Mig Catalunya es queda al marge de la recuperaci¨® econ¨°mica

Les comarques catalanes es deprimeixen, tan a la platja com a la muntanya. Ni tan sols l'embranzida que els aporten el turisme i les seves activitats relacionades, com la construcci¨® i el comer?, permeten tancar la bretxa econ¨°mica que les separa de Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana. Un estudi de l¡¯Idescat revela que la dualitat es cronifica i que mentre la capital i els seus municipis ve?ns se sacsegen la crisi, la precarietat de les ocupacions i la seva temporalitat no permet a tots pujar al mateix tren.

Las estacions d'esqu¨ª catalanes sumaran aquesta temporada dos milions de forfets venuts. El Patronat de Turisme de Lleida assenyala que ¨¦s la millor campanya dels ¨²ltims 12 anys. M¨¦s a l'est, al Pirineu de Girona, les taquilles tamb¨¦ somriuen. L'estaci¨® de la Molina, una de les cinc que s¨®n propietat de l'empresa p¨²blica Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha tancat la millor temporada dels seus 75 anys d'hist¨°ria. Per¨° queda molt cam¨ª per recuperar.

Un estudi fet p¨²blic per el Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya, amb dades del 2015, posa en relleu que les comarques de l'Alta Ribagor?a, la Cerdanya i el Pallars Juss¨¤ pateixen disminucions de renda per habitant del 3%. Els diners prefereixen el centre als extrems. El Barcelon¨¨s, amb 19.100 euros, va superar en un 13,3% la mitjana catalana (16.800 euros) i es mant¨¦ com la comarca catalana amb la renda per habitant m¨¦s elevada. A continuaci¨®, el Baix Llobregat (17.400 euros) i el Vall¨¨s Occidental (17.100 euros). Aquestes s¨®n les tres ¨²niques comarques que el 2015 es van situar per sobre de la mitjana catalana. A l'altre costat de la balan?a es troben les comarques lim¨ªtrofes. Montsi¨¤ i Baix Ebre, a les Terres de l'Ebre, registren una renda per habitant de 12.300 i 12.800 euros, respectivament. En la mateixa escala es troba la renda mitjana de l'Alt Empord¨¤, 12.800 euros. Nom¨¦s una mica superiors s¨®n les de la Cerdanya, 13.500, i l'Alt Urgell, 13.300 euros.

El retrat dibuixa una Catalunya de dues velocitats, on la recuperaci¨® es concentra a la capital i a la seva ¨¤rea metropolitana per¨° que, alhora, desat¨¦n les comarques rurals, molt penalitzades per la poca activitat industrial i per una cr¨°nica escassetat d'infraestructures. A les manifestacions que Comissions Obreres i la UGT han convocat aquest primer de maig a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Blanes, Tortosa i Igualada el lema acordat demana millors pensions i reclama "m¨¦s igualtat, m¨¦s ocupaci¨® i m¨¦s salaris" per als treballadors. La temporalitat de les ocupacions i la precarietat dels contractes s'albira en les dades que llan?a l'estudi de l¡¯Idescat. Nom¨¦s aix¨ª s'ent¨¦n que a l'escalaf¨® m¨¦s baix de la renda disponible es trobin municipis costaners amb una potent tradici¨® tur¨ªstica. A la Costa Brava, Roses, Castell¨® d'Emp¨²ries, Palafrugell o Lloret de Mar estan per sota dels 12.000 euros anuals, i Castell-Platja d'Aro els supera per poc: 12.100 euros. Quant m¨¦s a prop de Barcelona, millor surten els comptes. Blanes registra una renda de 13.200 euros, Sant Pol de Mar de 18.000 euros i Sant Andreu de Llavaneres de 19.600 euros.

En una lliga a part juguen els municipis que superen els 20.000 euros. Sant Cugat del Vall¨¨s se situa en els 23.300 euros, Cabrils en els 23.900 euros i Sant Fruit¨®s del Bages en 24.700 euros. Lideren el r¨¤nquing Matadepera, 25.400 euros, i Sant Just Desvern, 25.700 euros. A les comarques del sud passa el mateix que a la Costa Brava. A mesura que l'¨¤rea metropolitana s'allunya, tamb¨¦ s'encongeix la renda. Municipis tur¨ªstics com Salou o l'Ametlla de Mar no aconsegueixen els 12.000 euros de renda per c¨¤pita.

P¨¨rdua de poder adquisitiu

El poder adquisitiu dels catalans s'ha redu?t un 5,5% l'¨²ltim lustre (2012-2017). Es tracta de la caiguda m¨¦s pronunciada de totes les comunitats aut¨°nomes que, de mitjana, acumula un descens de la capacitat de compra del salari mitj¨¤ d'un 2,3%, segons un estudi de l'empresa de recursos humans Adecco. En els ¨²ltims cinc anys, els catalans han perdut 100 euros al mes de poder adquisitiu i a la resta de Espanya n¡¯han perdut 39.

El salari mitj¨¤ catal¨¤ es va situar el 2017 en 1.725 euros bruts mensuals i nom¨¦s va augmentar un 0,2 % respecte del 2016, segons aquest estudi, amb la qual cosa Catalunya, fins ara la tercera comunitat amb millors salaris, s'ha situat en quarta posici¨®, superada per Madrid (1.933 euros), Pa¨ªs Basc (1.930) i Navarra (1.777). Des del 2010, la p¨¨rdua de poder adquisitiu dels catalans ¨¦s d'un 10,9 %.