La gent de l¡¯Almudena

Quan va acabar d'escriure El coraz¨®n helado, Almudena Grandes em va confessar en una entrevista que havia quedat exhausta. Despr¨¦s de cinc anys de preparaci¨®?minuciosa, li va sortir una novel¡¤la monumental, un relat torrencial, immens, amb anades i vingudes de la Guerra Civil al present, del present a l'exili i la postguerra. Aquell esfor? d'immersi¨® ha resultat ser un gran fil¨® que ja ha inspirat tres novel¡¤les m¨¦s, totes amb el mateix fons: la mem¨°ria de la Guerra Civil i la postguerra, o millor, l'impacte que aquesta mem¨°ria t¨¦ sobre tots nosaltres. Per¨° quan anava per la tercera part de la quarta novel¡¤la de la saga, l'Almudena va sentir una urg¨¨ncia, una necessitat irreprimible: havia de parlar del present, d'ara mateix. Havia de donar veu a les v¨ªctimes de la crisi perqu¨¨, tal com ella la veu, la crisi ¨¦s una guerra que tornen a perdre els mateixos de sempre. Aix¨ª va sorgir Los besos en el pan, un any a la vida d'un barri popular de Madrid, un relat coral de gent que t¨¦ en com¨² la lluita per sobreviure, cadasc¨² com pot, en aquesta guerra no declarada.

No ¨¦s f¨¤cil parlar sempre en present d'indicatiu i tampoc ho ¨¦s condensar en les viv¨¨ncies i perip¨¨cies d'uns personatges corrents, herois an¨°nims de batalles que ning¨² esmentar¨¤ en la posteritat, la complexitat d'una realitat tan crua i canviant. I no obstant aix¨°, heus aqu¨ª la que podr¨ªem anomenar com la gent de l'Almudena, perplexos, preguntant-se per qu¨¨ de sobte tornen a ser pobres i per qu¨¨, a difer¨¨ncia dels seus pares o els seus avis, que van heretar la pobresa per¨° tamb¨¦ la dignitat, ells se senten ferits, fracassats. ¡°Abans la pobresa no era humiliant, ara s¨ª¡±, em diu l'Almudena.

En realitat, la dignitat no es perd quan es perd la feina, quan s'esgoten les prestacions o quan el sou cau tant que no arriba per cobrir les necessitats m¨¦s elementals. Es perd quan no se sap per qu¨¨ passa ni qu¨¨ es pot fer per evitar-ho. Quan els perdedors, a m¨¦s de ven?uts, se senten culpables. A difer¨¨ncia dels seus avis, que sabien molt b¨¦ a quina classe pertanyien, ells no tenen ni autoestima social ni identitat col¡¤lectiva. Ells no saben a qu¨¨ pertanyen en realitat. La classe obrera ja no existeix. Tampoc se sap del cert qui s¨®n els seus enemics. Els cauen els desnonaments, perden les beques, es queden sense feina sense veure la cara dels qui ho decideixen. Passar del proletariat al precariat significa alguna cosa m¨¦s que baixar diversos graons en l'escala del benestar. Significa perdre la seguretat b¨¤sica enfront de les conting¨¨ncies de la vida. Perdre l'esperan?a.

Amb feines intermitents, vivint corrents, pocs lla?os es poden establir, i menys el tipus de lla?os que es necessiten per organitzar l'autodefensa col¡¤lectiva. En la guerra que l'Almudena descriu en la seva novel¡¤la, nom¨¦s el barri els d¨®na pertinen?a. El que els cohesiona al final ¨¦s la materialitat del terra que trepitgen i els afanys i anhels que comparteixen amb qui tenen al costat. Fins i tot quan estan tan sols com aquell home i aquella dona que es conformen a mirar-se sense dir ni una paraula, un dia rere l'altre, al caf¨¨ del metro en el qual fuga?ment coincideixen cada mat¨ª. Al final, acabar¨¤ sent l'amena?a que penja sobre el seu centre de salut el que els reunir¨¤ a tots en una marea blanca que donar¨¤ un nou sentit a les seves vides.

L'Almudena els mostra amb tota la tendresa que ¨¦s capa? de transmetre, que ¨¦s molta. I els acompanya en les seves incerteses, en els seus sentiments de r¨¤bia i frustraci¨® i en les seves estrat¨¨gies per afrontar la realitat, com aquella ¨¤via ¡ªai, les heroiques ¨¤vies espanyoles¡ª que col¡¤loca l'arbre de Nadal al setembre per animar els seus. Petits gestos, grans resist¨¨ncies. Perqu¨¨ en ¨²ltim terme, del que parla la novel¡¤la de l'Almudena ¨¦s d'aix¨° que els fil¨°sofs del 15-M anomenen resist¨¨ncies. Que en una primera fase consisteix a dir que no, parapetar-se i lluitar, no ja per remuntar, sin¨® per no continuar caient.

Li vaig dir a l'Almudena que ¨¦s una marassa i que se li nota molt la cura, perqu¨¨ al barri de la seva novel¡¤la amb prou feines hi ha br¨¨tols. B¨¦, s¨ª, n'apareix algun, com de passada, per¨° m¨¦s que malvats s¨®n pobres desgraciats oprimits per la por de perdre el poc que els queda. ¡°?s que els dolents de deb¨° no s¨®n en aquests barris. S¨®n pocs i viuen en un altre lloc, tots junts i ben protegits¡±, em diu. Esclar. Els de dalt i els de baix. Els de dalt cada vegada menys i m¨¦s rics. Els de baix, cada vegada m¨¦s i m¨¦s pobres. Aix¨ª s¨®n les coses. Ho diuen Piketty, Krugman i Stiglitz amb n¨²meros. Ho diu l'Almudena amb paraules, a trav¨¦s d'uns personatges creats amb tot l'amor i tota la intenci¨®, reflexos d'altres molt vius i molt reals.