Superl¨®pez, ara contra els gihadistes

Resulta dif¨ªcil imaginar-se l'estirat Superman interpretat per Henry Cavill sortint de casa, mig despentinat i mig adormit, per fer un caf¨¨ amb llet i un croissant al bar o, el m¨¦s habitual, demanar-lo a la finestreta de les taquilles del metro si encara no s'ha tret la son de les orelles. Per¨° per al dibuixant Jan, un superheroi a l'espanyola ha de compartir aquesta castissa imatge dels matins de tants dels seus conciutadans. Aix¨ª que, fregant ja els 80 ¨¤lbums, Superl¨®pez es torna a despertar: Nuevas aventuras de Mambr¨² tracta d'un atemptat gihadista, un tema, el reclutament de joves per a aquesta causa, que ja va abordar a?Mambr¨² se fue a la guerra.

Igual que per a la majoria dels espanyols, les coses no han estat mai f¨¤cils per al Superl¨®pez, que naixia el 1973 com un enc¨¤rrec per a la col¡¤lecci¨® Humor del siglo XX, una s¨¨rie en la qual diferents dibuixants van crear par¨°dies de grans icones cinematogr¨¤fiques, com Franciscostein, Tarzanilo o King Tongo. Acudits de tot just quatre o cinc vinyetes on un senyor amb bigotet, m¨¦s semblant a Jos¨¦ Luis L¨®pez V¨¢zquez que a Christopher Reeve, somiava que vivia les gestes del poder¨®s kryptoni¨¤ i on el lleon¨¨s Juan L¨®pez Fern¨¢ndez (Toral de los Vados, 1939) amb prou feines podia mostrar la qualitat del seu tra? i la seva inventiva. S'havia format com a dibuixant a la Cuba paterna, on va arribar el 1959 despr¨¦s de l'¨¨xit de la revoluci¨® castrista per incorporar-se a diverses revistes infantils, per¨° sobretot a la renovada animaci¨® cubana.

Despr¨¦s de tornar a Espanya i passar per diverses editorials, la creaci¨® de Superl¨®pez quedava llavors com una an¨¨cdota, represa el 1974 per intentar fitxar per la totpoderosa Bruguera, que li va comprar el personatge per¨° el va obligar a acceptar guions aliens a contracor. Despr¨¦s de col¡¤laborar amb escriptors com Conti, Ribera o Francisco P¨¦rez Navarro, al cap de nom¨¦s un any Jan es negava a seguir dibuixant el personatge, decebut pels resultats. Comen?ava llavors una llarga itiner¨¤ncia, que el portaria dels contes infantils encunyats a adaptar al c¨°mic s¨¨ries d'animaci¨® famoses, com Heidi o Marco, per¨° tamb¨¦ historietes compromeses per a la revista Butifarra o l'¨¤lbum Nosaltres, els catalans, on es podia intuir el seu bon ull per a la s¨¤tira d'actualitat. Finalment, el canvi de direcci¨® de Bruguera li va donar una nova oportunitat a Superl¨®pez el 1979, aprofitant l'estrena recent de la versi¨® cinematogr¨¤fica del?Superman?de Richard Donner, per¨° aquesta vegada des del respecte a la seva llibertat creativa. Es va fer acompanyar del guionista Francisco P¨¦rez Navarro, Efep¨¦, un bon coneixedor del g¨¨nere de superherois i que va saber crear una par¨°dia gaireb¨¦ perfecta ja des de la seva primera hist¨°ria, on narra el periple d'un nad¨® bigotut alien¨ªgena que arriba des de l'extint planeta Chit¨®n a la Terra. Ja crescudet, Superl¨®pez s'ha de guanyar les garrofes amb la seva personalitat secreta de Juan L¨®pez, oficinista an¨°nim i mediocre, que comparteix pen¨²ries amb el seu amic Jaime i la seva n¨°via i companya, Luisa Lanas.

Amb aquest rerefons, Jan i Efep¨¦ van signar diverses hist¨°ries que aviat es van guanyar el favor del p¨²blic, tot i que el gran ¨¨xit de Superl¨®pez arribaria amb les historietes d'El supergrupo, en qu¨¨ els autors creuarien la icona de la DC C¨®mics amb els Venjadors de la Marvel, en una heretgia suprema que es convertiria en la par¨°dia ideal. Les hist¨°ries de Superl¨®pez, El Capit¨¢n Hispania, El Bruto, La Chica Incre¨ªble, Latas i El Mago van ser tot un fenomen que llan?aria el personatge a l'Olimp del c¨°mic, rivalitzant en popularitat amb Mortadel¡¤lo i Filem¨®.

Per¨° Jan buscava molt m¨¦s per al seu personatge que ser una simple par¨°dia: despr¨¦s de l'¨¨xit, va decidir seguir en solitari amb la s¨¨rie, abandonant els companys marvelians per explorar el seu propi cam¨ª, que li permetria expressar la seva lectura de l'actualitat i les seves idees. Sempre atent a la realitat i buscant un missatge social comprom¨¨s, Jan ha fet cr¨ªtiques ferotges de les dictadures despr¨¦s del 23-F (Los cabecicubos, 1982); ha denunciat l'exportaci¨® de residus al tercer m¨®n (El castillo de arena, 1992), el desastre del Prestige (Monster Chapapote, 2003) o els desnonaments indiscriminats (El gran desahuciador, 2013). Va criticar el m¨®n de Hollywood (La gran superproducci¨®n, 1982), va avan?ar l'impacte d'internet (Los cibernautas, 1997) i va saber tamb¨¦ riure's del futur ¨¨xit de la telerealitat (El dios del bit, 2001), tot i que no ha amagat mai la seva passi¨® per la ci¨¨ncia i el rebuig de les supersticions (La caja de Pandora, 1983). Jan ha sabut adaptar a cl¨¤ssics de la literatura el seu particular univers, des de Tolkien (El senyor de los chupetes, 1980) fins a Asimov (T¨², robot¡­, 2008) passant per Borges (La biblioteca inexistente, 2009), i fer que el seu personatge viatgi per mig m¨®n real o imaginari, mostrant una tit¨¤nica tasca de documentaci¨® en el seu treball gr¨¤fic i una qualitat que li ha fet ser un dels dibuixants m¨¦s admirats i copiats. I encara que l'¨¨xit l'obligu¨¦s a explotar els seus personatges creant els superbessons Jol¨ªn i Jolina (aix¨° s¨ª, fills naturals d'una aventura amorosa de Superl¨®pez), no ha renunciat mai al seu comprom¨ªs i conviccions, que el van portar a rebutjar la Medalla d'Or al M¨¨rit en Belles Arts.

Els personatges ja tenen cabells blancs, per¨° la feina de Jan mant¨¦ el mateix esperit, aconseguint que la Parchelona de les seves aventures reflecteixi una realitat m¨¦s propera als lectors que la que donen els titulars dels diaris.

El millor Superl¨®pez

Una de les discussions m¨¦s aferrissades entre els fans de Superl¨®pez ¨¦s la que intenta definir quina ha estat la millor aventura del personatge. Encara que l'autor sempre ha indicat que la seva hist¨°ria preferida ¨¦s La caja de Pandora, els fans es divideixen entre t¨ªtols com Los cabecicubos, La gran superproducci¨®n o, sobretot, El supergrupo, que recentment va tornar a les llibreries en dues noves aventures signades per P¨¦rez Navarro i Jan, que van tenir prou ¨¨xit per donar lloc a un intent de nova col¡¤lecci¨®, amb dibuixos de Nacho Fern¨¢ndez.

Per¨° potser tots aquests debats desapareixeran amb el pas a la gran pantalla del personatge, que despr¨¦s de quatre d¨¨cades d'espera i intents frustrats ja ¨¦s una realitat. Sota la direcci¨® de Javier Ruiz Caldera, l'actor Dani Rovira donar¨¤ vida al personatge en una pel¡¤l¨ªcula que s'estrenar¨¤ a finals d'any, i les primeres imatges del film ja s'han viralitzat r¨¤pidament a les xarxes socials.