Els llibres, la vida... Almudena Grandes

En el gran llibre consistorial de signatures de Sant Jordi, on dediquen els escriptors del preg¨® de la Diada, sembla inevitable all¨° d¡¯¡°un gran honor¡±, o ¡°una gran alegria¡±. Per¨° potser nom¨¦s Almudena Grandes podia fulminar aquest formalisme (que va complir), amb una enumeraci¨® final com aquesta: ¡°Els llibres, la vida, la primavera¡±. ?s la translaci¨® l¨°gica, vital, sentida, d¡¯alg¨² que t¨¦ ¡°un tarann¨¤ amist¨®s, simple, mai afectat... I en una escriptora aix¨ª em sembla un miracle¡±, deia d¡¯ella la seva editora a Tusquets, Beatriz de Moura, en el v¨ªdeo que va precedir el preg¨® xerrada de sof¨¤ (vermell, tauleta baixa) al centre del Sal¨® de Cent del Consistori, que l¡¯autora de Las edades de Lul¨² o d¡¯aquest fris galdosi¨¤ de l¡¯Espanya del XX, que va arrencar amb In¨¦s y la alegria (2010), va mantenir dijous a la tarda amb el periodista Antonio Iturbe. S¡¯obrien aix¨ª els actes de la celebraci¨® de Sant Jordi a Barcelona.

¡°M¡¯agrada la gent normal¡±, deia d¡¯ella mateixa en aquest v¨ªdeo, que en directe es va mostrar aix¨ª, natural, com els seus personatges. I amb aquesta franquesa d¡¯un humor agre va anar explicant la seva relaci¨® amb els llibres davant d¡¯unes 350 persones, gran part dels quals eren els seus lectors, aquests que s¨®n, diu, ¡°la meva llibertat: escric el que vull perqu¨¨ em mantenen; soc antisistema o opino sense equidist¨¤ncia per ells; i per ells no em deixo anar¡±, admetia.

Sobre la premissa que els llibres s¨®n ¡°l¡¯¨²ltima trinxera del coneixement i el pensament s¨°lid, la veritable gosadia intel¡¤lectual: Twitter ¨¦s perill¨®s, l¡¯enginy per davant de la intel¡¤lig¨¨ncia¡±, tampoc va tenir objeccions Grandes de mostrar la seva cuina liter¨¤ria, sempre tan sagrada en el gremi. Venia a dir que fa el que faria qualsevol mare corrent que volgu¨¦s escriure: tot va canviar el 1997, quan amb la seva tercera filla, petit terratr¨¨mol de dits als endolls, per no haver de portar-la abans al parvulari i poder escriure la que seria Los a?os dif¨ªciles, va canviar de m¨¨tode. ¡°Vaig comen?ar a prendre notes en una llibreta. Fins aquell moment no tenia cap sistema: sortia una idea, comen?ava i a veure a quin final em duia¡±. Ara, les crisis d¡¯escriptura les passa en aquestes llibretes, on ¡°no hi ha esquemes sin¨® adjectius, adverbis i frases subordinades i els m¨¦s m¨ªnims detalls de la inf¨¤ncia dels personatges, encara que despr¨¦s no els usi¡±. Despr¨¦s vindr¨¤ ¡°l¡¯aventura, perqu¨¨ all¨° ¨¦s el qu¨¨, per¨° el com no el controles mai¡±. Amb els anys ha pres com a divisa un anunci de pneum¨¤tics: ¡°¡®La pot¨¨ncia sense control no serveix de res¡¯; cada vegada ho controlo tot m¨¦s; dels personatges, ja no s¡¯al?a ni D¨¦u¡±.

Com que era una aut¨¨ntica xerrada entre amics, va sortir fins i tot el significat de viure amb un poeta (Luis Garc¨ªa Montero): ¡°?s f¨¤cil perqu¨¨ no competim; admiro d¡¯ells la seva capacitat d¡¯essencialitat, en tres versos diuen el mateix que jo en 700 p¨¤gines¡±. La familiaritat amb els bards li ve de petita, perqu¨¨ l¡¯avi i el pare eren poetes aficionats: ¡°Nens, el pare ha escrit un sonet¡±, deia la mare i ells devien anar a escoltar-lo al menjador.¡±

La lectura l¡¯ha convertit, diu, ¡°en una persona d¡¯esquerres: llegir els grans del XIX ¨¦s una lupa que engrandeix les injust¨ªcies; si no llegeixes, tot aix¨° ho tens m¨¦s lluny... Qui pot treure el cap a Fortunata y Jacinta i no fer-se d¡¯esquerres?¡± No ¨¦s nom¨¦s Gald¨®s el seu preferit: tamb¨¦ hi ¨¦s Verne (¡°l¡¯¨²nica cosa potable a la biblioteca de les monges on vaig estudiar¡±) i la Odisea d¡¯Homer (¡°tot el que li passava a Ulisses em passava a mi¡±); per¨° regna el Defoe de Robinson Crusoe: ¡°La meva admiraci¨® pels supervivents neix aqu¨ª; cap gesta ¨¦s tan essencialment humana com sobreviure a l¡¯infortuni sense perdre mai la dignitat¡±.

Torrencial, sentimental, compromesa, propera en les seves contradiccions i flaqueses, va parlar del seu nou lliurament d¡¯aquests episodis d¡¯una guerra interminable: ¡°Passar¨¤ als 50, la d¨¨cada m¨¦s trista, sense esperan?a, i l¡¯explicar¨¦ des d¡¯un manicomi¡±. Va ser l¡¯¨²ltima confessi¨® d¡¯una escriptora normal, amiga. D¡¯una dels nostres.