Querella per disparar la inestabilitat

Vol¨ªem creure que el president del Parlament, Roger Torrent, militava a Esquerra. I que per aix¨° s'apuntaria a l'estrat¨¨gia pragm¨¤tica del seu partit, el retorn a la llei i la tornada a l'autogovern.

Tot, davant de la t¨¤ctica de la tensi¨®, la inestabilitat i la prolongaci¨® del 155 ¡ªa la pr¨¤ctica¡ª defensades pel cercle de Carles Puigdemont i la CUP.

Ser¨¤ que no. La presentaci¨® d'una querella per presumpta prevaricaci¨® contra el jutge Pablo Llarena no provoca el tancament o la intervenci¨® del Parlament. Si Torrent fos m¨¦s su?cida, no hauria susp¨¨s el Ple, hauria fet votar Jordi S¨¤nchez. Amb el preu d'enviar tota la Mesa, ell incl¨°s, a la pres¨® per desacatament al Tribunal Constitucional.

De manera que la querella ¨¦s a la vegada una mesura covarda (fora riscos) segons l'¨¨pica del secessionisme ultra, i un disbarat en termes de la dignitat institucional del Parlament.

Pol¨ªticament, aquesta acci¨® ¡ªuna altra vegada la meitat de l'hemicicle¡ª ¨¦s un tret al seu propi peu. Jur¨ªdicament li falta recorregut. Prevaricar ¨¦s dictar resolucions sabent que s¨®n injustes. Llarena encertaria o no, per¨° nom¨¦s podria haver prevaricat si hagu¨¦s negat a Jordi S¨¢nchez que comparegu¨¦s davant del Parlament negant que li limit¨¦s els seus drets pol¨ªtics (sabent que aix¨° era fals).

Per dues vegades ha reconegut (interlocut¨°ries del 9/3 i del 12/4) que limitava "la llibertat de l'encausat", i "el dret de sufragi passiu [a ser votat] que li correspon". Per¨° ho va fer per un b¨¦ superior, perqu¨¨ la "protecci¨®" dels "drets de tota la poblaci¨®" [al respecte a l'Estat de dret] "resulta preponderant respecte" dels de S¨¢nchez, davant del "risc de reiteraci¨® delictiva" que li atribueix.

?s pesat haver de recordar el que ¨¦s obvi. Com destacar que les quatre temptatives (ni tan sols intents seriosos) d'investir a candidats inviables (Puigdemont, S¨¢nchez, Turull i S¨¢nchez de nou), no s'inscriuen en una estrat¨¨gia de recuperar un Govern efectiu.

Al contrari, s'insereixen en la de multiplicar la inestabilitat: normal en la CUP; contradictori amb el discurs oficial d'Oriol Junqueras i Esquerra.

Aquest sainet continuar¨¤ almenys fins al 22 de maig (data l¨ªmit d'investidura, o crida autom¨¤tica a eleccions). Encara que conv¨¦ al secessionisme recuperar al¨¨ i forces des d'un poder auton¨°mic recobrat, ja no es veu tan segura aquesta previsi¨®. Alguns creuen que la tensi¨® (seguida d'eleccions) li dona r¨¨dit pol¨ªtic i bases de rearmament judicial i internacional. ?s una jugada d'alt risc, poden perdre-ho tot.