El discret encant de la utopia

¡°No tinc paraules per expressar el que va ser per a nosaltres el 2017 i el que va passar despr¨¦s que ens concedissin el Premi Pritzker¡±. Ho va afirmar ahir dijous Ramon Vilalta, una de les dues erres de RCR, un acr¨°nim ¡ªque es completa amb els noms de Carme Pigem i Rafael Aranda¡ª fam¨®s des que van rebre el premi m¨¦s important en el camp de l'arquitectura. Per aix¨°, l'Institut Ramon Llull, contravenint la regla de triar el representant de Catalunya en la Biennal de Ven¨¨cia mitjan?ant un concurs, aquest any els ha confiat el pavell¨® com a homenatge a la seva traject¨°ria i ells han decidit portar a Ven¨¨cia el seu somni.

¡°No mostrarem l'arquitectura de RCR, sin¨® els seus desitjos m¨¦s ¨ªntims i profunds¡±, va explicar la periodista Pati N¨²?ez, comiss¨¤ria, amb l'arquitecta Estel Ortega, de RCR. Somni i naturalesa, en la presentaci¨® del projecte (aquest s¨ª, triat per concurs) que es podr¨¤ veure del 26 de maig al 25 de novembre al magatzem de vaixells que des del 2009 acull la participaci¨® de Catalunya a les biennals d'art i arquitectura de Ven¨¨cia.

El somni de RCR pren forma a la Vila, una finca a la Vall de Bianya, prop de la ciutat d'Olot (Garrotxa) on tenen l'estudi. La van comprar l'any passat per convertir-la ¡°en un espai de llibertat, una utopia en construcci¨® i un laboratori de pensament i creaci¨® per explorar l'arquitectura i anar m¨¦s enll¨¤ del que coneixem¡±, segons Vilalta.

A Ven¨¨cia el projecte es plasma en l'espai central de la mostra, una cova de llums i ombres, on la Vila es materialitza en 55 visualitzacions que mitjan?ant lents i lupes ofereixen visions fragmentades i distorsionades, que s'apropen i s'allunyen com en les din¨¤miques on¨ªriques. Les 55 instal¡¤lacions estan envoltades per 6.000 lents Fresnel, que contribueixen a alterar les percepcions i submergir els visitants ¡°en un ambient l¨ªquid i suggeridor, gaireb¨¦ immaterial, que permet a cadascun construir el seu propi relat com en els somnis¡±, segons les comiss¨¤ries. Malgrat que no hi ha un recorregut lineal, la mostra es tanca amb un v¨ªdeo realitzat per la periodista de TV3 Carolina Rosich i el cineasta Isaki Lacuesta.

Encara que els arquitectes i les comiss¨¤ries han afirmat que volen fugir de la retrospectiva, abans d'arribar a l'espai del Somni, el p¨²blic transitar¨¤ pel Llindar, on en 15 pantalles flotants es projecten altres audiovisuals del fot¨°graf habitual de RCR, el japon¨¨s Hisao Suzuki, que resumeixen la traject¨°ria de l'estudi. A partir de l'estadi d'atletisme d'Olot, en el qual plasmen el seu caracter¨ªstic respecte per la natura, es desgranen els fruits de 30 anys d'uni¨® professional: el teatre La Lira de Ripoll, la biblioteca de Sant Antoni de Barcelona, el Museu Soulages de Rodez o el crematori de Hofheide a B¨¨lgica.

¡°En acabar la carrera el 1987, vam decidir tornar a Olot per establir-nos-hi tots tres junts, i es va considerar una elecci¨® curiosa i ins¨°lita. En aquells anys semblava imprescindible ser a la ciutat¡±, va recordar Rafael Aranda. Despr¨¦s de 30 anys, a la Vila busquen noves energies i, malgrat que no saben exactament qu¨¨ faran, volen ¡°obrir-la el m¨¤xim possible, mantenint els fr¨¤gils equilibris que permeten una viv¨¨ncia experiencial¡±. ¡°?s una utopia, un somni viu, alguna cosa en canvi permanent, una ombra que es mou en la boira¡±, van dir.