Les novetats d¡¯hist¨°ria del Sant Jordi 2018
Nom¨¦s sacsejades de gran magnitud han pogut alterar l¡¯ordre establert i esmorteir el desnivell entre rics i pobres
L¡¯ull hum¨¤ no els veu, per¨° s¨®n m¨¦s forts que el m¨¦s poder¨®s dels ex¨¨rcits i m¨¦s justos que el sistema econ¨°mic m¨¦s redistributiu imaginat... Virus i bacteris, en formaci¨® de pand¨¨mia, s¨®n agents hist¨°rics cabdals per a la humanitat, un cop constatat que la civilitzaci¨® no ha mostrat mai tend¨¨ncia a l¡¯equiparaci¨® entre les persones de manera pac¨ªfica. ?s trist, per¨° l¡¯estabilitat afavoreix la desigualtat econ¨°mica (aix¨ª des de l¡¯Egipte fara¨°nic a l¡¯Anglaterra victoriana... o avui mateix). O sigui, nom¨¦s sacsejades de gran magnitud han pogut alterar l¡¯ordre establert i esmorteir el desnivell entre rics i pobres. I entre aquests terrabastalls justiciers, les epid¨¨mies.
EL JINETE P?LIDO
Laura Spinney
Cr¨ªtica
348 p¨¤gines
22, 90 / @ 13,99 euros
Dos llibres ho constaten. El 4 de mar? de 1918, un cuiner del campament militar de Funston, a Kansas City, va mostrar s¨ªmptomes de febre molt alta, mal de cap i de coll. Amb el temps, va ser considerat el primer cas d¡¯una virulenta grip (de la soca H1N1) que aviat es convert¨ª en tr¨¤gica pand¨¨mia: en un mes, ja es donaven casos en l¡¯avui Wroclaw polonesa, al port rus d¡¯Odessa, al nord d¡¯?frica, a Bombai o al nord de la Xina. Quan pel mar? de 1920 es don¨¤ per extingida, havia infectat una de cada tres persones de tot el m¨®n, o sigui, uns 500 milions, i en va matar de 50 a 100 milions. La Primera Guerra Mundial, que li va fer de caldo de cultiu, seg¨¤ la vida de 17 milions; la Segona, 60.
La periodista cient¨ªfica Laura Spinney en fa un trepidant i documentad¨ªssim relat a El jinete p¨¢lido, veient com s¡¯expand¨ª una malaltia que es va batejar com a ¡°grip espanyola¡± per pura propaganda de guerra: ning¨² volia passar per portador de la mort i se li encolom¨¤ a un pa¨ªs neutral, on el rei Alfons XIII l¡¯acabaria agafant.
Tan apassionant com el seguiment del virus i la guerra per aturar-lo ¨¦s veure com va incidir en la Hist¨°ria. Aix¨ª, Erich Ludendorff, general alemany, defensava que l¡¯epid¨¨mia els va fer perdre la guerra: comen?a a c¨®rrer per les seves trinxeres l¡¯abril de 1918, en un moment d¡¯ofensiva final que semblava molt favorable, per¨° estaven m¨¦s mal alimentats. ¡°Els joves, sobretot, morien sovint de la nit a la matinada¡±, va escriure el llavors soldat Ernst J¨¹nger.
EL GRAN NIVELADOR
Walter Scheidel
Cr¨ªtica
620 p¨¤gines
28,90 / @14,99 euros
Va intervenir la grip en la Segona Guerra Mundial? Doncs tamb¨¦, perqu¨¨ agreuj¨¤ l¡¯atac de feridura del president d¡¯EUA Wilson, que no va poder estar al damunt del tractat de Versalles, que acab¨¤ ofegant Alemanya i conduint-la al bel¡¤licisme. En canvi, oblig¨¤ la Xina a modernitzar la seva medicina tradicional.
Pand¨¨mia letal tamb¨¦ ho va ser la pesta de 1320 que fulmin¨¤ mig vell m¨®n (23.840.000 morts), amb una reducci¨® del 25% de la poblaci¨® d¡¯Europa que facilit¨¤ que la m¨¤ d¡¯obra dobl¨¦s salaris, segons demostra el professor de la Universitat de Stanford Walter Scheidel a El gran nivelador. Un proc¨¦s similar es va donar amb l¡¯epid¨¨mia de verola de 1520 a M¨¨xic, per exemple. Les plagues nom¨¦s serien, per a l¡¯historiador, un dels quatre genets de l¡¯apocalipsi redistributiu, com les guerres de mobilitzaci¨® massives (les dues mundials), les revolucions transformadores (russa i xinesa) o les grans ensulsiades estatals (el regne de l¡¯Antic Egipte, l¡¯imperi accadi de Mesopot¨¤mia...). Per cert: segons Spinney, la grip de 1918 mataria avui 33 milions de persones.
Tres raons per recomanar-los
- Per saber-ho tot sobre l¡¯impacte de la temible grip, que s¡¯endugu¨¦ entre 50 i 100 milions de vides (les dues guerres mundials en van fer 77).
- La petja que un virus gener¨¤ en la Hist¨°ria: el resultat de la guerra, l¡¯influx en la de 1939-1945, la futura superpot¨¨ncia de la Xina...
- El paper de les pand¨¨mies com a element que, entre d¡¯altres, ajuda a alterar l¡¯ordre establert i esmorteir el desnivell entre rics i pobres.
I a m¨¦s a m¨¦s...
EL ENEMIGO INTERIOR
Seumas Milne
Alianza
472 p¨¤gines?
28 euros
Entre 1984 i 1985, Anglaterra va mantenir una bruta i secreta guerra dins del pa¨ªs. L¡¯enemic (de classe) era el potent i esquerran¨®s sindicat de la metal¡¤l¨²rgia, el NUM, en la dur¨ªssima vaga que els miners van mantenir durant un any. El fins fa poc periodista de The Guardian documenta fil per randa l¡¯alian?a entre la premsa (amb Robert Maxwell i el seu Daily Mirror; tamb¨¦ la cadena ITV...) i els serveis secrets de l¡¯MI5 (amb Stella Rimington, que acabaria dirigint-lo), tot coordinat per Margaret Thatcher. Sense mirar en despeses, s¡¯acus¨¤ el sindicat i el seu l¨ªder, Arthur Scargill, de rebre diners de L¨ªbia i de l¡¯URSS, es va espiar els dirigents obrers i es van infiltrar agents entre els piquets per provocar els dur¨ªssims enfrontaments amb la policia. El primer cap¨ªtol de l¡¯operaci¨® per aplanar l¡¯aterratge del turbocapitalisme m¨¦s salvatge a Europa.
STALINGRADO
Jochen Hellbecq
Galaxia Gutenberg
636 p¨¤gines
27,90 / @ 17,99 euros
?s q¨¹esti¨® de vida o mort, i tot el nostre prestigi, aix¨ª com el de l¡¯URSS, dependr¨¤ de com acabi¡±, va escriure Goebbels al seu diari. ¡°T¨¦ prioritat especial¡±, va dir Hitler. Es referien a la batalla de Stalingrad, ¡°un segon Verdun¡± que comen?¨¤ l¡¯agost de 1942 i acab¨¤ el febrer de 1943, amb 295.000 alemanys i 479.000 russos morts. ¡°Se li sortien els budells, els hi vaig posar dins i el vaig embenar¡±, diu Nina, infermera d¡¯anticarros russa. ¡°Em movia l¡¯odi¡±, admet el fam¨®s franctirador Zaitsev (Enemic a les portes al cine), amb 242 alemanys ca?ats... Ells, amb oficials i soldats d¡¯ambd¨®s b¨¤ndols i civils, s¨®n entre els 215 testimonis que els historiadors russos van recollir al desembre i amb els quals el catedr¨¤tic alemany, recuperant-los d¡¯arxius, crea un esfere?dor fris de veus que fa del volum el millor estudi 75 anys despr¨¦s dels fets. Goebbels tenia ra¨®.
SOLDATS I EMBOSCATS A CATALUNYA
Daniel D¨ªaz
Abadia de Montserrat
274 p¨¤gines?
23 euros
Quan les tropes franquistes entraren a Barcelona el 26 de gener de 1939, la 105 Divisi¨® alliber¨¤ 287 presos del Castell de Montju?c. D¡¯aquests, 127, gaireb¨¦ la meitat (44%), estaven empresonats per pr¨°fugs, desertors o encobridors d¡¯aquests. La majoria provenien de municipis petits de la Catalunya interior o de l¡¯Arag¨® en mans dels milicians el 1936... Es calcula que un 30% de les lleves republicanes estaven emboscades, tant o m¨¦s temoroses dels feixistes com del despotisme i partidisme dels comandaments republicans. Les cordades dels que fugien per la frontera arribaren a ser, el 1938, de 200 joves, malgrat que els desertors se¡¯ls afusellava in situ. Part d¡¯aquesta situaci¨® era fruit de les males relacions que el poble catal¨¤ mantenia amb l¡¯Ex¨¨rcit des de feia tres d¨¨cades, com fa pal¨¨s amb detall aquest estudi noved¨®s.
HU?. 1968
Mark Bowden
Ariel
680 p¨¤gines
29,90 / @ 14,99 euros
Als EUA no s¡¯ho creien quan el 31 de gener de 1968 Hu¨¦, antiga capital de Vietnam del Sud i tercera ciutat m¨¦s gran, era conquerida de sobte pel Vietcong. Nom¨¦s la van poder recuperar amb un cost brutal i sense contemplacions morals, com reflecteix aqu¨ª un soldat al davant d¡¯una metralladora M60, que dispar¨¤ contra un matrimoni i els dos fills perqu¨¨ s¡¯apropaven al seu parapet (despr¨¦s, a ella se li trob¨¤ un pl¨¤nol amb les posicions clau nord-americanes)... ?s nom¨¦s un dels 152 testimonis (110 dels EUA; 42 de vietnamites) entrevistats per l¡¯autor de Black Hawk abatut. I, ¨¦s clar, surt de tot: racisme, drogues, armament inadequat, assassinats massius en zona nord-vietnamita... Una lluita salvatge, carrer per carrer, que es cobr¨¤ 10.000 morts. I que comport¨¤ que els EUA decidissin no com guanyar sin¨® com sortir al m¨¦s aviat del Vietnam.
EL AUGE DE ALEMANIA
James Holland
?tico de los Libros
896 p¨¤gines?
39,90 euros
Que l¡¯Alemanya nazi no era la gran pot¨¨ncia imbatible que la propaganda de Goebbels va fer creure, que Hitler fou un egoc¨¨ntric megal¨°man amb una limitad¨ªssima visi¨® pol¨ªtica i militar, que comand¨¤ el III Reich envoltat d¡¯ac¨°lits acr¨ªtics, que la Blitzkrieg fou un miratge o que la ind¨²stria de guerra alemanya va cometre errors dels grossos (tancs sofisticats i poc operatius; roba militar bonica per¨° cara de fer...) s¨®n algunes de les tan desmitificadores com argumentades conclusions de l¡¯historiador brit¨¤nic James Holland (1970) en el primer volum de la seva trilogia sobre la Segona Guerra Mundial. Una investigaci¨® enriquida pels testimonis acumulats en els seus documentats treballs per a televisi¨® que ofereixen una nova mirada indagant en la dimensi¨® econ¨°mica, social, humana i operacional (recursos, armes¡). De tot depenia l¡¯¨¨xit o el frac¨¤s militar.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
