El meu vell professor

Avui faria 103 anys Josep M. Font i Rius, el meu vell professor d¡¯Hist¨°ria del Dret, si no fos perqu¨¨ va morir la setmana passada, envoltat del dolor dels seus familiars i amics per¨° davant l¡¯absolut silenci de les autoritats, fins i tot les acad¨¨miques, i que jo s¨¤piga sense cap reflex als diaris. Avui la fam¨ªlia, discretament, far¨¤ un funeral en record seu. Aix¨ª moren els veritables savis en aquests temps l¨ªquids de postveritats. L¡¯escala de valors, morals i socials, est¨¤ molt degradada. Algun dia ho pagarem, probablement ja ho estem pagant.

La mort de Font i Rius em porta records dels meus temps de facultat, durant la primera meitat dels anys seixanta. Em porta el record dels meus primers professors, la impressi¨® que em van causar. Jo no s¨¦ ara, per¨° llavors el pas d¡¯una escola a la universitat era un gran salt, un canvi de nivell: d¡¯adolescents a adults. I un factor important perqu¨¨ aix¨° fos aix¨ª era la categoria dels professors.

Durant el primer curs de Dret, a l¡¯edifici acabat d¡¯estrenar de la facultat a Pedralbes, un bonic exemple d¡¯arquitectura funcional, vaig tenir tres professors extraordinaris: ?ngel Latorre, Manuel Jim¨¦nez de Parga i Josep M. Font i Rius. Cadasc¨² amb el seu estil, tots eren grans mestres, personalitats que t¡¯impactaven des del primer dia. Llavors em vaig adonar que ja no era a l¡¯escola, sin¨® a la universitat.

Latorre, catedr¨¤tic de Dret Rom¨¤, era un professor molt proper als alumnes, interessat pel m¨®n de la cultura i de la pol¨ªtica, enfocava la seva disciplina com una introducci¨® al dret privat, explicant les institucions jur¨ªdiques romanes amb exemples en qu¨¨ aprenies a raonar. Aix¨° et servia per entendre que el dret ¨¦s b¨¤sicament interpretaci¨® i argumentaci¨® sobre la base de fets i normes jur¨ªdiques. Aix¨° ho vaig entendre m¨¦s tard, per¨° sempre vaig recordar Latorre, els seus ensenyaments impl¨ªcits.

Jim¨¦nez de Parga, catedr¨¤tic de Dret Pol¨ªtic, era molt diferent: el que hi subjugava era el seu discurs brillant, la seva capacitat d¡¯enlla?ar algun fet del dia amb les grans idees pol¨ªtiques i d¡¯all¨¤ derivar als conceptes que volia transmetre, des dels cl¨¤ssics grecs i romans fins als mestres m¨¦s recents de la literatura juridicopol¨ªtica. La classe, en general de tema imprevist, era com un discurs a favor de la democr¨¤cia basant-se en la gran tradici¨® brit¨¤nica, nord-americana i francesa, amb una armadura te¨°rica d¡¯alt nivell.

Font i Rius, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria del Dret, era la mostra, gaireb¨¦ la caricatura, del savi investigador sempre a la recerca del document medieval que confirm¨¦s, o no, les tesis que defensava en el treball que estava duent a terme. S¡¯acostuma a associar el car¨¤cter de savi amb el de despistat. No s¨¦ si era despistat, per¨° el doctor Font tenia aquest aspecte, passejant per la facultat semblava absolutament immers en investigacions hist¨°riques, sempre a la recerca de cartes de poblament desconegudes que devien causar gran sensaci¨® en donar-les a con¨¨ixer en la pon¨¨ncia que estava preparant per a un congr¨¦s internacional o per a una intervenci¨® a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans o l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres.

Font va ser un gran investigador. De vegades aquest tipus de professors descuren la doc¨¨ncia, expliquen el que investiguen i poc m¨¦s. En aquest cas era el contrari: Font i Rius va ser un gran pedagog, feia una classes formidables, preparades al mil¡¤l¨ªmetre. Durant els primers cinc minuts recordava els aspectes centrals de la classe anterior dialogant amb els alumnes i, a partir d¡¯aquell moment, arrencava la seva nova explicaci¨® amb claredat, ordre i sistema. Era f¨¤cil prendre apunts, al final resultaven un compendi de lli?ons ben estructurades.

Font, a m¨¦s, va ser el meu deg¨¤ durant aquells anys. Home temor¨®s, tamb¨¦ era una persona digna, dign¨ªssima. A tercer, els meus companys de classe em van encarregar organitzar un cicle de tres confer¨¨ncies, li vaig proposar a Font com a deg¨¤ que convid¨¦s Aranguren, Pierre Vilar i Murillo Ferrol (en substituci¨® de Tierno Galv¨¢n, que llavors impartia un curs a Puerto Rico). Li van semblar molt b¨¦ aquests noms, va fer editar un fullet explicatiu i va presidir totes les sessions en una aula magna atape?da d¡¯estudiants.

Investigador, docent, bon deg¨¤, gran persona, avui molts recordaran Font i Rius, aquella universitat, aquells temps. Contra l¡¯oblit, el record.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic en Dret Constitucional