Digue¡¯m com n¡¯ets d¡¯original

No es pot ser mai del tot original. Sembla f¨¤cil entendre-ho, per¨° no ho ¨¦s. Aquesta pretensi¨® ¨¦s l¡¯espurna que inflama el nostre imaginari sobre l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. I el tenim ruixat de gasolina: hem de fer les coses b¨¦ i millor i, a m¨¦s, ens domina la idea de diferenciar-nos de la resta de la humanitat, com si el concepte d¡¯humanitat ens hagu¨¦s d¡¯engolir com una gran balena.

Volia escriure sobre un altre assumpte, no us penseu. El tema de l¡¯article que avui no llegireu era d¡¯aquells que s¡¯escriuen sols. Per¨° quan he vist que se m¡¯havien avan?at, cosa que passa sovint, m¡¯he arronsat com quan em roben el lloc d¡¯aparcament davant dels nassos. Ah! Quimeres de ciutat! Us confessar¨¦ qu¨¨ havia pensat: ¡°Ara que ve Sant Jordi i que coneguts, amics i saludats s¡¯han convertit en prescriptors, seria curi¨®s dedicar quatre ratlles a veure si existeix alguna relaci¨® entre la manera de ser d¡¯aquests coneguts, amics i saludats i les seves lectures¡±. I ¨¦s clar, el tema ¨¦s gastat. Per¨°, qu¨¨ pretenia? Qui ¨¦s el cap de suro que vol ser absolutament original? ¡°Digue¡¯m qu¨¨ llegeixes i et dir¨¦ qui ets¡±, feia la que aparcava aquest article abans que jo. Per¨° no em desanimo, que fa pusil¡¤l¨¤nime. Escriure o pensar no ha de ser una competici¨® cronol¨°gica, ¨¦s absurd.

Tot i que a vegades ¨¦s important pensar de pressa, no cal confondre-ho amb pensar primer. Qui va pensar primer es va morir fa molt, molt temps. Per¨° no en fa tant que existeix la convicci¨® que l¡¯originalitat ha de ser un valor essencial en la producci¨® art¨ªstica, per exemple. ?s molt rom¨¤ntic, sentir-se min¨²scul i voler transcendir a trav¨¦s de l¡¯art (o del que sigui que es faci, bunyols tamb¨¦). I ¨¦s molt d¡¯artista contemporani, aix¨° de pensar que es posseeix el do div¨ª de l¡¯originalitat quan, en realitat, es tracta d¡¯una mena de vanitat idiota, humor¨ªstica, en el millor dels casos.

Exemples d¡¯aix¨° en trobem en obres d¡¯art tan singulars com ara aquella Merde d¡¯Artiste tancada en un pot, de Piero Manzoni (almenys no feia pudor). O en els collons de Piotr Pavlenski clavats a cops de martell a les llambordes de la pla?a Roja. Ho va titular Fixaci¨® i va dir que all¨° seu era una met¨¤fora de l¡¯apatia de la societat russa. Per¨° centrem-nos: parlem del cavall desbocat a les mans d¡¯alguns creadors. D¡¯un art sincronitzat amb la tirania de la novetat, d¡¯egos que s¡¯autopetonegen; d¡¯impactes que caduquen a cada instant, reproduint fins a l¡¯infinit la voluntat de semblar diferent de la resta. I que els recordin, encara que sigui per haver plantat un pi dins un pot.

Sort que per primera vegada a la hist¨°ria alg¨² us adverteix que l¡¯originalitat se¡¯ns ha escapat de les mans i que la devorem com el segon, tercer i quart grapat de crispetes.