Defensar la llibertat d¡¯expressi¨®

Dijous passat a la Model vam parlar de llibertat d¡¯expressi¨®. Les llibertats no estan mai garantides. A Europa les hav¨ªem donat per adquirides i les sensibilitats s¡¯havien adormit durant els anys previs a la crisi del 2008, en qu¨¨ va arrelar una perillosa cultura de la indifer¨¨ncia. La crisi de governan?a de les democr¨¤cies liberals est¨¤ fent emergir les pitjors cares de la pax europea. Drets fonamentals com la llibertat d¡¯expressi¨® estan amena?ats en un moment en qu¨¨ les acceleracions del proc¨¦s de globalitzaci¨® han provocat un replegament sobre els espais nacionals. ?ltim episodi: la vict¨°ria de l¡¯autoritarisme ultranacionalista d¡¯Orb¨¢n a Hongria. Les institucions europees han estat tolerant la violaci¨® permanent dels principis de la Uni¨® per part de les autoritats hongareses i la dreta europea (el grup popular del Parlament en qu¨¨ s¡¯enquadra el PP) ha acollit el triomf del seu col¡¤lega amb entusiasme.

El desconcert de les classes mitjanes, sumides en el p¨¤nic despr¨¦s del daltabaix que han patit amb la gran recessi¨®, est¨¤ sent territori f¨¨rtil per fer un gir autoritari. I uns governs en manifesta p¨¨rdua de poder (i de confian?a) per la seva incapacitat de posar l¨ªmits a uns mercats globalitzats han trobat en l¡¯emigraci¨® (convertida en boc expiatori) i en el terrorisme arguments per exhibir m¨²scul, especulant amb la por, una arma pol¨ªtica extraordin¨¤ria per la seva capacitat d¡¯escampar-se i de paralitzar la ciutadania. I aix¨ª hem assistit a incre?bles enduriments de les legislacions penals, una tasca en la qual Espanya ocupa un lloc destacat, especialment des que governa el PP i amb la seva ic¨°nica llei mordassa. Una llei amb aplicaci¨® de per¨ªmetre variable en funci¨® de quin ¨¦s l¡¯enemic oficial del moment.

La llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s un dret fonamental que han de protegir les lleis, per¨° ¨¦s una ciutadania activa, capa? d¡¯acceptar el conflicte com una cosa natural i la paraula com a manera d¡¯afrontar-lo, la que m¨¦s pot fer per defensar-la. En aquest context, un incident parlamentari menor pren rellev¨¤ncia. Despr¨¦s d¡¯una interpel¡¤laci¨® del diputat Carles Campuzano, el ministre Rafael Catal¨¢ li va etzibar: ¡°Vost¨¨ t¨¦ molta sort perqu¨¨ pot venir a aquesta Cambra amb aquest ofensiu lla? groc que vol dir que a Espanya hi ha presos pol¨ªtics¡±. Que a Espanya hi ha presos pol¨ªtics ¨¦s una opini¨® tan susceptible de ser defensada i criticada com la contr¨¤ria. El dret fonamental a la llibertat d¡¯expressi¨® que legitima qualsevol ciutad¨¤ a portar un lla? groc ¨¦s presentat pel ministre de Just¨ªcia com una generosa concessi¨®: un gest de toler¨¤ncia amb els equivocats. I ho acompanya amb el signe de l¡¯amena?a: vost¨¨ t¨¦ molta sort. La sort sempre es pot tor?ar. Catal¨¢ hauria de saber que la llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s un dret, no una concessi¨®.

En aquests temps en qu¨¨ els cossos de seguretat de l¡¯Estat van a la ca?a de delictes d¡¯odi a les xarxes i algunes institucions i creences pretenen situar-se per sobre del b¨¦ i del mal, protegides penalment de la cr¨ªtica, un sent certa nost¨¤lgia de la tradici¨® americana. La primera esmena de la Constituci¨® dels Estats Units estableix sense embuts que el Congr¨¦s no podr¨¤ fer cap llei que limiti la llibertat d¡¯expressi¨®, la de premsa, i el dret a l¡¯assemblea pac¨ªfica de les persones.

Tot t¨¦ els seus l¨ªmits, i la llibertat d¡¯expressi¨®, tamb¨¦: la llibertat de l¡¯altre. I ¨¦s veritat que un sistema com l¡¯americ¨¤ pot deixar desprotegits aquells sectors m¨¦s vulnerables que tenen poc acc¨¦s als espais de comunicaci¨® i creaci¨® d¡¯opini¨®. Per¨° ¨¦s per l¡¯acci¨® pol¨ªtica, per la vitalitat democr¨¤tica d¡¯una societat, que cal defensar aquestes persones i no amb les prohibicions, que, a m¨¦s, en general, busquen la protecci¨® dels qui no tenen res de vulnerables: des de les altes institucions fins als aparells repressius de l¡¯Estat.

No hi ha democr¨¤cia sense paraula lliure. Negar la paraula a l¡¯altre no suma, enfronta. I aix¨° val per a tota forma de coacci¨®, ja sigui des de la legalitat o fora. Per¨° en aquest pa¨ªs la llibertat d¡¯expressi¨® es continua entenent com una generosa concessi¨® susceptible de ser retirada. I la proliferaci¨® de tipus penals basats en la subjectivitat i en la presumpci¨® i no en fets, la retalla i engrandeix les fractures. Per aix¨° cal defensar-la.