¡°He muntat uns bons pollastres a la meva vida; em sento amortitzat¡±

Ja s¨®n nou els discos que, sense fer massa soroll, ha editat Quimi Portet (Vic, 1957). El darrer, ?s bipolar, ¨¦s un dels m¨¦s oberts i ecl¨¨ctics de la seva carrera. Malgrat tot, el to reposat de bona part de les seves composicions parla d¡¯un artista que s¡¯apropa als 60 amb certa nost¨¤lgia, en plena forma i cada vegada m¨¦s interessat a fer discos i publicar-los com m¨¦s sovint millor.

Pregunta. Aquest ja ¨¦s el seu nov¨¨ disc. T¨¦ l¡¯estil fixat tant pel que fa a lletres com al so?

Resposta. Potser s¨ª; no ho he pensat... I el que diu em fa una mica de pena. M¡¯agradaria pensar que encara visc en un m¨®n obert. En aquest disc m¡¯he sorpr¨¨s a mi mateix, amb tota la mod¨¨stia. Per exemple, ¡°?s bipolar¡± ¨¦s una pe?a on he anat pall¨¢, ¨¦s una pe?a on he explorat camins diferents en el text i en la m¨²sica.

P. I el so torna a semblar molt cuidat.

¡°Hi ha un respecte per El ?ltimo; el Manolo

R. Amb els anys vas observant la teva vida, i m¡¯he adonat que un disc no me l¡¯havia mesclat b¨¦. Ho feia be per als altres, per¨° als meus discos he fet mescles descurades, he intentat dissimular que s¨®c perfeccionista per no trobar-me massa perepunyetess. Llavors aquest disc l¡¯he mesclat com si fos un enc¨¤rrec.

P. El seu particular humor, nom¨¦s aparentment poca-solta, no ha patit tants canvis.

R. L¡¯humor ¨¦s m¨¦s que res un vici. Pertanyo a una cultura que existeix perqu¨¨ ha tingut sentit de l¡¯humor. S¨®c catal¨¤, un poble sovint bombardejat, hostilitzat pel seu propi Estat i que, tot i aix¨°, encara existeix. O els catalans tenim una mala h¨°stia que t¡¯hi cagues, que no ¨¦s veritat, o tenim molt de sentit de l¡¯humor i una esportivitat absoluta. Crec que hi ha una bona fe absoluta, i quan parlo d¡¯humor parlo de La Trinca, de Mary Santpere, de Rubianes, Flavi¨¤... Jo no s¨®c humorista, jo s¨®c un music que cola humor a les lletres.

P. I no fa servir l¡¯humor per no dir ras i curt el que pensa?

R. Crec que el que penso ras i curt no t¨¦ cap de sentit, sincerament. No s¨®c qui per pontificar. Crec que la vida ¨¦s prou desconcertant com a experi¨¨ncia per no estar segur de res. Nom¨¦s crec que al Parn¨¤s hi ha palanganes de poetes en remull [frase de la lletra de la pe?a Senyora musa]. Entenc l¡¯amor que sento per la meva filla, l¡¯estima pels meus amics, entenc els sentiments. Que el carrer Arag¨® va cap a un lloc i Consell de Cent cap a un altre ¨¦s una convenci¨® humana, i les convencions humanes em donen certa ang¨²nia.

P. Parla de sentiments que ent¨¦n, per¨° a ¡°Daisy¡± diu que els sentiments estan sobrevalorats

R. El que ens venen per emoci¨® est¨¤ sobrevalorat, l¡¯amor rom¨¤ntic de Hollywood, coses com l¡¯amistat pura... s¨®n invents dels escriptors rom¨¤ntics. Quan s¡¯acaba el dip¨°sit de benzina veus que l¡¯amor de parella de l¡¯estil Tarzan-Jane no existeix, ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia. Ara aix¨° ho ent¨¦n la gent de la meva generaci¨®, no un xaval.

P. Tot i que vost¨¨ ¨¦s defineix com a roquer, al disc hi ha bastants mitjos temps i balades. La melancolia dels anys?

R. Anem fent anys i el dip¨°sit de la melancolia i dels records es va omplint de coses delirants. Quan ets jove tens al cap un estiu a Lloret, per¨° quan en fas 58 tens una epopeia al darrere i fa gr¨¤cia. Surten canelons i fricand¨® i coses molt maques. I s¨ª, amb el temps ens estovem, perdem reprise. Vinc d¡¯un m¨®n punk on escrivia: ¡°Hazme feliz, p¨¦game un pu?etazo en la cerviz¡±, i ara, doncs tinc sentiments. No s¨®c el Bonet de San Pedro, per¨° vaja, estic m¨¦s tou.

P. Diu que es va fer m¨²sic per evadir-se, per¨° malgrat tot la seva m¨²sica es pot llegir amb certa perspectiva social.

R. ?s que un cop treus la ¡°Pamela¡±, la ¡°Daisy¡±, els canelons i el fricand¨®, se¡¯t veu el llaut¨®. No passa res. No s¨®c apol¨ªtic, tinc un discurs pol¨ªtic. La meva m¨²sica ¨¦s pol¨ªtica tamb¨¦, per¨° no ho ¨¦s de forma expl¨ªcita. Espero que no li agradi a cap fatxa. Ara es fotografien amb mi els de centreesquerra!

P. Entre Els Setze Jutges i El Grup de Folk, qu¨¨ hauria escollit?

R. Home, per vanitat hauria muntat el meu moviment. Fora bromes: tots dos corrents van fer molt bona feina, per¨° em trobo m¨¦s proper a El Grup de Folk.

P. La ¡°Daisy¡± diu a la lletra que ¨¦s lletja, t¨¦ cara de cavall i desafina al centre parroquial. Singular dest¨ª de l¡¯amor.

R. Has d¡¯estimar molt una persona per fer-li una can?¨® aix¨ª... Sempre hi ha com un inter¨¨s a quedar b¨¦... Home, no passa res per no fer-ho! La Daisy desafina al cor parroquial i t¨¦ cara de cavall: no passa res. Es pot veure com una acceptaci¨® de la imperfecci¨®.

P. I com ¨¦s que ¡°Roda el m¨®n¡± t¨¦ un final tan brusc, amb aquella baixada de volum tan sobtada?

R. La part musical del final vol dir que quan deixes un grup sense cantant comencen a fer soroll i coses rares que no tenen molt de sentit. ?s millor que callin. M¡¯agrada molt el contrast entre la part vocal del Manolo, tan bonica, i la part instrumental, per¨° un cop els m¨²sics han comen?at a fer soroll, est¨¤ b¨¦ que el paio de la taula digui: ¡°Ja est¨¤, aneu-vos a dutxar¡±, i faci un fadder com els d¡¯abans.

P. Sol dir que el seu ofici ¨¦s fer discos. Qu¨¨ passa amb tocar-los?

R. Res, m¡¯ho passo molt b¨¦ a l¡¯escenari, per¨° a partir d¡¯ara incrementar¨¦ l¡¯edici¨® de discos, far¨¦ m¨¦s discos i menys gires. L¡¯any que ve estar¨¦ preparant un altre disc. Els discos s¨®n cosetes que quedaran i que formen part d¡¯una cultura molt petita que ha volgut sobreviure. La gent que feia aquesta cultura als anys trenta segur que no es guanyava la vida, i potser tampoc als cinquanta i seixanta, per¨° hi eren. No hi ha cap heroisme en la meva postura. Els concerts no queden; els discos, s¨ª. La gent d¡¯aquesta cultureta deixa material, obra, i a m¨¦s en una quantitat gens menyspreable, proporcionalment alta amb relaci¨® a la poblaci¨®. I m¡¯agrada deixar les meves cosetes, que s¨®n discos. Jo faig discos.

P. Tothom es pregunta quan tardaran a deixar-se seduir per la inhumana quantitat de diners que guanyarien tornant amb El ?ltimo de la Fila...

R. ?s que som humans, i les coses inhumanes... Fora bromes: Hi ha un respecte al que va ser El ?ltimo; va ser fant¨¤stic, no hi va haver crisis, ens van separar amistosament quan es desfan els grups, als 40 anys, que ¨¦s com llei de vida. Els grups tornen a ajuntar-se quan les carreres en solitari no funcionen, ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯etologia animal. El Manolo i jo tenim les nostres carreres en condicions, i ja est¨¤. A m¨¦s, el Manolo ¨¦s un tio molt frugal, t¨¦ m¨¦s diners dels que necessita per viure com vol fer-ho, i a mi, que m¡¯agrada la pasta, per qu¨¨ tenir-ne m¨¦s? Per comprar-me un pis? L¡¯¨²nica cosa que vull dels diners ¨¦s no haver de preocupar-me d¡¯ells. No som del perfil de sortir ara a la carretera a fer muntanyes de diners.

P. El Manolo canta al seu disc, on Joan Miquel Oliver t¨¦ l¡¯atribuci¨® d¡¯assessor en la gravaci¨® de les veus, feina que vost¨¨ havia fet a Pegasus, el seu darrer disc.

R. Ell sempre s¡¯ha gravat raro i s¡¯ha posat baixet als discos. Jo li vaig apujar la veu, volia que es not¨¦s que ¨¦s un cantant molt bo. Amb mi ha fet el mateix, escoltar-me i donar-me la confian?a de sentir-te escoltat per alg¨² que en sap i que et diu: ¡°Molt b¨¦, Quimi¡±, o et suggereix: ¡°Sempre dius merda, no ho hauries de dir tant¡±. Aix¨ª, ¡°Cau la neu, blanca i pura com la merda d¡¯un d¨¦u¡± es va convertir en ¡°Cau la neu, blanca i pura com les illes de l¡¯Egeu¡±.

P. L¡¯impressiona fer-se gran?

R. He muntat uns pollastres colossals a la meva vida; de veritat, em sento amortitzat.