Les 6.000 fortificacions sense estrenar de Franco: des de Guip¨²scoa a Catalunya

Des de l'alt del port d'Otxondo, al nord de Navarra, es veu Fran?a aqu¨ª sota, a menys de 10 quil¨°metres, i un missatge al m¨°bil avisa que en aquest punt la cobertura telef¨°nica ja ¨¦s la del pa¨ªs ve¨ª. En aquests Pirineus de postal ¨Centre ovelles latxas de les que surt el formatge Idiazabal i ponis pottokas, molt a prop d'un lloc mitol¨°gic per al m¨®n abertzale com el castell d'Amaiur¨C s'amaga part d'un cap¨ªtol molt poc conegut de la hist¨°ria militar recent d'Espanya. ?s la L¨ªnia P, un conjunt d'unes 6.000 fortificacions defensives que Franco va fer construir des de Guip¨²scoa a Catalunya en els anys quaranta i cinquanta per por d'una invasi¨® estrangera o de la resist¨¨ncia antifranquista, i que mai va arribar a utilitzar.

Excavades a m¨¤ a la roca, al peu d'una carretera comarcal o camuflades sobre una lloma, aquestes construccions de formig¨® impressionen els qui s'atreveixen a entrar-hi. La majoria no t¨¦ una grand¨¤ria excessiva, suficient perqu¨¨ dins s'apostessin entre cinc i 30 militars, segons el tipus, disposats a repel¡¤lir amb artilleria o fusells un hipot¨¨tic atac.

Altres impacten encara m¨¦s per les seves dimensions i disseny. En la cuneta dreta del final del port d'Otxondo, gaireb¨¦ imperceptible per al conductor, s'oculta a l'interior de la muntanya una de dues plantes, com un d¨²plex, unides per 42 graons, amb un ampli espai per col¡¤locar lliteres i que els soldats poguessin fer gu¨¤rdies el temps necessari. "?s l'¨²nica d'aquest estil que hi ha a Navarra", apunta el sergent Quir¨®s, que fa de guia enmig de t¨²nels estrets, foscos i enfangats. El seu regiment, Am¨¨rica 66, ha catalogat en els ¨²ltims tres anys m¨¦s de 200 en la comunitat foral.

El gruix de les obres va comen?ar el 1943 i van durar tres lustres, fins que el dictador va perdre la por d¡¯una invasi¨® de les democr¨¤cies aliades

Una mica m¨¦s amunt, al costat del tra?at del Cam¨ª de Santiago, s'obre tamb¨¦ dins de la muntanya un b¨²nquer amb tres entrades i dos passadissos de 50 metres de llarg pels quals cal caminar encorbat. "A l'estiu aix¨° est¨¤ impossible pels mosquits", adverteix el militar als m¨¦s intr¨¨pids. I gaireb¨¦ davant, pujant per una pista de dif¨ªcil acc¨¦s, la gran joia de la zona: Alkurruntz, 150 metres de longitud i diversos passadissos laterals excavats a m¨¤ a la roca.

"Aquesta va ser una resposta del r¨¨gim al seu a?llament internacional i de la por a una possible invasi¨® de les democr¨¤cies aliades", explica l'historiador Diego Gaspar. "De fet, ja s'havien produ?t incursions d'elements antifranquistes, sobretot a la vall d'Aran". La planificaci¨® va comen?ar el 1939 sota el nom oficial "Organitzaci¨® Defensiva de la Frontera Pirinenca" (la refer¨¨ncia col¡¤loquial de "L¨ªnia P" va venir despr¨¦s), el gruix de les obres va comen?ar el 1943 i van durar tres lustres, fins que Espanya va sortir del seu a?llament i el dictador va perdre la por a un atac exterior. Fran?a havia creat una d¨¨cada abans el seu equivalent, la l¨ªnia Maginot, per protegir-se d'It¨¤lia i Alemanya.

Franco va projectar unes 10.000 fortificacions en els 500 quil¨°metres del l¨ªmit amb Fran?a, no obstant aix¨°, la xifra final es va quedar al voltant de 6.000 (el nombre exacte es desconeix perqu¨¨ moltes segueixen ocultes per la vegetaci¨®). Mai es van utilitzar pel que es van construir, ja que no es va produir la temuda invasi¨®, per¨° el pla va continuar actiu a l'Ex¨¨rcit ben entrada la democr¨¤cia. "Fins a finals dels vuitanta era un tema tab¨² a nivell militar", reconeix un portaveu d'Am¨¨rica 66.

De l'execuci¨® es van encarregar milers de militars. Tamb¨¦ hi van treballar alguns presoners, per¨°, en tractar-se d'obres secretes, van ser relegats a tasques auxiliars, com les carreteres d'acc¨¦s. Les condicions de treball van resultar especialment dures a l'hivern. "Ens van portar camions Fiat de la guerra d'Eti¨°pia que es gelaven i, per arrencar-los, de vegades hav¨ªem de prendre una foguera sota ells", relatava un dels soldats que va treballar el 1945 al Pirineu d'Osca, Manuel Esteban, en el llibre Cuando Franco fortific¨® los Pirineos, de Jos¨¦ Manuel Cl¨²a, expert de la L¨ªnia P i creador de tres rutes tur¨ªstiques a l'Arag¨®.

¡°Fins a finals dels vuitanta les fortificacions eren un tema tab¨² des del punt de vista militar¡±, reconeix un portaveu de l¡¯Ex¨¨rcit, que ha catalogat m¨¦s de 200 a Navarra els tres ¨²ltims anys

La base d'operacions en aquesta comunitat es va instal¡¤lar a l'estaci¨® de tren de Canfranc. Hi arribava el material i dormien els obrers en hangars. Des d'aquest lloc es despla?aven en vehicles fins als "nius" (aix¨ª anomenaven les fortificacions), en muls quan la carretera s'acabava i caminant si era necessari. "Alguns empla?aments eren complicats d'aconseguir. Nom¨¦s donava temps a fer un viatge al dia, la qual cosa dona una idea de la dist¨¤ncia que calia rec¨®rrer, i en moltes ocasions amb un gran pendent".

"El toc de diana el donaven a les set o vuit del mat¨ª", continuava Marco, que cobrava 1,50 pessetes al dia m¨¦s 50 c¨¨ntims per a cond¨ªcia. "Esmorz¨¤vem un caf¨¨ a la intemp¨¨rie i, si vol¨ªem un entrep¨¤, ens costava 1 pesseta. Par¨¤vem una hora per menjar i torn¨¤vem a la base sobre les sis de la tarda. He d'admetre que el menjar era bo. A l'hivern, dorm¨ªem quatre o m¨¦s companys junts per passar menys fred. La vida era tan dura que molts van desertar a Fran?a i uns altres es trencaven el cal?at per no anar a treballar".

¡°La vida era tan dura que molts van desertar a Fran?a¡±, explicava un dels que van fer l¡¯obra. La majoria dels treballadors van ser militars; hi van treballar pocs presoners

Es desconeix els diners que va poder costar la L¨ªnia P, o almenys no s'ha fet p¨²blic, per¨° s¨ª existeixen algunes dades que ajuden a tenir una idea del desemborsament. "Una mem¨°ria de 1956 contemplava en una zona de l'Arag¨® 11 obres per 689.000 pessetes, i nom¨¦s una d'elles valia 165.000 m¨¦s 20.000 pessetes en imprevistos i arrodoniment", detalla Jos¨¦ Manuel Cl¨²a, que fa anys va tenir acc¨¦s a multitud de fitxes oficials a la Capitania de Barcelona. "El preu variava segons la ubicaci¨®, el terreny o l'altitud. N'havia des de 5.000 pessetes". La gran majoria ha resistit aquest m¨¦s de mig segle gaireb¨¦ sense danys. "Si hagu¨¦ssim d'utilitzar-les per necessitat de la defensa nacional, trigar¨ªem una hora a netejar-les i ocupar-les", assegura el sergent Quir¨®s.

No obstant aix¨°, tots els diners invertits, els milers d'homes utilitzats i l'esfor? per mantenir en secret el pla no es van traduir en res efectiu. Almenys, pel que es va construir. Amb el pas del temps, els vilatans han reciclat algunes en llocs tan peculiars com picadors o magatzems d'urnes funer¨¤ries.