Quimi Portet: ¡°Tinc aversi¨® a la catarsi col¡¤lectiva, a la unanimitat¡±

Quimi Portet, l¡¯autoanomenat ¡°astre intercomarcal¡±, ja t¨¦ nou disc. Sota el t¨ªtol Festa major d¡¯hivern, presenta una col¡¤lecci¨® de can?ons on tendresa, humor, ironia, dist¨¤ncia i intel¡¤lig¨¨ncia es donen la m¨¤ en un entorn sonor amb formes de rock a?rat. ?gil conversador, afronta amb la conscient energia dels 60 anys que t¨¦ una gira que ja el du per Catalunya.

Pregunta. Quan fa dos anys va editar el pen¨²ltim disc, va afirmar que volia dedicar-se sobretot a fer obra, a publicar com m¨¦s discos millor...

Resposta. No ho recordava, per¨° ¨¦s una realitat, tinc 60 anys i no ¨¦s que tingui molta pressa, per¨° una mica m¨¦s que fa 10 anys, s¨ª. No estic cridat a canviar el m¨®n de la m¨²sica, per¨° les coses que s¡¯hagin de fer s¡¯han d¡¯anar fent. S¨¦ que em queden menys vermuts que abans. El que ¨¦s cert ¨¦s que abans trigava m¨¦s a fer discos. No m¡¯obsessiona ni em pressiona el pas del temps, nom¨¦s em motiva. Qui sigui que es cuida de tot aix¨° ¨¦s intel¡¤ligent, ja que dona certa relaxaci¨® als joves, ja excitats en altres aspectes, i als vells una certa pressa per fer altres coses. Tot s¡¯equilibra.

P. I no t¨¦ por de la hiperactivitat, de caure, com Prince, a treballar nom¨¦s per treballar, sense cap control?

R. Confio que el meu entorn m¡¯assessori, perqu¨¨ pot ser que amb el temps et consideris m¨¦s collonut del que ets. Ara confio en mi i sento rever¨¨ncia pel meu ofici. No far¨¦ un disc si no em sento legitimat per fer-lo i defensar-lo, i podr¨¤ ser m¨¦s o menys brillant, per¨° tinc uns est¨¤ndards molt clars. El que em sabria greu ¨¦s fer discos en els quals no cregui, fruit, diguem-ne, de la confusi¨® biol¨°gica.

P. Donada la seva experi¨¨ncia, no ¨¦s ara quan menys necessitaria el consell ali¨¨?

R. Jo em refio d¡¯algunes persones m¨¦s que d¡¯altres, ¨¦s veritat, per¨° me¡¯n refio. Em passa des de fa un cert temps, em refio de m¨¦s la gent que fa 10 anys. Em refio de qualsevol persona per la qual senti una m¨ªnima estima, tot i que no formi part del m¨®n de la m¨²sica. Finalment, el que ¨¦s emocional passa per sobre de q¨¹estions est¨¨tiques.

La meva generaci¨® est¨¤ emprenyada: vam cr¨¦ixer quan semblava que la humanitat anava a m¨¦s i resulta que va a menys

P. Diuen que quan ets gran et refies m¨¦s de tu mateix i menys del pro?sme.

R. Nom¨¦s en temes realment importants, per¨° en temes com un disc... em refio d¡¯una senyora que passa per aqu¨ª. Ho dic de bona fe, no soc un fr¨ªvol, si un disc ¨¦s m¨¦s brut o se me n¡¯ha anat l¡¯olla, doncs no ¨¦s important. Fas valer la teva experi¨¨ncia en coses m¨¦s rellevants, en les coses importants de la vida.

P. El disc sona m¨¦s roquer que els anteriors...

R. ?s un disc rudimentari, que explora una mica el que em fa fer m¨²sica. Sincerament, a part d¡¯altres coses, el que em fa ser m¨²sic s¨®n els riffsde guitarra, molt simples i rudimentaris, una bateria que els aguanta i unes lletres que no s¡¯imaginarien per a aquell riff de guitarra. Aix¨° ¨¦s el que em motiva per fer discos. Els riffs de guitarra uneixen i agraden a tothom, de l¡¯intel¡¤lectual al garrulo. Ens uneix aquesta certa tribalitat, que en realitat ¨¦s el que ens va portar a la m¨²sica. Hi ha alguna cosa de tribal en la m¨²sica. Aquest disc ¨¦s aix¨ª, ¨¦s quelcom molt primitiu que he tret de mi, amb unes lletres on explico el que vull i que no han de tenir lligam amb els riffs.

P. Ha dit que no li agraden les multituds. No ¨¦s paradoxal que parli de les virtuts de la tribu?

R. La tribu ¨¦s una cosa molt petita, el que passa ¨¦s que a les pel¡¤lis de l¡¯Oest, com que havien d¡¯omplir una pantalla en Cinemascope, hi ficaven molt de bestiar. Per¨° vaja, una tribu ¨¦s poca gent. I s¨ª, sento aversi¨® a la unanimitat, a la catarsi col¡¤lectiva, al rock multitudinari,per¨° el que tu experimentes personalment amb aquest riffs, no t¡¯ho treu ning¨². Quan vaig sentir Day Tripper per primer cop, el seu riff em va tirar a terra literalment, sis notes que es repetien i que em van canviar la vida. S¨ª, soc un intel¡¤lectual i el que tu vulguis, per¨° aquell riff va canviar la meva vida. Em continua passant als meus 60 anys, se¡¯m posen els p¨¨ls de punta... i estic cultivat, parlo cinc idiomes, per¨° aquest nexe tribal el mantinc. Aquests riffs apunten directament al lloc d¡¯on surten les emocions. Totes. I he fet aix¨° en aquest disc.

P. El so de disc ¨¦s molt a?rat, com si vost¨¨ mostr¨¦s enuig.

R. ?s curi¨®s, estic molt enfadat, per¨° no estic gaire segur que ho continu? estant d¡¯aqu¨ª una setmana. El disc tamb¨¦ diu aix¨°, el disc diu que estic enfadat, per¨° que no estic permanentment enfadat, i ¨¦s cert, perqu¨¨ ja no estic enfadat. Quan el vaig fer estava una mica emprenyat, tot i ser optimista. Tamb¨¦ hi ha una permeabilitat a la situaci¨® pol¨ªtica del pa¨ªs, costava molt a?llar-se, tot i que em dedico a la m¨²sica per evadir-me de la realitat.

P. No em referia a l¡¯enuig que s¡¯atribueix al senyor gran que, ja avinagrat, est¨¤ de tornada de tot.

R. S¨ª, ho entenc. A m¨¦s, hi ha un desencant, primer ¨°bviament pol¨ªtic per la situaci¨®, ja que crec que l¡¯Estat est¨¤ reprimint el meu pa¨ªs. Per¨° tamb¨¦ hi ha un desencant generacional, la meva generaci¨® est¨¤ emprenyada perqu¨¨ vam cr¨¦ixer quan semblava que la humanitat anava a m¨¦s i resulta que va a menys, i creixen l¡¯autoritarisme, la desigualtat, la injust¨ªcia econ¨°mica i social... No m¡¯agradaria semblar fr¨ªvol, per¨° tot i que estic en la m¨²sica per flipar, soc emocionalment permeable, i no nom¨¦s sobre el meu pa¨ªs. Jo no m¡¯havia fet gaires il¡¤lusions, soc un catal¨¤, un gat escaldat, per¨° tenia il¡¤lusions. I ja ho veu.

P. I en circumst¨¤ncies com les actuals no li costa mantenir la mirada humor¨ªstica i distant?

R. A veure... S¨ª, aquesta mirada humor¨ªstica pot estar molt a prop de la frivolitat, i ¨¦s l¡¯¨²ltim que vols en situacions com la d¡¯un pa¨ªs patint amb gent a la pres¨®. Jo m¡¯evadeixo de Catalunya, d¡¯Espanya i d¡¯Europa, per aix¨° em vaig fer m¨²sic, per¨° el que no m¡¯agradaria semblar ¨¦s una persona aliena al patiment dels altres. No ¨¦s el cas. Com a persona f¨ªsica estic molt preocupat i xocat pel que est¨¤ passant, descobrir que patim viol¨¨ncia i repressi¨®. M¡¯ha xocat, pensava que viv¨ªem en una democr¨¤cia de veritat.

P. Malgrat tot, no vol dir suggerir a la gent com ha de pensar.

R. ?bviament, la gent ja ¨¦s prou gran per saber qu¨¨ ha de pensar. I estem en un moment en qu¨¨ el panorama dels mitjans de comunicaci¨® ¨¦s tot un disbarat, la premsa, la repartici¨® de l¡¯espai radioel¨¨ctric... Insisteixo, soc m¨²sic. Si jo hagu¨¦s d¡¯arreglar el m¨®n ho faria molt r¨¤pid, seria brutal...

P. Per¨° vost¨¨ diu sense dir.

R. Aquest ¨¦s el meu m¨®n, un m¨®n poc cat¨¤rtic que no puc compartir amb una multitud dins d¡¯un estadi. Per¨° amb els que ho puc compartir, comparteixo coses molt boniques. Tinc una pretensi¨® min¨²scula, estar al costat de poca gent, per¨° anar-hi a fons. Tothom pot cridar un gran missatge del tipus No a la guerra, val, d¡¯acord; per¨°, si venen i maten la teva fam¨ªlia, com que no a la guerra? Crec que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil aconseguir cultivar les coses que t¡¯uneixen amb la gent m¨¦s enll¨¤ de les grans paraules. Odiar ¨¦s molt f¨¤cil, ¨¦s gratis, el que ¨¦s dif¨ªcil i car¨ªssim ¨¦s estimar la gent, i s¨®n aquestes petites coses el que jo vull dir amb les meves lletres.

P. No hi ha un rastre de Monty Python a les seves lletres?

R. Com un 20%, s¨ª, per¨° tamb¨¦ un percentatge alt de Sisa, una mica de Santiago Rusi?ol, poc conegut encara com a escriptor, per¨° al qual considero tot un talent. Jo he rigut molt amb Rusi?ol, hi ha bona fe i una intel¡¤lig¨¨ncia antiga en ell. Aprendre a escriure en catal¨¤ tard potser em va ajudar, perqu¨¨ vaig demanar consell i em van dir que per escriure en catal¨¤ lleg¨ªs Josep Pla, i me¡¯n vaig llegir l¡¯obra completa en tres anys d¡¯autob¨²s amb El ?ltimo... No escric com ell, per¨° s¨ª que m¡¯hi veig reflectit en l¡¯¨²s de la llengua, en com s¡¯enfrontava a la llengua, tant ell com Josep Maria de Sagarra.

P. I Sisa?

R. Sisa ¨¦s un home que va unir el m¨®n de la psicod¨¨lia amb el m¨®n infantil. L¡¯home dibuixat ¨¦s una can?¨® tant per a nens com per als que s¡¯han pres un tripi: ¨¦s per a tothom. Va ajudar a passar el desert a una llengua i el seu humor gr¨¤cies a la forma d¡¯afrontar-la. Gr¨¤cies a ell, els tripats connectaven indirectament amb Pla. Aquest pa¨ªs ha tingut una hist¨°ria tan trista que ha hagut de buscar recursos per sobreviure, i l¡¯humor ha estat una d¡¯aquestes eines. El feixisme no ent¨¦n l¡¯humor... no veien el que significaven, en el fons, Capri, Mari Santpere o La Trinca. Tots ells han ajudat a mantenir viva l¡¯¨¤nima del pa¨ªs i la tendresa, la tendreeesa...