¡°Escollir la m¨²sica ¡®tradifolk¡¯ ja ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica¡±

No, els afeccionats a les m¨²siques tradicionals, populars, d¡¯arrel... o com vulgui anomenar-se¡¯ls, no viuen tancats en una urna herm¨¨tica, ni s¨®n un poblat d¡¯irreductibles lluitant en un entorn hostil. Ben al contrari, s¨®n persones normals que viuen mirant cap al futur, per¨°, aix¨° s¨ª, amb els peus ben arrelats a la terra. La m¨²sica tradifolk ¨¦s m¨¦s viva que mai, amb m¨²ltiples projectes que no tenen gens d¡¯arcaic o revisionista. I Jordi F¨¤bregas (Sallent, 1951), m¨²sic abans que agitador cultural, ¨¦s un dels eixos sobre els quals gira aquest moviment: president de l¡¯associaci¨® cultural que gestiona el Centre Artes¨¤-Tradicion¨¤rius (CAT) i director del festival Tradicion¨¤rius, que ja ha arribat a la recentment acabada 31a edici¨®, acumula el Premi Nacional de M¨²sica 1993, el Premi Nacional de Cultura Popular 1996 i la Medalla d¡¯Honor de Barcelona 2006.

Pregunta. Els n¨²meros fan certa patxoca: 30 anys de Tradicion¨¤rius i 25 de CAT...

Resposta. El primer Tradicion¨¤rius va ser el 1988, i el CAT el comencem a gestionar l¡¯abril de 1993.

P. Per¨° no tot va comen?ar aqu¨ª...

R. No, ¨¦s clar. Jo venia de la can?¨® d¡¯autor. El meu primer disc ¨¦s de 1968 com a cantautor. Despr¨¦s formem el trio Coses, treballant sobre poetes, entre 1972 i 1979. I m¨¦s tard neix La Murga, ja sobre m¨²sica tradicional. En 1984 ens reunim amb l¡¯Orquestrina Galana i El Tercet Treset per muntar els Saraus de Primavera al jard¨ª de l¡¯antic Hospital de la Santa Creu. Va ser el primer punt de contacte del sector. Els Saraus duraven un cap de setmana, en vam fer tres, i ja vam iniciar tallers d¡¯instruments i de ball, animaci¨®, m¨²sica antiga i, fins i tot, menjar amb Pep Salsetes.

P. A principi dels vuitanta existia ja un brou de cultiu per a aquesta m¨²sica?

R. S¨ª. No ¨¦rem molts, per¨° els que hi ¨¦rem, hi ¨¦rem. En aquella ¨¨poca va comen?ar tamb¨¦ el Festival Internacional de M¨²sica Popular Tradicional, el FIMPT, de Vilanova i la Geltr¨², les Trobades d¡¯Ars¨¨guel... Els grups tenien feina, es feien discos... Hi havia activitat, per¨° molta menys que ara.

P. Com ha canviat l¡¯ambient?

R. En aquests 30 anys la progressi¨® ha estat molt bona: hi ha molta gent interessada, molts grups, moltes propostes de creaci¨®. S¡¯ha avan?at molt, encara que hist¨°ricament sempre ens queixem perqu¨¨ a aquest sector li costa fer-se visible com una proposta m¨¦s del pa¨ªs, com el jazz, el pop, el rock, la cl¨¤ssica... Va ser la cerca d¡¯aquesta visibilitat el que ens va portar a crear els Saraus, i des de sempre d¨¨iem que era necess¨¤ria una programaci¨® regular per aconseguir la normalitat, perqu¨¨ ens considerem un moviment cultural que crea treballs nous i els ensenya amb els mitjans que t¨¦.

P. I avui existeix un p¨²blic interessat?

R. Al meu entendre, s¨ª. Si vols una salsa per a una pasta, vas a una tenda i trobes un expositor en el qual hi ha diverses salses i esculls la que m¨¦s t¡¯agrada. No passa igual amb la nostra proposta musical. Seguim reivindicant aquest expositor, en igualtat de condicions amb altres propostes, perqu¨¨ la gent pugui escollir. Si la gent no coneix alguna cosa, no la pot anar a buscar.

¡°Als anys vuitanta, des de la Generalitat se¡¯ns va dir que era el moment del rock i del pop catal¨¤... i se¡¯ns va deixar de banda¡±

P. Si en tres d¨¨cades no s¡¯ha aconseguit, qui en t¨¦ la culpa?

R. ?s molt f¨¤cil carregar les culpes a alg¨². Ara les xarxes hi ajuden... per¨° els grups segueixen tenint problemes perqu¨¨ la seva proposta estil¨ªstica es conegui amb normalitat i ass¨ªduament.

P. Mitjans, institucions, Govern... qu¨¨ s¡¯hauria d¡¯haver fet per buscar aquesta igualtat?

R. Jaume Arnella i jo mateix ho hem repetit des de fa molts anys: hi ha d¡¯haver una conflu¨¨ncia d¡¯interessos per part dels diferents agents. En altres moments hi era, per¨° en una altra direcci¨®. Als anys vuitanta, des del Departament de Cultura se¡¯ns va dir que era el moment del rock i del pop catal¨¤, i se¡¯ns va deixar de banda. Aix¨ª, hem seguit treballant cadasc¨² al seu aire. Es fan programacions en molts llocs, per¨° costa molt que es vegi tota la informaci¨® que generem i llancem. Ens agradaria traslladar aquesta creativitat al dia a dia, per no sentir-nos extraterrestres. Ara, per¨°, ja no hem d¡¯explicar el que fem a les institucions perqu¨¨ ja se¡¯ns coneix. Una altra cosa s¨®n els recursos que hi ha per distribuir. El percentatge que es destina a cultura ¨¦s molt baix, ¨¦s molt dif¨ªcil que arribi a les proporcions que a nosaltres ens agradaria.

P. Parlant de distribuci¨® de recursos, com es financen el CAT i el Tradicion¨¤rius?

R. Les parets del CAT s¨®n del districte de Gr¨¤cia, amb el qual mantenim un acord, i tamb¨¦ tenim un conveni amb l¡¯Institut de Cultura Municipal i amb la Direcci¨® General de Cultura de la Generalitat. S¨®n acords que es renoven anualment. Tot aix¨° significa al voltant d¡¯un 45% del pressupost. La resta ho obtenim de l¡¯activitat generada: tallers, concerts i cessions de sala.

P. Hi ha feina per a tots els m¨²sics que van sortint? Poden viure d¡¯aquesta m¨²sica?

R. Dep¨¨n del llist¨® que cadascun es posi, per¨° ¨¦s complicat. La gent ha de realitzar diverses activitats. Grups tan assentats com Quico el C¨¨lio viuen de la seva m¨²sica, per¨° perqu¨¨ fan tallers, classes, han muntat la Casa de la Jota... Aquesta pluriactivitat ¨¦s, per a b¨¦ o per a mal, necess¨¤ria.

P. I amb tot aquest panorama, com veu el futur?

R. El veig b¨¦. Si nom¨¦s ens hagu¨¦ssim quedat la gent de la meva generaci¨® aguantant seria diferent, per¨° hi ha molta gent jove. Cada vegada hi ha m¨¦s m¨²sics i m¨¦s grups amb un nivell t¨¨cnic millor i s¡¯est¨¤ obrint la porta perqu¨¨ entrin gent d¡¯altres sectors, com el jazz.

P. En la d¨¨cada dels vuitanta, interpretar aquesta m¨²sica era una forma de prendre partit social i fins i tot pol¨ªtic. Significa alguna cosa tocar ara en el Tradicion¨¤rius?

R. Crec que s¨ª. Per a mi, escollir la m¨²sica tradifolk per expressar-te ja ¨¦s una decisi¨® ideol¨°gica i pol¨ªtica perqu¨¨ estem fent aix¨° i no una altra cosa. La tradici¨® et fa saber d¡¯on vens, i si tot aix¨° est¨¤ arrelat al territori, encara m¨¦s. Es pot fer amb peces instrumentals, i ja significa una presa de partit enfront de la uniformitat sonora que existeix. Si hi afegim text es poden cantar coses antigues i traslladar-les a la situaci¨® actual, com el feminisme, que est¨¤ molt mal tractat en la tradici¨®, pot servir per fer una den¨²ncia social. La improvisaci¨® cantada, garrotins, nyacres, glosses, jotes... juguen amb la ironia per dir coses amb les lletres. L¡¯art de glossar ¨¦s germ¨¤ del rap. I en aquest aspecte la cosa en aquest moment, sota el meu punt de vista, ¨¦s molt greu. Sobretot pel que fa a les llibertats d¡¯expressi¨®. Aquella lluita que hi va haver a l¡¯¨¨poca de La torna i Els Joglars, aquell cartell amb la marca vermella sobre la boca, ha tornat a sortir, com si estigu¨¦ssim en el mateix lloc. Sense anar m¨¦s lluny, tot el que ha succe?t darrerament amb Valtonyc, Has¨¦l o els quadres de Santiago Sierra a ARCO...

P. Oficialment, no existeix la censura...

R. B¨¦... si no existir vol dir que no s¡¯han de presentar papers per obtenir permisos al Govern Civil abans dels concerts perqu¨¨ decideixi qu¨¨ es pot cantar i de 20 can?ons te¡¯n deixin dues o tres, doncs s¨ª, ja no s¡¯ha de fer aquest tr¨¤mit, per¨° ¨¦s m¨¦s perillosa l¡¯autocensura i hem de lluitar perqu¨¨ no passi, perqu¨¨ l¡¯autocensura no et deixa viure, et talla la creativitat. Hem de seguir fent el que creiem que hem de fer. Estar arrelat al pa¨ªs t¨¦ import¨¤ncia i, en aquest moment, hem de dir les coses amb tota normalitat i manifestar la nostra oposici¨® al fet que aix¨° hagi desembocat cap aqu¨ª. El sector ha de poder treballar amb plena llibertat. Hem d¡¯intentar no autocensurar-nos.

P. Com ha afectat la implantaci¨® del 155 en el CAT i el festival?

R. La inseguretat afecta, per¨° la veritat ¨¦s que l¡¯hem tingut sempre. No saps mai qu¨¨ far¨¤s el mes que ve. A nivell municipal, tot segueix funcionant. Com cada any, hem de tornar a negociar els acords. Pel que fa a la Generalitat, va ser una casualitat que al setembre sign¨¦ssim un acord que ja estava pactat d¡¯abans. Per tant, seguim tres anys m¨¦s sota aquest paraigua. Pel que fa a altres acords anuals, la informaci¨® que tenim ¨¦s que oficialment s¡¯obriran igualment els terminis de presentaci¨® de propostes. O sigui, que seguirem amb els tr¨¤mits burocr¨¤tics que ens roben tant temps, i m¨¦s des del saqueig del Palau de la M¨²sica. Les mateixes institucions han posat molts m¨¦s filtres, sense tenir en compte l¡¯interlocutor. Tothom ha de presentar molts m¨¦s papers, i aix¨° significa una dificultat afegida perqu¨¨ nosaltres no som bur¨°crates. Si pogu¨¦s posar que, abans que qualsevol altra cosa, soc un m¨²sic, l¡¯hi agrairia.