Carmina burana

Llegiu, si us plau, c¨¤rmina burana, perqu¨¨ es tracta dels c¨¤rmina?trobats al monestir de Benediktbeuern ¡ªi de ¡°beuern¡±, ¡°burana¡±¡ª, a Alemanya, ara dipositats a la Staatsbibliothek de Munic, editats per primera vegada el 1847 i impresos en edici¨® cr¨ªtica entre 1930 i 1970, a c¨¤rrec de B. Bishoff, edici¨® a partir de la qual Francisco Rico va fer una antologia publicada a la Biblioteca Breve de Bolsillo (Seix Barral) l¡¯any 1978. Es tracta d¡¯una edici¨® que va ser piratejada per l¡¯editora ?ltera, malifeta a conseq¨¹¨¨ncia de la qual Rico va portar l¡¯editor als tribunals de just¨ªcia: al pirata li van caure sis mesos de pres¨® menor i, possiblement, una indemnitzaci¨® que, per escr¨²pol i esperit de cavalleria, Rico no esmenta.

En suma: el lector peninsular disposa a partir d¡¯ara d¡¯una nova edici¨® d¡¯aquestes can?ons goli¨¤rdiques: una tria de 40 poemes ¡ªel manuscrit en t¨¦ cap a 300¡ª, tradu?ts literalment per Francisco Rico, als quals Miguel Requena ha afegit una dotzena de can?ons que no formaven part de la dita antologia, corresponents als poemes triats per Carl Orff per a la seva famosa partitura amb el mateix t¨ªtol, Carmina burana, que a Catalunya ha tingut m¨¦s ¨¨xit que enlloc del m¨®n perqu¨¨ la poblaci¨® suposa que es tracta d¡¯un poemari d¡¯amor dedicat a una tal Carmina (ara llegiu carm¨ªna), diminutiu catal¨¤ de carmen, paraula llatina que equival alhora a poema i can?¨®, tota vegada que, fins ben entrada la impremta, els poemes no es recitaven mai sense acompanyament musical. L¡¯orquestraci¨® de Carl Orff, com sap tothom, ¨¦s magn¨ªfica, i sens dubte mereix la fortuna que ha tingut, a despit de la filiaci¨® nazi, ai las!, del compositor, extrem que nom¨¦s coneixen els m¨¦s llegits: Orff va ser amic de Kurt Huber, un dels fundadors del moviment de resist¨¨ncia antinazi La Rosa Blanca, que va ser condemnat a mort pel Tribunal del Poble Alemany; Huber es va refugiar a la casa d¡¯Orff i li va demanar que el guard¨¦s per tal com no fos detingut; Orff s¡¯hi va negar, va delatar el seu amic, i aquest va ser executat l¡¯any 1943. Un canalla, per entendre¡¯ns.

Per¨° no ens desvi¨¦ssim. Aquests carmina burana, tamb¨¦ anomenats Cants de goliards i Can?ons de taverna ¡ªperqu¨¨ els protagonistes dels poemes no paren de beure¡ª, ho s¨®n del llinatge dels goliards, que van agafar aquest nom, probablement, de la paraula llatina gulo, que equival al catal¨¤ golafre. Van ser produ?ts entre mitjan segle XII i quasi tot el XIII per part d¡¯un col¡¤lectiu molt determinat, majorit¨¤riament clergues sense cap dest¨ª parroquial o episcopal, vagar¨ªvols de mena, i semiclergues profans, no tonsurats, que estudiaven a les escoles catedral¨ªcies o a les primeres universitats, sobretot de Fran?a, Alemanya i Anglaterra (en franc¨¨s, la paraula clerc val per a les dues categories: home d¡¯esgl¨¦sia i home d¡¯estudi). Aix¨° fa que, en aquests carmina apareguin expressions del franc¨¨s i de l¡¯alemany tardomedieval.

Si la setmana passada parl¨¤vem d¡¯un trobador, exponent de la l¨ªrica m¨¦s exquisida que va donar l¡¯edat mitjana, avui parlem d¡¯una ¡°escola¡± po¨¨tica que en bona mesura es troba als ant¨ªpodes de la l¨ªrica proven?al: Carmina Burana. Cantos de goliardo y poemas de amor, a cura de Francisco Rico (Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2018). Els goliards ¡ªja fossin clergues vagants o estudiants sense pec¨²nia¡ª no cantaven les sublimitats d¡¯un amor de caire plat¨°nic (o plot¨ªnic, per cert), sin¨® els aspectes m¨¦s barroers ¡ªde vegades, menys¡ª de l¡¯amor carnal, la vida a les tavernes i els prost¨ªbuls, la bona vida, la cr¨ªtica ferotge de les jerarquies de l¡¯Esgl¨¦sia que els havien bandejat extra fores ¡ªels abats i els cardenals, m¨¦s que ning¨², vegeu el poema VIII¡ª i aspectes de la vida pagana i al carrer d¡¯aquest mateix to, resumit tot plegat en aquests dos versos: Roma mundi caput est, / sed nihil capit mundum; ¨¦s a dir: ¡°Roma ¨¦s la capital del m¨®n, per¨° nom¨¦s dona cabuda a la immund¨ªcia¡±.

S¡¯hi troben pastorel¡¤les com despr¨¦s abundaran a les lletres rom¨¤niques, s¡¯hi troben planys d¡¯amor com n¡¯hi havia des de la poesia llatina, i s¡¯hi troben seduccions, potser tamb¨¦ violacions, d¡¯aquelles que ¡ªcom ha canviat el m¨®n!¡ª eren tan habituals en els entorns pagesos fins no fa gaire temps. Al poema XXXII diu una noia pages¨ªvola al goliard: ¡°No vull el teu regal / perqu¨¨ es troba ple d¡¯engany¡±; i es defensa com pot. I diu el goliard: ¡°Per for?a la vaig tirar a terra (...) va ser cosa dura per a ella; / dol?a i grata per a mi...¡±. I ella, despr¨¦s, es plany pel que diran els seus pares o un seu germ¨¤... al cap de pocs mesos.

El lector amant dels cl¨¤ssics o de la literatura b¨ªblica quedar¨¤ sorpr¨¨s per les refer¨¨ncies a molts autors llatins ¡ªOvidi, Juvenal, Marcial, Virgili¡ª i molts passatges de l¡¯Antic i del Nou Testament. No ens ha d¡¯estranyar: ja hem dit que eren clergues tonsurats per¨° sense ofici ni benefici, i, com els estudiants pobres, sabien de lletra i d¡¯autoritats de l¡¯antigor.

Gran edici¨® de Francisco Rico, amb pr¨°leg impagable, que supera de molt la que nosaltres coneix¨ªem a trav¨¦s de la m¨¦s casta Biblioteca de Autores Cristianos.