Cocovets i una panxada

¡°Cocovet torrat!¡±, cridava a l¡¯estadi amb veu de martell i les vocals esclafades un home gras amb una gran senalla de palma estibada de cacauets. Duia la mercaderia ¡ªels curiosos fruits secs, amb closca, lleugera¡ª contra els nervis o l¡¯avorriment a l¡¯espectacle de masses. Eren ¡®cocovets, kakavets, cacahuets¡¯ segons les rares pron¨²ncies populars locals illenques en adaptar amb goig el fruit que creix davall terra, que ¨¦s d¡¯Am¨¨rica on tamb¨¦ li diuen ¡®man¨ª¡¯ o ¡®peanut¡¯, una mantega embafosa.

Cacauet (torrat amb closca, no salta ni fregit oli¨®s) era i ¨¦s sin¨°nim d¡¯entreteniment, alimentaci¨® curiosa, un vici menor, i un mot-projectil, per ser imatge per descriure exageradament, pejorativament de vegades, des d¡¯un gol, un xut, un gest sexual, una p¨ªfia o una persona de relats feixucs, avorrits, repetits i pesats.

El cocoveter i la seva mercaderia torrada a les tribunes dels diumenges al camp de futbol eren molts de cops tant importants ¡ªmotivaven tant d¡¯inter¨¨s¡ª com el porter i segur que els presidents i entrenadors, sin¨® fos per xiular-los. No era un menjar de cada dia, sin¨® d¡¯un lloc i un moment determinats.

L¡¯home de la senalla potser anava de baver blanc per ser m¨¦s afinador. No seguia amb la mirada el rumb de la pilota dels gols, caminava d¡¯esquena a la gespa (?), de cara a la gent, pujava i baixava escalons i passava en cadena de mans la comanda de m¨¦s amunt. En venia mesures, almuds o mig almuds, dins cucurutxos les rul¡¤les de paper d¡¯estrassa.

Abans que les camisetes, bufandes i banderes, ¡ªels colors dels equips, si fa el cas, eren a la pell o la cartera¡ª els cocovets (i el tabac aleshores molt) eren els detalls de les grades de la tribuna de l¡¯estadi (ja esbucat). Entre pocs gols, nervis o tedi, els diumenges a la tarda un home generalment gras, anava cridant i repartint ¡°cacauet torrat!¡±, el cocoveter, torroner, gelater ambulant era pe?a del paisatge urb¨¤.

Els joves impertinents s¡¯emportaven al seu poble el crit ¡°cacauet/cocovet torrat¡± i tot i que no hi ha quasi cacauets com toca ni cocoveters, encara hi ha llocs que la dita ir¨°nica dura cinquanta anys m¨¦s tard.

A Muro, Santa Margalida i sa Pobla, per exemple, terres planes i d¡¯horts de Mallorca, encara es conreen i torren b¨¦ cacauets de proximitat, a l¡¯estil tranquil i mesurat que correspon a la delicadesa de l¡¯an¨¨cdota del seu consum que dir-li gastron¨°mic potser ¨¦s massa pretensi¨®s.

Una grapada de fruits sense cremar ni crus, ben cuits, amb el gust i color precisos, al punt excel¡¤lent que dona la calma i l¡¯experi¨¨ncia de fer-los sense rutina a l¡¯escalfor, ¨¦s una excusa per al di¨¤leg i l¡¯afegit¨® al men¨² rural d¡¯embotits i panades de p¨¨sols. Ara ¨¦s una raresa la bossa dom¨¨stica, privada, no comercial, de cacauets aut¨°ctons.

Esclovellar, triar la clova i el fruit, treure la pell, i engospar-lo entre el buit de la m¨¤ i la boca ¨¦s la millor t¨¤ctica per fer lleuger un mon¨°leg hist¨°ric fonamentalista, rom¨¤ntic, biogr¨¤fic, reiterat i apassionat d¡¯un vell o jove comunista que predica la fe del seu parad¨ªs resistent, impossible, Cuba i Vene?uela, la seva utopia internacionalista esva?da.

Ell, Tomeu Sancho que era dit Tolstoi i t¨¦ 83 anys, cada mig any t¨¦ la tribuna oberta a la vila mallorquina de la Beata, encap?ala una taula llarga per dir la seva durant una hora o m¨¦s, debatre poc, i espipellar emocionat les panades i cocovets de la seva infantesa que als seus entorns, ara a l¡¯Havana, no t¨¦ sovint. Uns cocovets excel¡¤lents (i el perfum distant d¡¯un cigar cub¨¤ ben lligat) valen la pena de fer 85 quil¨°metres tamb¨¦. Aquella festa, una cita-col¡¤loqui, una certa cerim¨°nia hist¨°rica, a la taula i els sons fou aix¨ª mateix una bacanal verbal. Una panxada de fruits secs i paraules de conserva. Ara Tomeu Sancho anuncia que fa les mem¨°ries d¡¯agent secret de Fidel Castro.