La batalla dels relats

¡°Com que volen marxar? O sigui que com que no aguanten m¨¦s el Govern de Rajoy, toquen el dos d¡¯Espanya i ens deixen tirats als altres. Que insolidaris!¡±. Ni la gr¨¤cia andalusa dissimulava el disgust. Com si fos un acudit, el ve¨ª de La L¨ªnea de la Concepci¨®n mostrava el seu malestar amb els catalans cansats d¡¯Espanya, a qui reconeixia el seu dret a aspirar a una relaci¨® diferent. Per¨° no ara. ¡°Ajudeu-nos a fer fora el PP i despr¨¦s nosaltres us ajudarem a resoldre el vostre problema¡±, afegia entre riures i cerveses mentre buscava la complicitat dels qui l¡¯escoltaven per intentar convence¡¯ls i aix¨ª compartir la mateixa sensaci¨® d¡¯abandonament.

Amb la negociaci¨® del Brexit oberta en canal i la incertesa nedant en abund¨¤ncia, el Miguel no les t¨¦ totes. Treballa a Gibraltar i cada dia travessa la frontera per complir les seves obligacions laborals. Igual que ell, m¨¦s de 8.000 persones que repeteixen el cam¨ª di¨¤riament temen pel seu futur immediat. S¡¯han acabat els temps de millors salaris gr¨¤cies a la diferent cotitzaci¨® de la moneda, de bones condicions a causa de factors diferencials, de grans facilitats que compensaven el cansament del dia per les cues arbitr¨¤ries que la duana espanyola provocava sense cap causa racional aparent. Tot aix¨° queda enrere.

Entre els efectes de la crisi i el nou marc de relacions amb la Uni¨® Europea que Londres est¨¤ buscant, els espanyols que tenen un peu a cada costat de l¡¯antiga tanca viuen entre intranquils i expectants. Saben que al Penyal van votar massivament contra la retirada, per¨° que la decisi¨® no els va servir de res. Es va imposar la tesi contr¨¤ria. Saben que els llanitos volen ser ells mateixos, per¨° que les noves circumst¨¤ncies els estan arrossegant cap a un territori desconegut. Saben que la seva ciutat, La L¨ªnea, ¨¦s lloc de pas, atur i droga i que si el ve¨ª es veu obligat a girar-los l¡¯esquena nom¨¦s pot anar a pitjor. ?s una realitat constatable en una de les dues ¨²niques fronteres terrestres del Regne Unit.

A l¡¯altra, Irlanda del Nord, aut¨¨ntic calvari de la negociaci¨®, les coses s¨®n diferents i molt m¨¦s complexes. El pes dels molts i llargs anys de viol¨¨ncia cau sobre els records i alerta sobre les aspiracions, ara incertes. Encara no se sap si es veuran truncades o dinamitzades. Un desconcertant present fruit d¡¯una vict¨°ria general del Brexit, que all¨¤ tamb¨¦ van rebutjar. El vint¨¨ aniversari de l¡¯acord de Divendres Sant fa que la hist¨°ria observi els nous passos mentre reclama la seva vig¨¨ncia a trav¨¦s del relat generacional. El dels nord-irlandesos segueix intacte per la gravetat de les ferides i l¡¯ombra de la mort; el dels gibraltarenys, per la necessitat de sobreviure a una frontera tancada durant tretze anys i que ha deixat una cicatriu tan profunda que impedeix oblidar.

Els uns i els altres mantenen vius els records d¡¯¨¨poques m¨¦s recents en la mem¨°ria que no pas en el calendari. I ho fan mitjan?ant arguments personals molt m¨¦s emocionals que els escrits en documents oficials i cr¨°niques period¨ªstiques. Hi ha matisos, ¨¦s clar, que tenen a veure amb les aportacions dels amics i companys de fatigues i amb l¡¯her¨¨ncia familiar. Transmissi¨® oral de viv¨¨ncies i sensacions. Actives, concretes, dolgudes. Aix¨° ¨¦s un relat.

Ho veiem tamb¨¦ en qualsevol societat convulsa a causa de la influ¨¨ncia d¡¯aquests temps digitals. Una nova ¨¨poca en la qual l¡¯exposici¨® inicial d¡¯una part es veu alterada per la resposta immediata de la contr¨¤ria sense concessi¨® ni pietat. Els camps de batalla avui s¨®n a les xarxes, perqu¨¨ ¨¦s all¨¤ on s¡¯imposa la descripci¨® que es vol dominant, la narraci¨® que es pret¨¦n convincent, els arguments que es volen irrebatibles. Per¨° no ho s¨®n. Com mai ho va ser la propaganda, art¨ªfex primer i hist¨°ric de tot aquest magma tecnificat.

En alguna cosa, no obstant aix¨°, coincideixen passat i present: en la confusi¨® i els dubtes que conflueixen en els qui fugen dels b¨¤ndols i pretenen tenir una mirada personal. Martellejats per la guerra de relats, intenten preservar la seva pr¨°pia observaci¨® dels fets tal com els van presenciar i no deixar-se influir pels qui els hi volen alterar des de les seves trinxeres. Seria injust no recon¨¨ixer a l¡¯independentisme catal¨¤ la seva capacitat de crear un relat id¨ªl¡¤lic que el Govern espanyol ha trigat a contradir. Al contrari, ha deixat que domin¨¦s la descripci¨® del paisatge abans de la batalla.

Ara passa a l¡¯inrev¨¦s. ?s a trav¨¦s de la visi¨® judicialitzada del conflicte que es pret¨¦n una argumentaci¨® tan allunyada de la realitat de l¡¯1 d¡¯octubre com ho va ser l¡¯arc¨¤dia feli? promesa pels l¨ªders independentistes els mesos anteriors. Passa, no obstant aix¨°, que en comptes de neutralitzar-se aquests dos relats reforcen les posicions antag¨°niques. I aix¨ª seguirem molts mesos m¨¦s, cosa que lamentarem tots.