Burroughs, Defoe i el pirata James

Citem autoritats: a La tempesta (1611), de Shakespeare, quan el vaixell naufraga vora l¡¯illa de Pr¨°spero, entre els supervivents hi ha Gonzalo, que, considerant que la natura de l¡¯illa proveeix tot el necessari per viure, es despenja amb un discurs sobre les possibilitats pol¨ªtiques d¡¯aquest territori verge: ¡°A la comunitat tot hi aniria al rev¨¦s del que es fa. No hi fora adm¨¨s cap mena de comer? ni magistrat. Riqueses i mis¨¨ries, i servents, cap ni un. De contractes, successions, termes, conreus o vinyes, res de res. Ni ferramenta, ni oli, blat o vi. Ni treball. Tots els homes en vacan?a, i les dones tamb¨¦, castes i pures. Fora sobirania!¡±. El parlament de Gonzalo (aqu¨ª tradu?t pel Miquel Desclot) ¨¦s fidel a l¡¯esperit del temps. Els primers contactes d¡¯Europa amb Am¨¨rica havien encoratjat el desig d¡¯emigrar per experimentar nous models d¡¯organitzaci¨® social que solucionessin les imperfeccions i les injust¨ªcies dels regnes i els imperis del Vell M¨®n. Radicals i heterodoxos somiaven amb una terra incognita on posar en pr¨¤ctica les seves idees. Els blancs inexplorats de la cartografia (hic sunt dracones) despertaven la il¡¤lusi¨® de poder comen?ar de nou. Les utopies liter¨¤ries de l¡¯¨¨poca es van omplir d¡¯illes que especulaven sobre el millor dels mons possibles: mons m¨¦s lliures i m¨¦s igualitaris.

Al XVII, l¡¯auge de la pirateria transoce¨¤nica es va barrejar amb aquest ideal de llibertat i, tot i que nom¨¦s ocasionalment, es va formalitzar amb ¨¨xit: certs ports, certes illes, es van convertir en reductes de l¡¯alternativa pol¨ªtica, prescindint de l¡¯autoritat d¡¯uns sobre els altres, celebrant la for?a que neix de la germanor, tots de mancom¨²... D¡¯aquesta edat d¡¯or de la pirateria, el capit¨¤ James Misson en podria ser l¡¯estendard. A bord del Victoire, rere una carrera triomfant com a malson dels vaixells mercants i negrers de totes les nacions, va conduir la seva tripulaci¨® de mariners i lliberts africans cap a l¡¯illa de Madagascar, on va fundar Libert¨¤tia (el nom ja explica la cosa). Entorn del capit¨¤ Misson s¡¯ha forjat una llegenda que, ¨¦s clar, confon realitat i ficci¨®. El cert ¨¦s que, encara que es tract¨¦s d¡¯una figura idealitzada, Misson recull els atributs i les intencions de molts altres personatges hist¨°rics. Real o no, ha exercit una gran influ¨¨ncia sobre un bon grapat d¡¯obres liter¨¤ries, films i videojocs. Real o no, l¡¯editorial Males Herbes s¡¯ha inventat un llibre que pivota al seu voltant.

?s un deure del lector (l¡¯exigent) acarar unes lectures amb altres i veure com s¡¯hi relacionen. Males Herbes ens ho dona mig fet a El fantasma de l¡¯oportunitat, on combina una nouvelle de 1991, obra de William S. Burroughs, amb unes p¨¤gines de Daniel Defoe, extretes de la Hist¨°ria general de la pirateria (1717), que tot i anar signades per un tal Capit¨¤ John son solen ser atribu?des a l¡¯autor de Robinson Crusoe (una altra illa per a l¡¯experiment social).?

Una ¡®nouvelle¡¯ d¡¯un i planes
de la ¡®Hist¨°ria de la pirateria¡¯ de l¡¯altre fan un llibre curi¨®s

Quan Defoe segueix els passos de Misson es concentra en les seves peculiaritats religioses, poc amables amb Roma, i en el clam llibertari que el caracteritzava. De passada, retrata un sistema (el de les plantacions, l¡¯esclavisme i el comer? global) que tot just assenta les bases del capitalisme extractiu dels nostres dies: ¡°Els que es dirigien a ultramar exprimien a Europa els diners que aquesta recaptava d¡¯Am¨¨rica¡±.

Quasi en paral¡¤lel, Burroughs s¡¯apropa a Misson per criticar la destrucci¨® mediambiental i escriure contra ¡°l¡¯Homo Sap¡±, el seu llenguatge i els seus estats polic¨ªacs. Madagascar ¨¦s el territori idoni per al radicalisme de Burroughs: una illa, emancipada del continent i la civilitzaci¨®, habitada pels misteriosos l¨¨murs, que corren el risc de ser extingits... Per¨° si el relat de Burroughs s¡¯acontent¨¦s amb un recompte dels ¨²ltims dies de Misson no seria Burroughs. La narraci¨® incorpora cap¨ªtols sobre una epid¨¨mia que altera els humans de les acaballes del segle XX. Millor no desvetllar-ne els s¨ªmptomes, deixem-ho que semblen sorgits d¡¯un viatge psicod¨¨lic, un mal viatge.

El llibre, els dos textos plegats, no ¨¦s tan sols una lectura grata i una bona pensada (esperem que prosperi com a s¨¨rie dintre de la col¡¤lecci¨® Distorsions), ¨¦s tamb¨¦ una oportunitat per tal que l¡¯any 1717, el 1991 i el 2018 (el lector hi haur¨¤ de dir la seva) conversin entre ells.