Riallada amarga

Quan el protagonista d¡¯Aglutinaci¨®, de Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), premi Joanot Martorell de narrativa 2017, desembarca a Londres, acuitat per una culpa que no es revelar¨¤ fins a l¡¯¨²ltim ter? de la novel¡¤la, l¡¯encarregat de l¡¯hamburgueseria on troba la primera feina l¡¯instrueix sobre l¡¯actitud de cara al p¨²blic: ¡°El que la gent vol ¨¦s que qui serveixi sigui amable, atent i sol¡¤l¨ªcit, que somrigui i denoti optimisme. Hem de vendre felicitat. Est¨¤ demostrat que d¡¯aquesta manera augmenta l¡¯apetit del client¡±. Si es canvi¨¦s ¡°sentir¡± per ¡°escriure¡± i ¡°client¡± per ¡°lector com¨²¡±, de seguida s¡¯obtindria una cartografia d¡¯un tipus de pr¨¤ctica liter¨¤ria gens desconeguda per aquests verals ¡ªuna literatura intranscendent, sentimental, comercial i, en definitiva, buida¡ª, que Miralles evita com si fug¨ªs del mal en llibres anteriors (Una dona meravellosa, La intimitat de les b¨¨sties) i tamb¨¦ aqu¨ª: Aglutinaci¨®avan?a sacsejat per una energia interna desbocada, com si cada frase an¨¦s propinant cops, o com si fos una onada de temporal que volgu¨¦s perforar el dic de contenci¨® del lector, com si l¡¯autor persegu¨ªs que el lector vei¨¦s els abismes que hi ha en els llocs normals de cada dia. A pesar que no ¨¦s infreq¨¹ent que es relacioni els seus llibres amb els exabruptes demolidors que omplen els mon¨°legs obsessius de Thomas Bernhard, ¨¦s m¨¦s plausible vincular-lo amb la ira de gel d¡¯Elfriede Jelinek o amb la s¨°rdida tenebra que pobla les pel¡¤l¨ªcules de Michael Haneke. Lluny d¡¯espantar-se de la incomoditat que genera el seu univers punitiu i claustrof¨°bic fins a l¡¯asf¨ªxia, Miralles se submergeix sense escafandre en les aig¨¹es m¨¦s pestilents de la lletjor i la crueltat.

Narrada en segona persona ¡ªmanera efica? de convertir el lector en alg¨² tan estagnant com el protagonista¡ª, Aglutinaci¨® es centra en els exercicis de superviv¨¨ncia de quan s¡¯arriba a Londres sense ni cinc i amb la voluntat delmada per un episodi del passat recent que no cal pronunciar perqu¨¨ est¨¤ arrelat a la mem¨°ria: els episodis alcoh¨°lics, la virul¨¨ncia de les aventures sexuals, l¡¯agressivitat, el desvari que mena el vagareig del protagonista per un Londres molt trist, s¨®n originats per aquesta pe?a clau que Miralles oculta al llarg del relat: el lector, al cap i a la fi, sempre vol saber qu¨¨ ha passat abans que comenci l¡¯espectacle de l¡¯argument. I mentre espera que la veu del narrador filtri alguna informaci¨® que aclareixi l¡¯estigma, l¡¯error, o el crim que el va corcant, el lector es deixa endur per la vertiginosa apatia de les seves perip¨¨cies, a la cuina de l¡¯hamburgueseria de la seva primera feina, rere el taulell de l¡¯hotel on treballa despr¨¦s de conserge de nit, en els quartos desballestats on dorm, en l¡¯agrest m¨¦nage ¨¤ trois que mant¨¦ amb una parella de japonesos, i que es narra amb un realisme cru d¡¯alta tensi¨®, com una met¨¤fora de l¡¯angoixa del buit i del cam¨ª que el condueix cap a l¡¯autodestrucci¨®. Per¨° l¡¯angoixa, el buit i l¡¯autodestrucci¨® no s¨®n exclusius seus: al costat dels companys de feina amb qui ha de conviure, corro?ts per un cat¨¤leg extens de defectes i desfiguracions de la realitat, fins i tot ¨¦s probable que la seva conducta sigui sensata. Que els coreligionaris de la Ci¨¨ncia Celeste siguin els ¨²nics que s¡¯adonin que algun problema el persegueix amb massa insist¨¨ncia no deixa de ser una m¨¦s de les extravag¨¤ncies que serveixen per alleugerir el text de tanta opressi¨®: ¡°Veure com una colla de tocats de l¡¯ala asseguts en una platea es disposen a ser abdu?ts pels extraterrestres pot arribar a provocar una vigorosa i desmesurada riallada¡±. Una riallada, s¨ª, per¨° amarga perqu¨¨ el preu d¡¯acumular experi¨¨ncies ¨¦s alt: ¡°El gest del somriure ha estat reempla?at per una ganyota inversa, com si uns dolorosos pesos et tibessin les galtes cap al centre de la Terra¡±.

Una vegada se sap el motiu del viatge a Londres, s¡¯ent¨¦n que el protagonista deambuli sense res de transcendent que el sustenti; per¨° el que se sap, sobretot, ¨¦s que a Aglutinaci¨® Miralles ha tornat a escriure una novel¡¤la sense lliurar-se a cap mena de consolaci¨® o conformitat amb res.