors hagi llegit Moix, o que li interessi vincular-s¡¯hi. Senzillament, en repeteixen part de la po¨¨tica. I potser sigui aquest gest volgudament representatiu el que s¡¯ha repetit m¨¦s aquests anys, i que arriba fins a obres de Marta Rojals o Llucia Ramis, totes amb un horitz¨® generacional marcat.
La q¨¹esti¨® de si ¨¦s un autor generacional dep¨¨n de si el car¨¤cter de generacional es fa passar per la representativitat dels seus referents. D¡¯acord amb aix¨°, el cr¨ªtic Juli¨¤ Guillam¨®n dir¨¤ que no, que Moix t¨¦ un univers massa particular com per representar ning¨²; el que sembla que se li escapa ¨¦s que Moix ¨¦s generacional precisament per aquesta particularitat. El que connectava amb la gent ¡°extraordin¨¤riament jove¡± a qui es feia un fart de signar exemplars de llibres era la seva singularitat irreductible, no pas les seves prefer¨¨ncies o manies concretes. Es volia ser com Moix perqu¨¨ Moix no era com ning¨². Aquesta ¨¦s una de les genialitats que nom¨¦s alg¨² amb l¡¯encant de Moix podia tirar endavant: aconseguir que tot el que la cr¨ªtica reaccion¨¤ria trobava de negatiu en el narcisisme de la contracultura es torn¨¦s, a les seves mans, en valor reivindicable. ?Hi ha alguna cosa m¨¦s contempor¨¤nia que aquesta tossuderia a no assemblar-se a ning¨²?
En aquest sentit, un dels llegats m¨¦s importants de l¡¯obra de Moix ¨¦s la seva voluntat de capgirament. Ja des de les seves primeres publicacions, Moix treballa per revolucionar: capgira, etziba un cop de volant a l¡¯autob¨²s resistencial i normalitzador de la cultura catalana. Per aix¨°, la seva entrada al camp literari catal¨¤ excita les passions categoritzadores de la cr¨ªtica i alhora en revela les insufici¨¨ncies. Amb La torre dels vicis capitals (1968), se l¡¯assenyala com el responsable d¡¯introduir el realisme fant¨¤stic a Catalunya; el 1969, per¨°, amb Onades sobre una roca deserta (premi Josep Pla), es parla de neoromanticisme sofisticadista; amb El dia que va morir Marilyn (1969), passem al retrat coral de les marques i els fantasmes d¡¯una generaci¨® (la que fa els vint anys el dia de la mort de Marilyn), i amb M¨®n mascle (1971) abandonem la versemblan?a realista per saltar a la dist¨°pica-fant¨¤stica. Com que la provocaci¨® terenciana va acompanyada d¡¯un talent innegable, la seva obra rep, entre 1967 i 1977, un collaret de premis que desdibuixa la idea d¡¯un Moix malcompr¨¨s que ara tocaria reivindicar. O, m¨¦s aviat, obliga a repensar el car¨¤cter d¡¯aquesta incomprensi¨®.
2. A Moix se¡¯l premia i se¡¯l llegeix i se li reconeix una import¨¤ncia innegable, cosa que no treu que la seva obra s¡¯instal¡¤li en el marge i en la iconocl¨¤stia militant. Una de les coses m¨¦s interessants de Terenci en aquest sentit ¨¦s que fa visibles les l¨ªnies de for?a, sovint invisibles, que ordenen el camp literari catal¨¤. La seva obra juga a indistingir alta i baixa cultura, tant per les seves passions kitsch com pel gust pels mass media que m¨¦s endavant diluir¨¤. El 1967 publica la primera de les obres que dedicar¨¤ al cinema, passi¨® vital¨ªcia, i el 1968 dedica un estudi extensiu al c¨°mic (Los c¨°mics. Arte para el consumo y formas pop). En tots dos textos, Moix escriu amb una actitud d¡¯interlocuci¨® desacomplexada pr¨°pia d¡¯aquesta joventut seixantera, ¨¦s a dir, des d¡¯una joventut que no s¡¯ent¨¦n com un accident biol¨°gic, sin¨® com una filosofia de vida, com una actitud pol¨ªtica, com una aposta est¨¨tica. Aquesta joventut troba la seva m¨¤xima expressi¨® en les col¡¤laboracions que escriu a Serra d¡¯Or ¡ªa la columna Gent jove, pa tou, que va mantenir de 1968 a 1973¡ª, que s¡¯encaixaven entre les de Josep Maria Castellet i Joaquim Molas i en la quals es dedicava a obrir talls en tots els abscessos de cofoisme catal¨¤. S¨®n unes columnes fenomenals. Moix carrega contra l¡¯esperit pairalista, contra la catalanor del Patufet i contra la burgesia democratacristiana que retenia, en nom de la moral, la voluntat d¡¯exploraci¨® est¨¨tica. A Contra la cultura de mel i mat¨®, Moix es preguntava per la incapacitat que la cultureta nostrada demostrava a l¡¯hora d¡¯interessar als joves i denunciava una ¡°nost¨¤lgia preb¨¨l¡¤lica¡± que feia que es treball¨¦s d¡¯esquena a la joventut i de cara als fantasmes. I com que un pa¨ªs no pot viure nom¨¦s de fantasmes, acabava concloent que ¡°l¡¯¨²nica forma de ser catal¨¤ amb unes certes possibilitats d¡¯efic¨¤cia ¨¦s de ser-ho tocant de peus a terra: en un terra de 1969¡±.
L¡¯entrada d¡¯un Moix barrut i joventudista va sacsejar un equilibri de mandarinats que estava principalment ocupat a resistir i que encara no tenia una llengua liter¨¤ria i un sistema cultural prou establerts com per sotmetre¡¯ls a certes viol¨¨ncies creatives. Potser aix¨° expliqui la famosa pol¨¨mica sobre el Sant Jordi de 1969, que es declara desert i que no accepta l¡¯obra que hi envia Moix ¡ªuna primera versi¨® d¡¯El sexe dels ¨¤ngels¡ª perqu¨¨ el manuscrit arriba fora de termini, tot i que la rumorada del moment parla tant d¡¯una obra impublicable, per imp¨²dica, com llavors m¨¦s aviat fluixa. Sigui com sigui, Moix s¡¯indigna i, mentre una majoria s¡¯ocupa de debatre sobre la crisi de la literatura catalana, aprofita per reivindicar-se com a Gran Autor No Reconegut. Al capdavall, entre 1968 i 1972, Moix publica una ¡°traca de novel¡¤les¡± (l¡¯expressi¨® ¨¦s de l¡¯escriptor i bi¨°graf seu, Juan Bonilla) que evidencien un autor en plena efervesc¨¨ncia creativa.
A principis dels setanta, doncs, Moix ja ha instal¡¤lat un nou temperament literari en el camp catal¨¤ que, gosaria dir, ¨¦s el seu llegat m¨¦s important. El joc amb la lletjor, l¡¯exc¨¦s verbal i el gust per l¡¯astracanada posen en crisi l¡¯amable digesti¨® catalana. A c¨°pia de provocacions, de debats, de seduccions i de talent, Moix ha definit una posici¨® desestabilitzadora que li permet fer de tot: satiritzar la cultureta, emp¨¨nyer els l¨ªmits de la moral catalana benintencionada i, sobretot, estendre la idea del comprom¨ªs de l¡¯escriptor a esferes que van m¨¦s enll¨¤ de la milit¨¤ncia pol¨ªtica o de la novel¡¤la de den¨²ncia. Tal com ho definia en una entrevista a la revista Tele/estel sobre La torre dels vicis capitals, Terenci escrivia per ¡°combatre els tab¨²s que ens alienen¡±, vinguin d¡¯on vinguin, s¡¯amaguin sota una certa idea de gust, o de moral, o de masculinitat. Aquest em sembla el nucli de totes les incomoditats que suscita la seva obra i el que n¡¯¨¦s m¨¦s radicalment contemporani: l¡¯ocupaci¨® conscient d¡¯una posici¨® de combat, i alhora l¨²dica, que posa en tensi¨® les forces que ordenen una cultura. En aquest sentit, L¡¯adolescent de sal, de Mesquida, i Self-service, que coescriu amb Quim Monz¨®, s¨®n textos que recullen aquesta voluntat ludicocombativa. Encara hi afegiria Faula, de Jaume C. Pons Alorda (que connecta amb la vena delirant del Moix de M¨®n mascle) i l¡¯obra completa de Max Besora, que demostra una capacitat semblant de posar en q¨¹esti¨® els principis que ordenen el teixit criticocan¨°nic del sistema literari catal¨¤.
Com explicava en una columna de 1969, ¡°els assassins de Smenkar¨¦¡±, aquest pr¨ªncep al qual se li havia encarregat una reforma profunda d¡¯Egipte i que mor abans de poder fer cap canvi, ¡°es troben entre nosaltres¡±. Qualsevol autor que combati aquesta mort anticipada ¨¦s, per definici¨®, interlocutor de Moix.
3. Que, a partir dels vuitanta, Moix es posi a escriure en castell¨¤ ¡ªque ja no abandona, amb l¡¯excepci¨® d¡¯El sexe dels ¨¤ngels, el 1992¡ª potser sigui el gest de la incomoditat definitiva. A una cultura catalana que s¡¯est¨¤ esfor?ant a abandonar el resistencialisme, li costa de pair un canvi de llengua liter¨¤ria sense viure-ho com una tra?ci¨® o una submissi¨® al seductor mercat. Tot i que, t¨¨cnicament, Moix s¡¯estrena en castell¨¤ (amb Besar¨¦ tu cad¨¤ver i Han matado a una rubia, tots dos de 1963), no ¨¦s fins a Nuestro virgen de los m¨¢rtires (1983) que se l¡¯instal¡¤la sota una sospita vaga i perenne. L¡¯escriptor que pels volts de 1968 entenia que alg¨² que escriv¨ªs en catal¨¤ i no estigu¨¦s comprom¨¨s ¡°hauria de dedicar-se a alguna cosa¡±, es passa al castell¨¤ (per indicaci¨® de D¨¦u o de la Moreneta, segons explicava el 1999) i es posa a escriure novel¡¤la historicoeg¨ªpcia i s¨¤tira del m¨®n de la jarana. Se¡¯l trobar¨¤ arreu, des de l¡¯antologia de ¡°literatura especulativa¡± que edita V¨ªctor Mart¨ªnez-Gil fins a v¨ªdeos del televisiu Un, dos, tres on, de la m¨¤ d¡¯una Massiel cleopatritzada, fa uns balls disfressat d¡¯Antoni, cosa que despista certa cr¨ªtica, que tendeix a ignorar la producci¨® en castell¨¤ de Moix i a reivindicar-ne les obres de joventut.
Per a qui s¡¯escriuen les obres de Moix? Fernando S¨¢nchez-Drag¨® li llan?ava la pregunta el 1999 parlant de Chulas y famosas, perqu¨¨ a S¨¢nchez-Drag¨® la novel¡¤la li semblava una barreja estranya de refer¨¨ncies pop i ambici¨® verbal, i entenia que cada una exclo?a una mena o altra de lector. Dit d¡¯una altra manera, li era tan f¨¤cil al lector elitista desactivar Moix perqu¨¨ l¡¯havia vist histrionitzant a la televisi¨®, com al lector pop, perqu¨¨ el dissuadia tanta complexitat estructural. Moix deia que aix¨° no li importava, esclar, per¨° la pregunta cal actualitzar-la. ?Hi ha un lector m¨¦s capa? de llegir Moix ara que en el moment en qu¨¨ gaudia d¡¯un estatus d¡¯icona cultural i polaritzava, com un imant amb un pila de serradures met¨¤l¡¤liques, el camp cultural? De quina manera pesa la figura de Moix sobre la seva pr¨°pia escriptura? A l¡¯inici de la seva meravellosa biografia sobre Moix (El tiempo es un sue?o pop, RBA, 2012), Juan Bonilla observa que, amb la mort de Moix, les vendes de les seves novel¡¤les van baixar estrepitosament, ben b¨¦ com si el personatge p¨²blic s¡¯hagu¨¦s menjat l¡¯escriptor, o hagu¨¦s estat la ra¨® principal perqu¨¨ se¡¯l llegia. Ara que se¡¯l reedita ¡ªi caldria editar-ne una compilaci¨® de la seva producci¨® period¨ªstica, tamb¨¦, i recuperar el Terenci als U.S.A.¡ª, Moix torna a proposar un repte al m¨®n literari catal¨¤. Si estem a l¡¯altura de la provocaci¨®, llegir Moix despr¨¦s de Moix sense Moix, pot ser, paradoxalment, el millor que li passi a la seva obra.
Vilaseca, Moix, Proust
"El millor amic d'un noi ¨¦s la seva mare". Aquesta frase que Alfred Hitchcock va fer famosa a Psicosi dona t¨ªtol a un cap¨ªtol de L'aprenentatge de la soledat (2007), de David Vilaseca, i acosta la seva figura a la de Terenci Moix. Moix (Barcelona, 1942) publica les seves mem¨°ries, El peso de la paja (El cine de los s¨¢bados, El beso de Peter Pan, Extra?o en el para¨ªso), entre el 1990 i el 1998. De Vilaseca (1964), es public¨¤ el novembre passat la seva narrativa completa: Els homes i els dies (L'aprenentatge de la soledat i El nen ferit). Vilaseca, estudi¨®s i professor d'Estudis Hisp¨¤nics i Teoria de la Cr¨ªtica a la Royal Holloway de Londres, havia llegit amb profunditat l'obra de Terenci Moix. Li va dedicar el cap¨ªtol central de Queer events (2010, p¨°stum), en qu¨¨ reivindica que "hi ha un escriptor sorprenentment cl¨¤ssic i asc¨¨ticper descobrir" que emergeix a la seva autobiografia, i ofereix una lectura singular de l'obra de Moix, des de la subjectivitat, a la llum de la cr¨ªtica m¨¦s avan?ada, de Gilles Deleuze, Alain Badiou i ?Slavoj Zizek.
En el seu estudi explora la relaci¨® de la narrativa autobiogr¨¤fica de Moix amb el cinema com a manifestaci¨® de la problem¨¤tica de la singularitat en el nostre temps: ¡°Todo era copia de copias en aquel mundo m¨ªo¡±. All¨° de qu¨¨ en darrera inst¨¤ncia tracta l¡¯autobiografia de Moix ¨¦s d¡¯un m¨®n de c¨°pies infinites i subratlla el rol primari que Moix atribueix al cinema com a origen de tot ¨¦sser, experi¨¨ncia o coneixement, fins i tot el d¡¯ell mateix: ¡°Los amores mueren, los afectos traicionan, la pr¨°pia obra envejece. S¨®lo el cine se queda y manda. A nada llegu¨¦ que no fuese pasando por ¨¦l¡±; en paraules de Vilaseca, el cinema hi t¨¦ un ¡°rol epistemol¨°gic i ontol¨°gic¡±.
Seguint les tesis de Deleuze sobre Proust, Vilaseca analitza el tractament del temps de l¡¯obra com ¡°una recerca de veritat¡±. Un tractament que implica l¡¯evid¨¨ncia d¡¯un temps essencial que es concep com una totalitat en qu¨¨ el passat coexisteix amb ell mateix com a present: ¡°Ning¨²n aprendizaje sabe de calendarios ni relojes, porque se va produciendo por acumulaci¨®n y no hay acierto ni error que sean inseparables¡±. Un temps etern, el temps de l¡¯art. Segons aix¨°, els tres volums de Moix constitueixen la hist¨°ria de l¡¯aprenentatge de l¡¯escriptor, en qu¨¨ el narrador rastreja les fonts de la seva vocaci¨® liter¨¤ria en les experi¨¨ncies m¨¦s inesperades: ¡°Avanc¨¦ hacia el coche [...]para huir. Pero ?hacia d¨®nde? Hacia la literatura. Y, desde all¨ª, hacia el gran espect¨¢culo de m¨ª mismo. S¨®lo en ¨¦l podr¨ªa desafiar a las leyes del tiempo¡±. I ho fa, en la mesura que expressa la nost¨¤lgia per all¨° que no ha viscut i escriu sobre ¡°mis recuerdos de la Barcelona que no viv¨ª¡± fins a descobrir que Alexandria era el lloc del seu naixement.
I arribem al tema del subjecte i la identitat, tema central del g¨¨nere autobiogr¨¤fic. La de Moix manifesta, segons Vilaseca, la idea deleuziana que el subjecte ¨¦s en relaci¨® absoluta amb l¡¯exterior: ¡°La vida me ha elegido, no yo a ella. La ciudad, la calle, la ¨¦poca, los idiomas, han decidido por m¨ª. Yo solo soy un accidente¡±; o: ¡°Mi barcelonismo es el producto incontrolado, salvaje acaso, de la experiencia ajena: soy el heredero de un matrimonio jud¨ªo de la calle de Ponent, de las vecindonas de la granja, de un padrino homosexual y de una familia decididamente surrealista¡±.
La darrera idea, i probablement la m¨¦s significativa i radical, exposa que "la ren¨²ncia de Moix a l'amor a favor del treball i espec¨ªficament a favor de l'art al final de la seva autobiografia ¨¦s [...]una reminisc¨¨ncia d'A la recerca del temps perdut de Proust". Les notes f¨²nebres de De Rosenkavalier i la reflexi¨® sobre la mariscala, plenes de l'eleg¨¤ncia i la dignitat de la ren¨²ncia a l'amor, s¨®n la banda sonora del final de les mem¨°ries de Moix... i compassen tamb¨¦ l'¨²ltima p¨¤gina de L'aprenentatge de la soledat. Com en Proust, all¨¤ on acaba l'amor comen?a la literatura.
Un fil prou visible lliga El peso de la paja i Els homes i els dies. ?s dif¨ªcil no caure en la temptaci¨® de posar de costat El beso de Peter Pan i El nen ferit, dos t¨ªtols que fan evident el pecat original i imperdonable de fer-se adult.
En un panorama en qu¨¨ bona part de la cr¨ªtica ha bandejat l¡¯obra de Moix i l¡¯ha redu?t a un autor pintoresc, si no directament menyspreable, la mirada rigorosa i transcendent que Vilaseca ens ofereix, des de l¡¯an¨¤lisi del g¨¨nere autobiogr¨¤fic, dona valor i sentit a l¡¯obra de Moix, de qui reivindica una singular profunditat, en una perspectiva m¨¦s enll¨¤ de les picabaralles habituals sobre l¡¯alineaci¨® dels autors, i mostra l¡¯aguda i generosa intel¡¤lig¨¨ncia lectora de Vilaseca.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
