Arquitectura per a un nou c¨¤non

La incomprensi¨® que va despertar el pavell¨® d¡¯Alemanya al costat de la font monumental de Bu?gas a l¡¯esplanada de Montju?c a l¡¯Exposici¨® Universal de 1929 de Barcelona, envoltat d¡¯edificacions cl¨¤ssiques, va ser tal que el projecte dissenyat per Mies van der Rohe va ser un dels primers que va ser desmuntat quan es va acabar la fira. El pavell¨® va trencar amb el sistema constructiu de l¡¯¨¨poca i va marcar el dr¨¤stic canvi cap a l¡¯arquitectura moderna i el divorci del neoclassicisme i el noucentisme, els corrents predominants en les primeres d¨¨cades del segle passat. El pavell¨®, que va tenir un gran ¨¨xit internacional, va anar a terra. No obstant aix¨°, el seu impacte no es va esborrar i durant d¨¨cades, en cercles acad¨¨mics i professionals de l¡¯arquitectura, es va debatre la necessitat de reconstruir-lo. Una idea que finalment va veure la llum de la m¨¤ de l¡¯alcalde Pasqual Maragall i de l¡¯arquitecte Oriol Bohigas. L¡¯any 1983 se¡¯n va iniciar la reconstrucci¨® sota la batuta de Sol¨¤-Morales, Cirici i Ramos, que van reinterpretar el projecte de Mies van der Rohe. Aquest pavell¨® ¨¦s, precisament, la primera ¡°joia¡± que es troba en el gran volum Joies de l¡¯arquitectura catalana contempor¨¤nia, editat per l¡¯Enciclop¨¨dia Catalana dins la s¨¨rie Joies de l¡¯art catal¨¤. Un viatge al llarg dels ¨²ltims 80 anys de l¡¯edificaci¨® i de projectes urbans amb Joan Busquets com a director de la publicaci¨®, que ha comptat amb un equip de nou col¡¤laboradors per explicar 117 obres, seleccionades com els millors exponents de l¡¯arquitectura moderna.

Un c¨¤non que va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯obra de professionals i docents reconeguts nacionalment i internacionalment perqu¨¨ n¡¯inclou molts altres que van contribuir a l¡¯arquitectura entesa com una eina social. Un element no nom¨¦s constructiu sin¨® capa? d¡¯influir en la qualitat de vida. El volum fa un recorregut que arrenca a finals dels anys vint del segle passat i que arriba fins al recent premi Pritzker, que va recon¨¨ixer la feina del despatx RCR (Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda). ?s divers, abasta edificis d¡¯habitatges col¡¤lectius, cases unifamiliars, museus, biblioteques, mercats i espais p¨²blics de localitats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en un esfor? per reflectir-ne l¡¯impacte global.

S¨®n 117 joies, per¨° n¡¯haurien pogut ser el doble. ¡°El proc¨¦s de selecci¨® va ser el que ens va costar m¨¦s, per triar l¡¯arquitectura de m¨¦s qualitat i poder-la explicar. Per exemple, en els habitatges unifamiliars hi ha molta banalitat i vam haver de buscar amb lupa¡±, comenta Joan Busquets, arquitecte, catedr¨¤tic d¡¯Urbanisme i Ordenaci¨® de Territori, Premi Nacional d¡¯Urbanisme el 1981 i un dels caps pensants de la transformaci¨® de Barcelona amb els Jocs. Busquets va ser el responsable d¡¯Urbanisme a l¡¯Ajuntament en els anys que es va dissenyar bona part d¡¯aquell canvi, de 1983 a 1989.

¡°El modernisme era l¡¯expressi¨® de l¡¯arquitectura per enc¨¤rrec de la burgesia, i el seu univers d¡¯influ¨¨ncia era aquesta classe social. L¡¯arquitectura considerada ja moderna, a partir de mitjan anys vint i sobretot dels trenta, recull les influ¨¨ncies dels corrents europeus i ¨¦s pensada per atendre les demandes m¨¦s ¨¤mplies del conjunt de la societat. Aquest ¨¦s el motor del canvi¡±, comenta. Els primers compassos els va marcar l¡¯avantguardisme del GATCPAC amb arquitectes com Josep Llu¨ªs Sert, Sixte Illescas, amb la seva Casa Vilar¨® (1928), o Ricardo de Churruca, amb una altra de les joies que s¡¯expliquen al llibre, l¡¯edifici Diagonal (1934): ¡°Van ser els anys de la col¡¤laboraci¨® amb Le Corbusier, a qui Sert, que el venerava, va discutir el seu projecte d¡¯una casa, un arbre, perqu¨¨ era un sistema que no es podia aplicar a Barcelona¡±.

Va ser la Rep¨²blica la que es va identificar m¨¦s amb la renovaci¨® arquitect¨°nica i social. D¡¯aquesta ¨¨poca en s¨®n bons exemples la Casa Bloc de Sant Andreu (1931-1936), dels arquitectes Sert, Josep Torres Calv¨¦ i Joan Baptista Subirana, o el Dispensari Antitubercul¨®s (1933) de Ciutat Vella, dels mateixos autors, dues obres que explica el llibre. I altres, menys conegudes, com un edifici d¡¯habitatges de Ramon Puig Gairalt a l¡¯Hospitalet d¡¯aquesta mateixa ¨¨poca. Amb tot, no va deixar de ser un per¨ªode experimental amb un impacte m¨¦s gran de debat i pedag¨°gic que no pas real al territori i la societat. ¡°El m¨¨rit dels gatpacquians va ser que van desenvolupar una l¨ªnia pr¨°pia i van combinar les tend¨¨ncies de l¡¯arquitectura europea amb la tradici¨® viva catalana que es manifesta en l¡¯¨²s del material o en la inclusi¨® de t¨¨cniques constructives pr¨°pies com la volta catalana¡±, subratlla Busquets.

La Guerra Civil i la postguerra va truncar aquesta tend¨¨ncia i els nous aires van arribar a estar prohibits, de manera que la influ¨¨ncia del GATCPAC es va veure a l¡¯estranger de la m¨¤, entre altres, de Sert, que es va exiliar. La recerca i la renovaci¨® es va experimentar nom¨¦s en cases particulars constru?des per pocs arquitectes, com ara Josep Antoni Coderch i Josep Maria Sostres. L¡¯arribada de la immigraci¨® interna d¡¯Espanya a les grans ciutats, entre elles Barcelona, es va resoldre amb la proliferaci¨® dels suburbis, que en el llibre es defineix com ¡°l¡¯arquitectura sense arquitectes¡±.

La creaci¨® del grup R, a partir de 1951, va ser el que va donar a l¡¯arquitectura la capacitat de ser una eina socialment ¨²til per construir la ciutat, amb un estol de professionals que van deixar empremta amb les seves construccions. Algunes d¡¯aquestes joies que apareixen al llibre s¨®n la Casa Ugalde (1951), a Caldes d¡¯Estrac, o la Casa de la Marina, un bloc de pisos (1951) a la Barceloneta, totes dues de Coderch; un grup d¡¯apartaments a Torredembarra de Sostres (1954), el Mas Vidal, una casa unifamiliar a Vall-llobrega de 1958 constru?da per Josep Pratmas¨®, o la Casa Gomis (La Ricarda), del Prat del Llobregat, d¡¯Antoni Bonet, que la va construir entre 1953 i 1962. Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ comen?aven a despuntar joves professionals com Oriol Bohigas, Josep Martorell o Manuel Ribas Piera. ¡°Alguns d¡¯ells, especialment Coderch, Moragas i Bohigas, van ser els l¨ªders, amb un paper que va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯arquitectura perqu¨¨ hi ha un fort component social, ¨¦s un objecte que interv¨¦ en la societat¡±, apunta l¡¯autor del llibre. Aquesta consideraci¨® ¨¦s el que propicia el naixement de l¡¯Escola de Barcelona, amb despatxos d¡¯arquitectes associats com MBM ¡ªMartorell, Bohigas i Mackay¡ª Correa-Mil¨¤, Clotet-Tusquets-Cirici-Bonet i Mora-Pi?¨®n-Viaplana, entre d¡¯altres.

Un temps en qu¨¨ conviu el barraquisme salvatge per acollir una allau de persones: entre 1961 i 1965 van arribar a Catalunya 800.000 immigrants d¡¯altres llocs d¡¯Espanya. Una degradant realitat que cohabitava amb l¡¯experimentaci¨® en edificis i projectes tan singulars com ¡ªuna altra de les joies¡ª l¡¯edifici Walden de Ricardo Bofill, que crea un tipus d¡¯habitatge gens convencional. De la d¨¨cada dels seixanta s¨®n altres obres com el pol¨ªgon de Montbau, que va aixecar el Patronat Municipal de l¡¯Habitatge entre 1957 i 1965, sota la direcci¨® dels arquitectes Joan Bosch i Pere L¨®pez I?igo, seguint el model de ciutats alemanyes. Fruit de la mateixa urg¨¨ncia ¨¦s una altra de les joies del llibre, el pol¨ªgon de Bellvitge que es va aixecar entre 1964 i 1975 a l¡¯Hospitalet pels arquitectes Antoni Perpiny¨¤, Xavier Busquets, Pere Llimona i Xavier Ruiz. ¡°El vam seleccionar com a joia perqu¨¨ va n¨¦ixer com un sistema edificatiu gen¨¨ric i banal que amb els anys i la cura de les associacions de barri i l¡¯ajuntament s¡¯ha convertit en un tros de ciutat espl¨¨ndid¡±, comenta Busquets.

Un fot¨°graf pioner

Un dels elements que destaca de Joies de l'arquitectura catalana contempor¨¤nia ¨¦s la qualitat de les fotografies, moltes d'elles a tota p¨¤gina. L'autor de la immensa majoria d'elles, a excepci¨® de les cedides per arxius fotogr¨¤fics i particulars, ¨¦s Llu¨ªs Casals, un dels primers professionals de Catalunya i Espanya de la fotografia arquitect¨°nica. Una especialitat que ha tingut una evoluci¨® paral¡¤lela a la professi¨® de construir edificis i espais i del disseny d'objectes. "El 1972, quan vaig comen?ar, erem quatre, Catal¨¤-Roca a Catalunya i Paco G¨®mez i Nicol¨¢s Muller a Madrid. Coderch, per exemple, es feia les seves pr¨°pies fotografies. A partir de la d¨¨cada seg¨¹ent, amb el boom dels projectes a partir dels ajuntaments democr¨¤tics i la necessitat de tot, es va disparar el treball fotogr¨¤fic", explica. Els seus primers passos van ser en revistes del sector i enc¨¤rrecs de docents, com ara diapositivar fotografies de revistes internacionals per explicar-les a classe. "No hi havia gaires referents. El nord-americ¨¤ Julius Shulman era un d'ells, i per a mi un altre de molt important per la seva manera d'entendre la fotografia va ser Walker Evans, encara que el seu treball no tenia res a veure amb l'arquitectura sin¨® m¨¦s aviat amb el documental. M'agradava, sobretot, per la for?a de les imatges i la humilitat", apunta. Aquesta humilitat, explica, ¨¦s un dels requisits de la fotografia arquitect¨°nica: "Es tracta que la imatge reflecteixi la qualitat de l'obra de l'arquitecte, no del llu?ment del fot¨°graf". Unes condicions que requereixen, d'entrada, fer un treball a fons perqu¨¨ cal preparar el terreny: "Diem, mig de broma, mig seriosament, que el 10% de la feina ¨¦s la fotografia, per¨° que el 90% consisteix a moure mobles, contenidors als carrers, o conv¨¨ncer a alg¨² perqu¨¨ tregui el cotxe". S¨®n fotos, com moltes de les joies del llibre, nues, amb poques persones.

Casals ha fet llargs viatges en cotxe amb arquitectes i ha recorregut mig m¨®n. Ha treballat per a incomptables professionals, com ara Jordi Garc¨¦s, Llu¨ªs Clotet, Carles Ferrater, Rafael Moneo, Oriol Bohigas, Albert Viaplana o Manuel Gallego, entre d'altres. Ha participat en exposicions i ha publicat en revistes especialitzades en arquitectura, com Croquis, Dise?o Interior, Arquitectura Viva o Quaderns d'Arquitectura, del Col¡¤legi d'Arquitectes.

Va estar sis mesos fent fotografies per al llibre de les joies i va arribar a fer m¨¦s de 2.000 imatges: ¡°?s un proc¨¦s lent, perqu¨¨ per a cadascuna d¡¯elles cal buscar el millor moment per facilitar la lectura a l¡¯observador¡±. Cercar un angle o un enfocament diferent de l¡¯habitual tamb¨¦ ¨¦s important, afegeix. Per exemple, enfilar-se a la part alta de l¡¯hotel Hesperia de l¡¯Hospitalet per fer una panor¨¤mica singular de Bellvitge, o a un terrat industrial del Poblenou amb la torre de Jean Nouvel, dues de les imatges que es reprodueixen en el volum.

L¡¯autor insisteix que el llibre no pret¨¦n ser una guia sin¨® una eina, adre?ada a un p¨²blic general, per explicar que l¡¯arquitectura moderna ha estat un agent de canvi social: ¡°Crec que el m¨¨rit de l¡¯arquitectura contempor¨¤nia catalana ¨¦s que ha sabut donar resposta a les necessitats. Ha estat un mitj¨¤ de transformaci¨® social i de millora dels espais on es viu¡±. Una cosa que es va comen?ar a forjar amb el moviment de protesta ve?nal dels anys setanta, que va comptar amb un considerable suport de sectors professionals de l¡¯arquitectura, que van crear espais de debat i publicacions amb alguns noms destacats com Salvador Tarrag¨® o Jordi Borja. Una join venture que va funcionar i que va arribar a paralitzar plans especulatius, com el Pla de la Ribera del Poblenou. Del per¨ªode dels setanta s¨®n bastants de les ¡°joies¡± recollides en el llibre, d¡¯Esteve Bonell, Sert, Jordi Garc¨¦s, Elies Torres, Enric S¨°ria o Jos¨¦ Antonio Mart¨ªnez Lape?a.

¡°El canvi m¨¦s important, sens dubte, va arribar de la m¨¤ dels ajuntaments democr¨¤tics, que van donar prioritat a tot el que faltava, especialment equipaments de salut i escoles, assistencials, culturals i una pol¨ªtica general d¡¯espais p¨²blics, com jardins i places, de qualitat. Barcelona va tenir la iniciativa i altres ciutats la van seguir¡±, relata Busquets. Per aix¨°, ¨¦s a partir dels vuitanta quan les ¡°joies¡± que destaca el llibre es reparteixen d¡¯una manera molt m¨¦s equilibrada pel territori, perqu¨¨ les transformacions es van afrontant de mica en mica. Tota una nova generaci¨® d¡¯arquitectes projecta obra a Barcelona i en altres localitats: Enric Miralles, Carme Pin¨°s, Josep Llin¨¤s, Ignasi de Sol¨¤-Morales, Beth Gal¨ª, Mois¨¨s Gallego, Josep Llu¨ªs Mateo, Eduard Bru, Enric Sierra i Rafael C¨¢ceres, entre altres.

El debat i la posada en pr¨¤ctica de com rehabilitar els centres hist¨°rics i les ind¨²stries que queden obsoletes ¨¦s molt viu. Si a Barcelona s¡¯afrontava la reconversi¨® de la Fabra i Coats pels arquitectes Manuel Ruis¨¢nchez i Francesc Bacardit a principis del mil¡¤lenni, a Girona se situava la biblioteca de la Universitat pels arquitectes Jordi Bosch i Joan Tarr¨²s al costat de l¡¯antic convent de Sant Dom¨¨nec, reconvertit en ¨²s universitari. A principis de la d¨¨cada dels vuitanta Lleida va afrontar la reforma urban¨ªstica que envolta la Seu Vella, una intervenci¨® ¡ªjoia al llibre¡ª que porta la signatura dels arquitectes Roser Amad¨®, Joan Busquets, Llu¨ªs Dom¨¨nech Girbau i Ramon M. Puig Andreu. Mentre a Barcelona s¡¯escometien projectes d¡¯escala molt diversa, amb m¨²ltiples intervencions per a la preparaci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics, a M¨®ra d¡¯Ebre Jos¨¦ Antonio Mart¨ªnez Lape?a i El¨ªas Torres constru?en un hospital. Al mateix temps que a la capital s¡¯afrontava la darrera construcci¨® del Museu Picasso per Jordi Garc¨¦s, als ¨²ltims anys de la d¨¨cada passada, a Tortosa Olga Felip i Josep Camps afrontaven un modern centre cultural al barri de Ferreries, paret amb paret amb l¡¯antic mercat. Les joies d¡¯aquestes d¨¨cades en el llibre s¨®n moltes: ¡°Les ciutats madures han anat evolucionant seguint els corrents globals. Han passat de ser obreres i s¡¯han convertit en ciutats amb car¨¤cter, com Sant Boi, Viladecans o Castelldefels¡±, sost¨¦ Busquets.

No hi ha molts edificis institucionals. ¡°?s una de les caracter¨ªstiques de Catalunya, probablement perqu¨¨ Barcelona no ¨¦s capital d¡¯un estat. Aquesta realitat, juntament amb el gust per certa contenci¨® i discreci¨®, ha donat, en general, un bon resultat en el conjunt de l¡¯arquitectura moderna perqu¨¨ s¡¯ha fet a escala i responent al que cal¡±, afegeix Busquets, bastant cr¨ªtic amb fen¨°mens de cert monumentalisme i ¡°fora d¡¯escala¡±, com el model de Val¨¨ncia.

Si durant els primers anys, fins i tot d¨¨cades, dels ajuntaments democr¨¤tics la tasca dels consistoris per arrencar les transformacions va ser determinant, despr¨¦s la iniciativa ha descansat m¨¦s en el sector privat. ¡°Hist¨°ricament la ciutat sempre ha estat un producte molt privat. Fins al Pla Cerd¨¤ ho va ser. Quan es va obrir l¡¯Eixample, en les comissions de cada zona hi havia set propietaris per dos representants de l¡¯Ajuntament, que controlaven que les clavegueres i les infraestructures anessin per on havien d¡¯anar. El sector p¨²blic ha de posar les regles i el privat les ha de seguir¡±, reflexiona l¡¯autor del llibre, que conclou: ¡°L¡¯avantatge de l¡¯arquitectura ¨¦s que saps que les ciutats quedaran, perqu¨¨ el que s¡¯hi fa s¨®n capes que van canviant¡±.