Xerrades a l¡¯ombra de llibres

El primer sou que va tenir va ser de 25 pessetes al despatx d¡¯Oriol Bohigas on va anar a parar per suggeriment del seu pare, el poeta ¡ªi advocat¡ª Tom¨¤s Garc¨¦s, per veure si podia superar els problemes que tenia a primer de la carrera d¡¯arquitectura amb l¡¯assignatura de dibuix, que va suspendre. Uns estudis que, a m¨¦s, va emprendre no per iniciativa pr¨°pia sin¨® per indicaci¨® d¡¯un dels seus germans. ¡°En acabar el batxillerat, un dia el meu pare em va preguntar qu¨¨ estudiaria. No ho tenia gaire clar i vaig dir que Dret. Per¨° el meu germ¨¤, Pere, em va dissuadir de convertir-me en advocat. Ja n¡¯hi havia tres a la fam¨ªlia, el meu pare, el meu germ¨¤ Ventura i en Pere¡±. Aix¨ª ¨¦s com Jordi Garc¨¦s (Barcelona, 1945) va acabar estudiant arquitectura a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona (ETSAB) a partir del 1963 encara que amb un ¡°baptisme¡± inici¨¤tic que el va portar a aprendre no nom¨¦s de Bohigas, sin¨® tamb¨¦ amb Ricardo Bofill, Federico Correa ¡ªprofessor a l¡¯ETSAB¡ª i Jos¨¦ Antonio Coderch: ¡°El fet de tenir quatre mestres demostra la meva condici¨®, que jo en dic de nen consentit¡±. Ho reconeix l¡¯arquitecte en el llibre Autoretrat de Jordi Garc¨¦s escrit pel llibreter Josep Cots (Anagrama), fundador i ¨¤nima de la llibreria Documenta. Un autoretrat en diferit sorgit d¡¯una manera peculiar. El primer despatx de Garc¨¦s, que va compartir durant m¨¦s de dues d¨¨cades amb un altre projectista de pes, Enric S¨°ria, estava a un pas de la llibreria en la seva primera vida, al carrer de Cardenal Casa?as del barri G¨°tic.

L¡¯arquitecte consultava amb Cots sobre llibres ¡ªl¡¯afinitat en els gustos va ser un factor a favor¡ª en unes converses en les quals sortien a relluir moltes coses m¨¦s. ¡°Aquestes xerrades des del taulell, com les anomeno jo, van comen?ar el 1975 i Garc¨¦s m¡¯explicava tot tipus d¡¯an¨¨cdotes seves, del seu pare, amics, viatges¡±, explica el llibreter. Per exemple, de l¡¯amistat de Tom¨¤s Garc¨¦s amb Joan Salvat-Papasseit o Josep Pla, amb els m¨²sics Frederic Mompou i Joaquim Toldr¨¤, de pintors de l¡¯¨¨poca, com Togores, o de fot¨°grafs com Catal¨¤-Roca; de la marxa de la fam¨ªlia a Fran?a amb l¡¯esclat de la Guerra Civil; d¡¯un oncle matern, oficial de l¡¯Ex¨¨rcit, que es va revoltar el 1936 contra la Rep¨²blica; i d¡¯infinitat d¡¯episodis ja de l¡¯arquitecte Garc¨¦s, de la seva vida personal ¡ªde com va participar en la Caputxinada el 1966 perqu¨¨ era delegat d¡¯una classe de l¡¯ETSAB i de la por que va passar quan va entrar la policia¡ª, de la seva intensa vida social i de la seva manera d¡¯entendre i ensenyar l¡¯arquitectura. Un material que era tota una miscel¡¤l¨¤nia de la Barcelona d¡¯una llarga ¨¨poca ¡ªdes del segle passat per les viv¨¨ncies que li explicava el seu pare, nascut el 1901, fins a l¡¯inici d¡¯aquest¡ª que Cots es va imaginar en blanc i negre. La idea del llibre com a tal va prendre forma el 2015: ¡°Li vaig proposar mantenir converses llargues, relaxades¡±, explica el llibreter.

Al final van ser dotze llargues trobades al llarg de dos anys, fora de la llibreria. Sense interrupcions. Un baptisme com a escriptor per a un dels llibreters amb nom propi de Barcelona: ¡°Jo sempre he estat un lector intens per¨° reconec que la derivaci¨® d¡¯escriptor la vaig prendre sense saber ben b¨¦ qu¨¨ en resultaria¡±. D¡¯entrada, Garc¨¦s es va preparar una llarga llista de noms per afrontar el seu autoretrat. ¡°De seguida va quedar eliminada¡±, reconeix Garc¨¦s. S¨ª que hi ha un cert ordre cronol¨°gic encara que relatiu perqu¨¨ en les converses es transita entre d¨¨cades o, millor dit, entre records. No es tracta d¡¯una biografia exemplar, coincideixen l¡¯arquitecte i l¡¯escriptor. Tamb¨¦ hi est¨¤ d¡¯acord l¡¯editor Jorge Herralde: ¡°?s gloriosament singular perqu¨¨ el personatge, un arquitecte lletraferit, i l¡¯¨¨poca, ho s¨®n¡±.

Salt a la pol¨ªtica

Malgrat que va coincidir amb l¡¯etapa de plena efervesc¨¨ncia de l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme amb els ajuntaments democr¨¤tics, Garc¨¦s explica que fer el pas a la pol¨ªtica o a la gesti¨® institucional mai el va temptar: ¡°Tinc remordiments per no haver pres posicions en qu¨¨ hauria exercit un cert poder cultural¡±, confessa en el llibre. En ser preguntat, reconeix que Bohigas el renyava per aquesta falta d¡¯implicaci¨®: ¡°Ell s¨ª que ho podia fer perqu¨¨ la seva capacitat sempre va ser infinita, podia ser l¡¯¨¤nima de l¡¯urbanisme de Barcelona i del despatx¡±. En les converses amb Cots, desgrana la seva peculiar visi¨® de l¡¯arquitectura ¡°la poso al mateix nivell que la literatura o la m¨²sica¡±. I no amaga que li segueixen irritant els arquitectes que defensen els seus projectes per l¡¯inter¨¨s social: ¡°Vaig decidir fer el contrari per denunciar l¡¯escapisme de qui es creia que, perqu¨¨ feia una cosa socialment avan?ada, la comuna m¨¦s futurista, era m¨¦s bon arquitecte¡±, raona.