Dal¨ª ¨¦s immortal

¡°De qu¨¨ t¨¦ por, senyor Dal¨ª?¡±, li va preguntar una periodista al pintor de Figueres el 1970: ¡°Nom¨¦s de la mort. M'horroritza la mort¡±. A Salvador Dal¨ª no li agradava parlar del tema. ¡°Jo no crec en la meva pr¨°pia mort¡±, va arribar a dir. Tampoc li agradava a Gala. La mort causava una gran impressi¨® a la parella i davant seu era impossible fer refer¨¨ncia al tema, ni esmentar que alg¨² havia mort a Cadaqu¨¦s, tal com recorden persones que van viure amb ells a Portlligat. La por de Dal¨ª era tan gran que quan passava per davant del cementiri on hi havia enterrat el seu pare des del 1950, li deia al seu xofer: ¡°Arturo, passa de pressa, passa de pressa!¡±. Dal¨ª va lluitar durant tota la seva vida per aconseguir que la mort no l'atrap¨¦s, marcat des del primer moment pel fet que havia nascut amb l'ombra d'un germ¨¤ gran que no va con¨¨ixer perqu¨¨ va morir abans que ell nasqu¨¦s, per¨° de qui va heretar el seu nom: Salvador.

La vida m¨¦s enll¨¤ de la mort que va conrear l'artista en les seves pintures i en els seus escrits ¨¦s el tema del documental Salvador Dal¨ª. A la recerca de la immortalitat, que ha produ?t la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª i que es podr¨¤ veure a gaireb¨¦ 70 sales de tot Espanya, 15 de les quals catalanes, avui i els dies 19 i 20 d'abril. Tamb¨¦ podr¨¤ veure's ben aviat a pa?sos com Fran?a, el Regne Unit, It¨¤lia, el Canad¨¤, l'Equador, M¨¨xic i la Xina, que ja n'han adquirit els drets.

La cinta, de gaireb¨¦ dues hores de durada, ¨¦s un recorregut vital des del 1929, quan Dal¨ª coneix Gala, aterra a Par¨ªs i es fa clau en el moviment surrealista, fins a la seva defunci¨® f¨ªsica el 1989. S'ha plantejat com un di¨¤leg entre Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª i del Centre d'Estudis Dalinians, i Jordi Artigas, responsable de les cases museu de Portlligat i P¨²bol, en pres¨¨ncia del director de la cinta David Pujol (DocDoc Films). Tots tres recorren els principals escenaris dalinians, des de la casa de Portlligat, constru?da a partir d'una petita barraca que va anar creixent ¡°com una veritable estructura biol¨°gica¡­ A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova c¨¨l¡¤lula, una habitaci¨®¡±. La casa creixia i la vida de Dal¨ª i Gala era cada vegada m¨¦s complexa i popular. El documental, profusament il¡¤lustrat amb centenars de les fotografies que Gala va reunir i va conservar durant la seva llarga vida, moltes de les quals s¨®n in¨¨dites, inclou veus de Dal¨ª a partir dels textos escrits per ell, sobretot a?La vida secreta de Salvador Dal¨ª, per¨° tamb¨¦ de la seva germana Ana Maria, de Gala o del constructor Emili Puignau, que va treballar durant anys per aconseguir que la barraca primig¨¨nia acab¨¦s sent l'habitatge que coneixem avui.

El documental, de factura esteticista, fa incid¨¨ncia en tres de les hist¨°ries d'amor de Dal¨ª, segons Pujol: ¡°El paisatge, la pintura i Gala¡±. La c¨¤mera, amb impressionants vistes zenitals, recorre els paratges del cap de Creus que Dal¨ª va pintar de forma incansable. ¡°Em s¨¦ de mem¨°ria tots els contorns de les roques i les platges de Cadaqu¨¦s, totes les anomalies geol¨°giques del seu paisatge ¨²nic i la seva llum¡­ Jo no soc l'home que va robar un paisatge. El paisatge em va robar a mi¡±, va escriure i es pot sentir en off durant el documental que remarca la faceta m¨¦s humana i ¨ªntima de l'artista per sobre de la t¨°pica plena d'histrionisme del personatge Dal¨ª.

Paper actiu de Gala

De Portlligat el film passa a P¨²bol, el castell que Dal¨ª va regalar a la seva musa, en el qual ella, fent ¨²s del seu concepte d'amor cort¨¨s, nom¨¦s hi permetia l'acc¨¦s de la seva parella amb invitaci¨® pr¨¨via. El documental explica detalladament l'adaptaci¨® i la reforma del castell. I acaba, com la vida de Dal¨ª, a la Torre Galatea i el Teatre Museu de Figueres. Entre els testimonis que apareixen a la pel¡¤l¨ªcula, el d'Antoni Pitxot, que va acompanyar a Dal¨ª fins a la seva mort, o el de l'especialista Estrella de Diego, que reivindica el paper actiu de Gala en la popularitat i el reconeixement de Dal¨ª, un aspecte que ser¨¤ l'eix central de l'exposici¨® de la qual ella fa de comiss¨¤ria pel MNAC i que s'inaugura al juliol.

La Fundaci¨® Dal¨ª ja produeix un nou treball audiovisual centrat en la joventut del pintor, que possiblement s'estrenar¨¤ el 2019, coincidint amb els 40 anys de la seva mort. Perqu¨¨ Dal¨ª va morir el 1989, per¨° la seva obra, no. En donen fe els 1,4 milions de persones que van visitar Portlligat, P¨²bol i el Museu de Figueres el 2017 ¡ªo qualsevol de les exposicions en les quals hi ha obres d'aquest artista¡ª, que fan llargues cues per admirar les seves enginyoses creacions, tal com es mostra en els cr¨¨dits finals de la pel¡¤l¨ªcula. Per aix¨°, si tenim en compte la sent¨¨ncia cl¨¤ssica que alg¨² viu mentre se'n parli, Dal¨ª ¨¦s immortal.