Pors i tempestes

?s indubtable que no poques milit¨¤ncies en el territori de l¡¯autoficci¨® es deuen a un cerimonial narcisista que no porta enlloc, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que, en els casos on preval la intel¡¤lig¨¨ncia per damunt de l¡¯exhibicionisme liter¨¤riament est¨¨ril, els microcosmos de l¡¯espai privat serveixen per combatre el segell que caracteritza l¡¯¨¨poca ¡ªla incertesa, la volatilitat, la conting¨¨ncia¡ª i respondre al desig d¡¯ancorar-se en un m¨®n marcat per la inestabilitat del temps i la fractura de l¡¯espai: l¡¯¨²s de la intimitat com a eina creativa, l¡¯expressi¨® nua i desinhibida de la subjectivitat, serveix per reafirmar i fer arrelar la pr¨°pia identitat i per comprendre les transformacions hist¨°riques.

Les possessions

Llucia Ramis

Anagrama

240 p¨¤gines

17,90 / 9,99 euros

Des de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (2008) fins a Les possessions, premi Llibres Anagrama 2018 ¡ªpassant per la immensa Tot all¨° que una tarda mor¨ª amb les bicicletes (2013)¡ª, Llucia Ramis (Palma, 1977) circula per un dels camins m¨¦s f¨¨rtils de la creaci¨® autobiogr¨¤fica contempor¨¤nia, el que articula el relat de la pr¨°pia vida, que no exclou els elements de ficci¨® presents en tota narrativa vivencial, amb la d¡¯un altre protagonista molt proper a qui escriu. El resultat ¨¦s un joc de miralls paradoxal on, a trav¨¦s de la mirada de l¡¯autor/narrador/personatge que reconstrueix la seva vida es privilegia la reconstrucci¨® biogr¨¤fica dels altres membres de la fam¨ªlia: el resultat ¨¦s que la vida de Ramis s¡¯entreteixeix amb la dels avis i els pares en una mena d¡¯autobiografia obliqua, a la recerca d¡¯un estoc d¡¯hist¨°ries familiars per preservar-les de l¡¯oblit, en un intent de trobar el sentit a l¡¯her¨¨ncia geneal¨°gica, construir una mirada sobre les formes de relacionar-se amb les altres generacions, i fer-se un lloc en l¡¯espai familiar. L¡¯escriptura de Ramis ¨¦s sempre un viatge per encal?ar el seu llinatge.

Al lector que segueix de prop la traject¨°ria novel¡¤l¨ªstica d¡¯aquesta autora que amb Egosurfing (2010) ja va guanyar el premi Pla, no li vindr¨¤ de nou trobar a Les possessions una periodista mallorquina que viu i treballa a Barcelona, que ¨¦s conscient d¡¯estar atrapada dins d¡¯un sistema social degradat i inestable, que capeja com pot les seves crisis sentimentals, i que torna a Palma durant un cap de setmana per enfrontar-se a una s¨¨rie de q¨¹estions familiars, com ara la depressi¨® del pare a causa d¡¯una especulaci¨® immobili¨¤ria que l¡¯afecta directament. A Les possessions, l¡¯elegia familiar es mescla amb la cr¨°nica moral de l¡¯¨¨poca, i totes dues l¨ªnies es complementen amb una altra que sorgeix del passat ¡ªel soci madrileny del seu avi l¡¯any 1993 va assassinar la seva fam¨ªlia i despr¨¦s es va su?cidar¡ª i que esclata en el present de la protagonista de la manera que sempre passa quan s¡¯exhuma el cad¨¤ver d¡¯un record, provocant la reaparici¨® de vells fantasmes.

Per¨° Les possessions no ¨¦s de cap manera un thriller, tot i que hi ha moments que sembla que l¡¯autora sigui una efica? narradora de trames polic¨ªaques. No ¨¦s tampoc ¡ªper sort¡ª un tractat sociol¨°gic o generacional del moment, tot i que Ramis escampa per tot arreu assenyades indicacions sobre el car¨¤cter i els vicis del m¨®n on viu. I tampoc ¨¦s una novel¡¤la sobre els lligams familiars o sentimentals amb les seves parelles, tot i que les p¨¤gines que irradien compassi¨®, enuig, melancolia o orgull cap als seus s¨®n plenes d¡¯una esplendor commovedora. Les possessions ¨¦s tot aix¨°, per¨° no ben b¨¦, gr¨¤cies el m¨¨tode compositiu que tria Ramis, com si establ¨ªs un di¨¤leg silenci¨®s amb el lector, o com si escriv¨ªs m¨¦s per callar que no pas per dir. I si la narradora de la novel¡¤la evita explicar-se, si es resisteix a elaborar un argument convencional, amb planejaments, nusos i cl¨ªmax, a tramar una narrativa i oferir una representaci¨® ortodoxa, ¨¦s perqu¨¨ no pot o no vol dir-ho tot, potser perqu¨¨ representar el passat, fixar el present malalt del pare, ser filla de la corrupci¨® ambiental, al cap i a la fi significaria acceptar la pres¨¨ncia del dolor en el present, o en el futur.

Les possessions ¨¦s una novel¡¤la de pors i tempestes socials i particulars, per¨° el lector en surt amb l¡¯¨¤nim gratificat. ?s d¡¯agrair que la vida de Ramis determini amb tanta intensitat la seva obra, i s¡¯ha de celebrar, sobretot, que el seu talent li permeti fixar una de les emocions m¨¦s dif¨ªcils de transmetre, la felicitat, sense caure en el sentimentalisme.