Juan Luis Cebri¨¢n abandona la presid¨¨ncia d¡¯EL PA?S

Juan Luis Cebri¨¢n, fundador i primer director d'EL PA?S, abandonar¨¤ el proper 21 de maig tots els seus c¨¤rrecs a PRISA despr¨¦s de 42 anys en els quals ha ocupat les posicions m¨¦s importants del Grup, president i conseller delegat. Aquest mateix dia ser¨¤ nomenat president d'honor d'EL PA?S. Superats els moments m¨¦s dif¨ªcils de la companyia, culmina un proc¨¦s de successi¨® que ell mateix va engegar l'abril del 2016 i posa fi a les seves obligacions empresarials dels ¨²ltims anys per dedicar m¨¦s temps a all¨° que ha estat sempre la passi¨® de la seva vida: el periodisme i l'escriptura. La seva sortida, sens dubte, suposa un impacte per a aquesta companyia, en la qual Cebri¨¢n seguir¨¤ sent sempre un punt de refer¨¨ncia i font d'inspiraci¨® davant dels nous reptes que toqui afrontar.

Cebri¨¢n seguir¨¤ escrivint ass¨ªduament a EL PA?S i col¡¤laborar¨¤ amb el diari i amb l'empresa en totes les circumst¨¤ncies en qu¨¨ la seva dilatada experi¨¨ncia i bagatge acumulat durant la seva brillant traject¨°ria ho facin convenient. ?s un motiu de satisfacci¨® per a aquesta companyia que el nom de Cebri¨¢n continu? a partir de la seva marxa estretament vinculat a EL PA?S, on figurar¨¤ com a president d'honor, en just reconeixement a qui el va fundar en un moment decisiu de la hist¨°ria d'Espanya i va contribuir a impulsar com el mitj¨¤ de refer¨¨ncia de la comunicaci¨® en castell¨¤ al m¨®n.

Autor de nombrosos llibres, Juan Luis Cebri¨¢n pertany a la Reial Acad¨¨mia Espanyola. Va estudiar Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid, per la qual ¨¦s llicenciat en Ci¨¨ncies de la Informaci¨®, despr¨¦s de graduar-se a l'Escola Oficial de Periodisme el 1963.

Abans d'ocupar la direcci¨® d'EL PA?S, havia estat membre de l'equip fundacional de la revista Quadernos para el Di¨¢logo (1963); del 1963 al 1975 va treballar com a redactor cap i sotsdirector dels diaris Pueblo i Informaciones de Madrid i com a director dels Serveis Informatius de Televisi¨® Espanyola.

Cebri¨¢n va dirigir EL PA?S des de la seva primera aparici¨® (maig del 1976) fins al novembre del 1988, en qu¨¨ va ser nomenat conseller delegat del diari i de PRISA. Del 1986 al 1988 va exercir el lloc de president de l'Institut Internacional de Premsa (IPI). ?s membre del Conseil de Surveillance del diari franc¨¨s Le Monde.

Va ser conseller delegat de Sogecable, l'empresa del Grup dedicada a la televisi¨®, des de la seva fundaci¨® el 1989 fins al 1999. El 2004, va ocupar la presid¨¨ncia de l'Associaci¨® d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE).

Al capdavant d'EL PA?S va jugar un paper rellevant en el proc¨¦s de transici¨® pol¨ªtica espanyola de la dictadura a la democr¨¤cia. Amb m¨¦s de cinquanta anys d'exercici professional del periodisme, entre els nombrosos premis period¨ªstics amb que compta cal destacar: 'Director Internacional de l'Any', concedit per la publicaci¨® World Press Review de Nova York (1980); Premi Nacional de Periodisme d'Espanya (1983); Medalla a la Llibertat d'Expressi¨® de la F. D. Roosevelt Four Freedoms Foundation i medalla d'Honor de la Universitat de Missouri (1986); Premi Internacional Trento de Periodisme i Comunicaci¨® (1987); i al Xile, Premi Joaqu¨ªn Chamorro a la Llibertat d'Expressi¨®.

Cebri¨¢n ha desenvolupat al llarg de la seva vida professional una intensa activitat com a articulista i conferenciant i ¨¦s autor de nombrosos llibres d'assaig sobre periodisme i sociologia pol¨ªtica, entre ells: La prensa y la calle, La Espa?a que bosteza, El tama?o del elefante, El siglo de las sombras, Cartas a un joven periodista, La Red, El futuro no es lo que era, escrit a duo amb l'expresident del Govern espanyol, Felipe Gonz¨¢lez, El fundamentalismo democr¨¢tico, El pianista en el burdel i recentment ha publicat el primer volum de les seves mem¨°ries amb el t¨ªtol de Primera Plana. Com a novel¡¤lista ha publicat quatre obres: La rusa, La isla del viento, La agon¨ªa del drag¨®n i Francomoribundia. Altres relats literaris seus estan publicats en recopilacions com a Retrato de un siglo i De Madrid¡­ al cielo, aix¨ª com assajos en llibres col¡¤lectius (Prensa para la democracia: reto del siglo XXI, Transici¨®n espa?ola, entre altres). Va ingressar el 1996 a la Reial Acad¨¨mia Espanyola i ¨¦s Oficial de les Lletres i les Arts de Fran?a des del 1989.