Independentisme i cultura

A partir de la segona meitat del segle passat, el poder cultural de Catalunya estava sota la direcci¨® del t¨¤ndem Molas-Castellet, el qual no va ser excessivament positiu per a la salut intel¡¤lectual del pa¨ªs. Aquest t¨¤ndem no ha estat substitu?t per cap altre, i el poder cultural ha quedat buit. L¡¯intenten substituir elements d¡¯?mnium Cultural, l¡¯ANC i alguns sat¨¨l¡¤lits que figuren en els jurats dels innombrables premis literaris, que giren al seu entorn amb una ideologia dominant: ¡°A m¨¦s escriptors, m¨¦s p¨¤tria¡±. La qualitat, evidentment, ¨¦s del tot irrellevant. Recordem, de passada, que el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes ha estat negat a Pla i a Carner, els millors escriptors catalans del segle XX (curi¨®s sentit de p¨¤tria, el d¡¯?mnium Cultural).

Fa poc, tanmateix, ha aparegut un llibre extraordinari d¡¯un molt bon poeta. Es titula Elegies i el seu autor es diu Quim Espa?ol, que justament ¨¦s independentista. Per¨°, que jo s¨¤piga, la crema cultural del pa¨ªs, que ¨¦s tota ella secessionista, no n¡¯ha fet cap cas. Els escriptors que hem manifestat p¨²blicament que l¡¯independentisme ha causat mals irreparables a Catalunya tenim, com a m¨ªnim, el m¨¨rit de mantenir-nos al marge de la corrupci¨® dels premis. Sabem que no ens en donaran mai cap, cosa que no deixa de tenir la seva gr¨¤cia, perqu¨¨ pidolar-los i fins i tot desitjar-los ¨¦s una actitud irris¨°riament pat¨¨tica. Per¨° que aquesta crema no s¡¯adoni de la qualitat de tota la poesia d¡¯Espa?ol, que mai no n¡¯ha rebut un, encara em deixa m¨¦s estupefacte. O potser no, perqu¨¨ el nivell cultural de l¡¯esmentada crema s¡¯acosta molt al zero absolut.

A la presentaci¨® del seu llibre, l¡¯autor va comen?ar lamentant-se del que est¨¤ passant al nostre pa¨ªs i va esmentar la situaci¨® d¡¯en Puigdemont. I, en lloc de referir-s¡¯hi dient ¡°l¡¯expresident fugat de la just¨ªcia¡±, va dir: ¡°El nostre president a l¡¯exili¡±. No ¨¦s gaire corrent que un bon poeta no vagi una mica m¨¦s amb compte amb l¡¯¨²s de les paraules. Ara b¨¦, aix¨° no t¨¦ cap import¨¤ncia, quan l¡¯obra realment paga la pena. Espa?ol ¨¦s un dels millors poetes actuals i ¨¦s un s¨ªmptoma alarmant que els jurats dels premis literaris i tota l¡¯alta costura de les lletres catalanes no se n¡¯hagi adonat.

Jo, que no soc independentista, no puc fer m¨¦s que recomanar aquest llibre, Elegies, perqu¨¨ tant l¡¯¨²s de la llengua com la qualitat de la imaginaci¨® se situen a un alt nivell. I per als que no ho s¨¤piguen, Espa?ol ha publicat, a m¨¦s a m¨¦s d¡¯uns quants llibres de poesia, dos assaigs importants i interessants alhora: El orden fr¨¢gil de la arquitectura (Fundaci¨® Caixa d¡¯Arquitectes) i Entre t¨¨cnica i enigma: mirades transversals sobre les arts (Edicions de 1984), dos assaigs d¡¯est¨¨tica que, pel que jo s¨¦, tampoc han rebut cap atenci¨® de la crema cultural catalana. S¨ªmptomes com aquest haurien de fer caure la cara de vergonya fins i tot als que l¡¯han perdut del tot.