Llengua i pol¨ªtica de blocs

No ser¨¤ per falta de ganes que el Govern del PP no s'ha atrevit a tocar el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica que regeix a Catalunya aprofitant l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. Ni tan sols una interpretaci¨® tan extensiva d'aquest mecanisme d'intervenci¨® de l'autonomia com la que s'ha fet li ha perm¨¨s posar fil a l¡¯agulla en un objectiu pel qual fa anys que batalla: imposar el biling¨¹isme a les aules catalanes.

Tan significativa com la marxa enrere protagonitzada per l¡¯Executiu ¨¦s la reacci¨® que ha tingut Ciutadans, que ha culpat el ministre ??igo M¨¦ndez de Vigo de no fer res per garantir l'ensenyament del castell¨¤ i s¡¯ha alineat amb les organitzacions que combaten el model d'immersi¨®, que han titllat el ministre de covard. ?s l'¨²ltima escaramussa en la batalla que protagonitzen tots dos partits per mostrar qui representa millor la defensa de la unitat d¡¯Espanya i la lluita contra al nacionalisme catal¨¤. En aquest envit, Ciutadans no deixa d'emp¨¨nyer el PP cap a l'extrem, per acabar sempre sobrepassant-lo.

El que s'ha demostrat en aquest cas, no obstant aix¨°, ¨¦s que una cosa ¨¦s voler i una altra molt diferent poder. El ministre havia anunciat que prendria mesures davant el nou curs per garantir que el castell¨¤ sigui llengua vehicular i la ministra Dolors Montserrat havia concretat fins i tot que s'introduiria en la preinscripci¨® una casella perqu¨¨ els pares poguessin especificar en quina llengua prefereixen que siguin escolaritzats els seus fills. Per¨° finalment el formulari de preinscripci¨® no inclour¨¤ la pol¨¨mica casella.

De moment el ministre no s'hi ha atrevit i no queda clar si ¨¦s per por de la mobilitzaci¨® social que ja s'estava forjant o perqu¨¨, creient que el sobiranisme estava doblegat per la persecuci¨® judicial dels seus principals dirigents, no volia tirar al foc un nou bid¨® de gasolina.

Mentre es dirimeix aquesta pugna, el Tribunal Constitucional acaba d'etzibar un cop dur a les pretensions d'intervenci¨® en anul¡¤lar els apartats de la LOMCE que preveien que la Generalitat pagu¨¦s 6.000 euros per cada nen que volgu¨¦s estudiar en castell¨¤ i no pogu¨¦s fer-ho a la xarxa p¨²blica, per escolaritzar-se en un centre privat. El ministre ha reconegut que l'article 155 no li permet alterar una norma que est¨¤ emparada per una llei del Parlament de Catalunya. Per canviar el model ling¨¹¨ªstic cal canviar la llei, i per a aix¨° no t¨¦ majoria. El projecte legislatiu que ha presentat el seu minso grup parlamentari de quatre diputats per calmar les cr¨ªtiques de Ciutadans i Societat Civil Catalana no podr¨¤ prosperar. Ciutadans i PP estan lluny de la majoria perqu¨¨ els socialistes de Miquel Iceta es mantenen ferms en la seva defensa de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica i el mateix passa amb el grup dels Comuns.

S'ha evidenciat aix¨ª que la pretensi¨® de consolidar dos blocs civils enfrontats a Catalunya, amb una l¨ªnia divis¨°ria clara entre independentistes i no independentistes, no pot estendre's a tots els ¨¤mbits. I en el cas del ling¨¹¨ªstic, el bloc favorable a la immersi¨® continua sent aclapadorament majoritari. El mateix pot passar en molts altres fronts, alguna cosa que podria visualitzar-se si exist¨ªs una activitat parlament¨¤ria normalitzada. La societat catalana ¨¦s molt m¨¦s plural del que els partidaris de la polaritzaci¨® volen admetre.

El debat continua estant all¨¤ on sempre va estar: de quina manera s'aconsegueix que tots els nens acabin dominant les dues lleng¨¹es per igual. ?s a dir, que siguin realment biling¨¹es. Els partidaris del biling¨¹isme pretenen que per garantir un bon coneixement del castell¨¤ cal impartir una part de les assignatures en aquesta llengua, cosa que desmenteixen les diferents proves de nivell que es fan. En aquestes proves es demostra que els nens catalans no dominen menys el castell¨¤ que els seus companys d'altres comunitats.

Els partidaris de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica sostenen que l'¨¨xit del model radica precisament en qu¨¨ al final de l'escolaritzaci¨®, aquest m¨¨tode garanteix el coneixement de totes dues lleng¨¹es per igual ja que permet compensar el pes social m¨¦s baix del catal¨¤. Una escolaritzaci¨® biling¨¹e no garanteix que el resultat sigui un biling¨¹isme efectiu al final de l'escolaritzaci¨®. Nom¨¦s satisf¨¤ una q¨¹esti¨® de principis dels qui han fet de la llengua un instrument de la seva batalla ideol¨°gica contra el nacionalisme catal¨¤.