La descapitalitzaci¨® del Bar?a

La derrota del Bar?a a Roma es pot explicar de manera conjuntural, com si hagu¨¦s estat un mal partit en el pitjor moment d'un equip que nom¨¦s n'havia perdut tres dels 51 disputats des de la Supercopa, tan s¨°lid i solvent que ¨²nicament havia encaixat tres gols en nou partits de la Champions. L'alineaci¨® que va perdre precisament per 3-0 era, al cap i a la fi, la mateixa que havia guanyat per 4-1 a l'anada.

Els blaugrana van jugar molt malament a l'Ol¨ªmpic, espectadors insensibles d'un partit protagonitzat exclusivament per un equip giallorosso?enfebrat i passional, encertat i molt canviat respecte al que va penar pels seus errors al Camp Nou. Mansos, impotents i sense car¨¤cter, els futbolistes del Bar?a no es van arribar a rebel¡¤lar i Valverde no va saber llegir l'alineaci¨®, ni el joc, i encara menys el partit que va plantejar Di Francesco.

Fort amb els febles i feble amb els forts, el t¨¨cnic blaugrana va ser conseq¨¹ent, de tota manera, amb els seus principis futbol¨ªstics i va apostar per un quart migcampista abans que un tercer davanter en un partit transcendent, una norma des de la marxa de Neymar. El partit, no obstant aix¨°, no va ser un accident ni una situaci¨® sorprenent si es para atenci¨® en la traject¨°ria del Bar?a, especialment a Europa.

La derrota de l'equip a Roma, que competeix per ser tercer en el?calcio, podria haver passat abans contra el Chelsea, descavalcat de la zona Champions de la Premier. El context era preocupant pels s¨ªmptomes de fatiga i vulnerabilitat que oferia l'equip en jornades exigents, com la visita a Sevilla.

Encara que no perdia, li costava guanyar, i alguns jugadors fonamentals no estaven en la seva millor forma, com Busquets, Umtiti o Messi. Els blaugrana han sobreviscut durant un temps per les seves jugades m¨¦s que pel seu futbol, molt depenents del 10.

Res de nou en un equip que envelleix malament des de la final de Berl¨ªn. Valverde no ha resolt l'equaci¨® del jugador n¨²mero 11 i la seva mirada ha estat m¨¦s defensiva que no pas ofensiva, esfor?at a compactar el planter despr¨¦s de la desfeta estiuenca amb el Madrid. El t¨¨cnic no ha fomentat la competitivitat i fins a 10 jugadors han sabut que eren titulars en camp ali¨¨ i al Camp Nou.

El desgast ha estat maj¨²scul i ha afectat decisivament la Copa d'Europa. Tal com ja va passar amb Tito Vilanova en la temporada 2012-2013, Valverde va apostar sense reserves per la Lliga i la Copa del Rei quan va veure que el Madrid es distreia. Malgrat tenir menys jugadors i un planter pitjor, els blaugrana van desbordar els blancs en els tornejos espanyols per caure a la Champions quan han faltat els gols de Messi. L'¨¨xit o el frac¨¤s del Bar?a ha estat en funci¨® de si en les eliminat¨°ries marcava o no el 10, que a Roma va complir el seu partit 100 en el torneig continental amb Iniesta i Piqu¨¦.

La derrota del Bar?a a Roma remet, per tant, a defici¨¨ncies estructurals que no s'han corregit ni amb la inversi¨® de m¨¦s de 500 milions en 15 jugadors des del 2015-2016. Els blaugrana van ser doblement campions (2009 i 2011) i semifinalistes continentals (2010 i 2012) amb Guardiola, mentre que al comandament de Tito Vilanova van ser eliminats a les semifinals pel Bayern Munic (2013).

Els n¨²meros s¨®n especialment eloq¨¹ents en els ¨²ltims cinc exercicis perqu¨¨ en quatre no van passar de quarts ¡ªdos amb Luis Enrique (2016, 2017), un amb Tata Martino (2014) i l'¨²ltim amb Valverde¡ª i en un van ser campions amb Lucho a Alemanya (2015). El fil conductor ha estat sempre Messi. Passa que el 10 nom¨¦s ha guanyat una de les ¨²ltimes set edicions de la Champions. La inc¨°gnita ¨¦s saber si la junta ha sabut generar les millors condicions per al triomf del n¨²mero u. Aparentment la conclusi¨® ¨¦s que no, malgrat dedicar els m¨¤xims esfor?os econ¨°mics i esportius per complaure'l. La figura del 10 ha tapat les mis¨¨ries de la instituci¨® presidida per Josep Maria Bartomeu.

El m¨¤xim responsable del club s'ha encadenat al de Rosario i ha substitu?t la figura del director esportiu per executius en la majoria de les seccions professionals, tamb¨¦ ¨°rfenes de t¨ªtols europeus des del 2015. El Palau passa per una situaci¨® tan delicada com la Masia, i la llotja del Camp Nou ¨¦s l'expressi¨® de la descapitalitzaci¨® del Bar?a. Bartomeu no ha substitu?t la vicepresidenta econ¨°mica Susana Monje ni l'institucional Carles Vilarrub¨ª, i projectes com l'Espai Bar?a s¨®n tan confusos com la Masia 360?.

El Bar?a s'ha anat empetitint des del mandat de Laporta fins al de Bartomeu, des de Txiki i Zubizarreta fins a Robert i Pep Segura, des de Puyol i Xavi ¡ªi pr¨°ximament Iniesta¡ª fins a Sergi Roberto. L'equip ha perdut identitat i ess¨¨ncia, allunyat de les seves arrels, per guanyar convencionalitat, mancat de lideratge i irreconeixible en la derrota, v¨ªctima d'una pol¨ªtica de consentiment cap als jugadors que abandera Messi. No se sap gaire b¨¦ qu¨¨ busca al mercat ni tampoc qu¨¨ necessita i, no obstant aix¨°, des del consell directiu es reitera un missatge triomfalista que incideix en la frustraci¨® fins i tot quan domina la Lliga per la seva falta de grandesa a Europa, dominada ¨²ltimament pel Madrid.

L'eliminaci¨® continental obliga a revisar conseq¨¹entment la pol¨ªtica d'un club que futbol¨ªsticament s'empobreix progressivament, sense grandesa ni autoritat, incapa? de saber qu¨¨ li conv¨¦ a Messi.