¡°Recuperar-se de la crisi de reputaci¨® ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil per a Barcelona que per a Catalunya¡±

Els empresaris barcelonins agrupats en el lobby Barcelona Global han impulsat una bateria de mesures per rellan?ar la marca Barcelona, que l'any passat va quedar tocada pel caos a l'aeroport del Prat, els atemptats gihadistes i el desafiament independentista. En aquesta tasca han comptat amb l'ajuda del reconegut urbanista Greg Clark (Londres, 1962), que ha assessorat una vintena de Governs, a m¨¦s de 100 ciutats i institucions com l'OCDE o el Banc Mundial. Clark situa Barcelona en una lliga mundial de ciutats. La lideren set grans urbs, entre les quals hi s¨®n Londres o Par¨ªs. Despr¨¦s hi ha un altre nucli d'una desena de capitals en el qual estan Madrid, Amsterdam o Toronto. El tercer anell, fora de l'epicentre, ¨¦s el grup en el qual estaria Barcelona.

Pregunta. Pot Barcelona passar a formar part dels dos grups centrals?

Resposta. Aqu¨ª hi ha ciutats que, malgrat que no estan exemptes de problemes, tenen una identitat molt forta, grans corporacions i una economia i un mercat laboral din¨¤mics. Madrid o Amsterdam fa vint anys no estaven aqu¨ª, per¨° han creat un sistema regional potent d'habitatge i transport i s'han convertit en hubs empresarials. No s¨®n molt m¨¦s grans que Barcelona, que pot despla?ar-se cap a aquest grup. La ciutat s'ha especialitzat en ind¨²stries com la medicina, el disseny i la tecnologia. Per¨° ara aquests sectors han de guanyar grand¨¤ria, com estan fent Tel Aviv o Estocolm o ho va fer San Francisco.

P. Catalunya ha perdut la seu social de m¨¦s de 3.200 empreses pel proc¨¦s independentista. Per avan?ar ha de sobreposar-se abans a aquesta crisi?

R. Tinc ent¨¨s que encara no han mogut llocs de treball, sin¨® el domicili social. Seria una bona idea intentar que aquestes companyies tornessin, per¨° nom¨¦s ho faran quan estiguin segures que l'estatus de Catalunya est¨¤ resolt. Mentre duri la incertesa si seguir¨¤ sent part d'Espanya i la Uni¨® Europea, ser¨¤ molt dif¨ªcil que aquestes empreses reverteixin la seva decisi¨®. L'estabilitat pol¨ªtica ¨¦s clau. No opino sobre el que passa a Catalunya, perqu¨¨ no ¨¦s la meva feina, per¨° l'ocorregut ens indica que els que volen la independ¨¨ncia haurien de tenir un programa econ¨°mic millor si volen conv¨¨ncer les empreses que no ser¨¤ un problema quedar-se a Barcelona.

P. Ha estudiat el cas de Mont-real. Hi veu similituds?

R. All¨¤ a causa de la crisi secessionista les empreses no nom¨¦s van traslladar la seu social, sin¨® que van moure els llocs de treball. Per qu¨¨ avui Toronto est¨¤ al centre del mapa de ciutats? Perqu¨¨ quan Mont-real debatia sobre la independ¨¨ncia moltes corporacions es van moure i Toronto va aprofitar per fer cr¨¦ixer la seva economia i ser m¨¦s reeixida. La p¨¨rdua de Mont-real va ser el guany de Toront¨®.

P. Ha sofert Catalunya una crisi de reputaci¨®?

R. S¨ª. No ha estat arran d'un hurac¨¤ o d'un conflicte militar. Ha estat una crisi d'imatge, de confusi¨® i d'incertesa. Ser¨¤ Catalunya parteix o no d'Espanya? I de l'UE? El desig d'independ¨¨ncia est¨¤ ja resolt? La Constituci¨® pot ser reformada? S¨®n grans incerteses que impedeixen a la ciutat comunicar al m¨®n.

P. I moltes segueixen encara aqu¨ª¡­

R. Exactament. Per aix¨° Barcelona ha de fer dues coses: promoure un relat clar sobre el seg¨¹ent cap¨ªtol de la ciutat i, a nivell catal¨¤, ha d'haver-hi progressos en el terreny pol¨ªtic. Sense ser expert en aix¨°, potser amb una major autonomia pot resoldre's aquest assumpte en dues d¨¨cades. Mont-real va trobar la sortida, per¨° va trigar massa i va perdre negocis. ?s dif¨ªcil recuperar-se d'una crisi de reputaci¨®, per¨° no hauria de ser-ho tant per a Barcelona, que t¨¦ una molt bona imatge, mentre que la de Catalunya ¨¦s m¨¦s complicada.

P. S¨®n marques diferents?

R. S¨ª, Barcelona i Catalunya s¨®n marques diferents. I podem continuar construint la marca Barcelona malgrat els desafiaments que t¨¦ la de Catalunya.

P. Diu que la crisi soferta a Barcelona posa fi a un cap¨ªtol per a la ciutat. Qu¨¨ ve ara?

R. Tanquem un episodi molt interessant, amb un creixement del sistema empresarial i d'innovaci¨®. Barcelona ha crescut com a capital del coneixement, la medicina, les ci¨¨ncies de la vida, el disseny, la creativitat, la tecnologia i, en particular, el m¨°bil. Necessitem m¨¦s: guanyar grand¨¤ria. I de forma paral¡¤lela, hi ha hagut un problema de massificaci¨® del turisme. I aix¨° va crear una crisi que va suposar que es trenqu¨¦s el contracte social amb els ciutadans, que ha de ser renovat.

P. I veu lideratge a la ciutat per recompondre'l?

R. He vist que els l¨ªders de la societat civil han posat sobre la taula propostes com pujar la taxa tur¨ªstica o millorar la qualitat de les ocupacions d'aquest sector. ?s a dir, assumeixen els elements en els quals ha de basar-se el contracte social. I a l'Ajuntament veig les habilitats necess¨¤ries per reconstruir-ho. Espero que junts puguin fer-ho. Perqu¨¨, quina ¨¦s l'alternativa? Seria una economia m¨¦s tancada al m¨®n, una societat m¨¦s local, allunyada de la innovaci¨® i del comer?... I aix¨° no ¨¦s Barcelona. La q¨¹esti¨® no ¨¦s qu¨¨ far¨¤ la ciutat, sin¨® quant de temps trigar¨¤.

P. Els empresaris reconeixen tamb¨¦ que el turisme ha implicat problemes, com la pujada dels lloguers. Com s'aborda?

R. Aix¨° va oc¨®rrer tamb¨¦ a Amsterdam, San Francisco o Nova York. Les autoritats han de ser m¨¦s proactives a gestionar els efectes del creixement, invertir molt en habitatge i legislar a trav¨¦s del planejament urban¨ªstic. Per exemple, es pot exigir que quan es construeixen noves promocions hi hagi un percentatge d'habitatge assequible. Les crisis revelen problemes latents que tenen les ciutats i el del preu dels pisos no ¨¦s causat pels apartaments tur¨ªstics, sin¨® potenciat. ?s sorprenent que no hi hagi hagut una estrat¨¨gia a llarg termini perqu¨¨ hi hagi m¨¦s habitatge assequible a Barcelona.