El Bar?a no sap guanyar i el Madrid no perd mai

Hi ha molts barcelonistes que no acaben d¡¯estar contents despr¨¦s de guanyar la Copa i la Lliga i el seu mal humor durar¨¤ fins que no s¨¤piguen com acaba la Champions. I si la guanya el Madrid encara estaran m¨¦s emprenyats del que ho estan ara despr¨¦s de veure el partit contra el Bayern. Ja se sap que sovint la rivalitat s¡¯alimenta m¨¦s de les desgr¨¤cies del rival, i especialment en desitjar-li tots els mals, que no pas amb els ¨¨xits de l¡¯equip propi per m¨¦s importants que siguin, com ¨¦s el cas del Bar?a actual. No s¨®n pocs els socis blaugrana que donen m¨¦s valor a les derrotes del Madrid que a les vict¨°ries del Barcelona.

Als culers els mortifica com guanya el Madrid. D¡¯una manera que fa r¨¤bia, o si es vol que provoca odi, com es diu ara en la terminologia de Ciutadans. N¡¯hi ha prou de recordar la seva classificaci¨® per a la final de K¨ªev. Ho va explicar Jos¨¦ Samano a Munic: ¡°El Madrid gana porque s¨ª¡±. La sensaci¨® ¨¦s que totes li ponen fins a formar un paquet invencible que inclou una actuaci¨® arbitral en conson¨¤ncia amb la grandesa del club: a vegades ¨¦s un penal a favor o en contra; en d¡¯altres un gol ben o mal anul¡¤lat, i de tant en tant una targeta treta o amagada, accions puntuals que es dissimulen perqu¨¨ ning¨² discuteix la m¨ªstica del Madrid.

Tinc la convicci¨® que es podria fer un relat de la Copa d¡¯Europa a partir de les decisions que han pres els ¨¤rbitres en els partits del Madrid. I diria que en trobar¨ªem poques en qu¨¨ surti perjudicat, per m¨¦s que digui Marcelo. Al Bar?a, en canvi, quan l¡¯afavoreixen ho fan pel broc gros, com va passar a Stamford Bridge la nit del gol d¡¯Iniesta o en la remuntada contra el PSG. La taca ¨¦s m¨¦s f¨¤cil de veure, fa m¨¦s de mal dissimular, i ajuda els madridistes a respondre quan s¨®n assenyalats des de Barcelona. No hi ha hagut vict¨°ria blaugrana al Bernab¨¦u que hagi fet m¨¦s mal que la del 0-2 de la Champions 2011.

Mal acostumat, el Madrid va trobar l¡¯excusa dels col¡¤legiats per justificar la caiguda davant del Bar?a. Aquell dia el madridisme va justificar el victimisme que sempre ha retret al Barcelona. El triomf blaugrana es va edificar a partir de la valentia de Guardiola, de la mateixa manera que els culers van deixar des ser uns acomplexats amb l¡¯arribada de Cruyff a la banqueta del Camp Nou. Ara, en canvi, la majoria de portaveus transmeten una melangia contagiosa, una certa tristor, per no dir conformisme, que no se¡¯n van ni quan es triomfa al Bernab¨¦u, com si el Bar?a no se sab¨¦s fer valer com a campi¨® de Lliga.

No s¡¯acaba de ser feli? al Bar?a si no li va malament al Madrid. I aquest ¨¦s un mal que no t¨¦ remei, en la mesura que els barcelonistes no celebren cap t¨ªtol com cal perqu¨¨ la temporada s¡¯acaba amb la Champions, o sigui que els madridistes s¡¯estalvien de donar explicacions del que passa cada dia amb l¡¯excusa que es reserven per a la festa grossa, que ¨¦s la final de la competici¨® que m¨¦s captiva a Europa. Als barcelonistes no els queda altre remei, en aquestes circumst¨¤ncies, que guanyar el triplet, o sigui tots els t¨ªtols, per deixar el Madrid sense un de sol. Una exig¨¨ncia que provoca un gran desgast i desvirtua els ¨¨xits al Camp Nou.

Al Bar?a li convindria fer mem¨°ria i recordar com va celebrar el Madrid la Lliga de l¡¯any passat o la Copa de Mestalla el 2011. Hi ha qui creu encara que va ser el Madrid de Mourinho el que va parar els peus al Bar?a de Guardiola fins al punt d¡¯obligar-lo a deixar el club i agafar-se un any sab¨¤tic a Nova York. El Madrid, al cap i a la fi, sempre guanya mentre que el Bar?a no sap qu¨¨ fer ni tan sols ara que t¨¦ Messi. El drama ¨¦s que els culers pensen que durant la carrera de l¡¯argent¨ª han de recuperar el temps guanyat pel Madrid en vida de Bernab¨¦u i ara de Florentino sense comptar els anys previs a la Copa d¡¯Europa.

Un mal negoci, perqu¨¨ suposa assumir que no han existit Samitier ni el Bar?a de les Cinc Copes, i que no s¡¯han jugat mai la Copa de Fires ni la Recopa. El club blaugrana hauria de posar en valor els t¨ªtols guanyats, els grans jugadors que ha tingut, com ara Maradona, Cruyff, Messi o Ronaldo, i la seva traject¨°ria a la Lliga, que els ¨²ltims anys li ha perm¨¨s reduir la difer¨¨ncia de t¨ªtols: 25 a 33. No saber tapar les mis¨¨ries de Roma 2018 vol dir que no ha apr¨¨s a vestir-se despr¨¦s d¡¯Atenes 1994.

El Madrid nom¨¦s pensa a guanyar i per tant fa veure que no perd mai, o si de cas relativitza la derrota i menyst¨¦ el vencedor, davant de la indignaci¨® de l¡¯aficionat del Bar?a, permanentment infeli?, fart de renegar contra la sort blanca especialment a la Champions. No conec cap ter¨¤pia contra aquesta obsessi¨® si no ¨¦s l¡¯autoestima o la lectura de llibres com Confessions d¡¯un culer defectu¨®s, de Sergi P¨¤mies. A m¨¦s de ser exigent amb l¡¯estil o l¡¯ADN culer, tamb¨¦ va b¨¦ tenir sentit de l¡¯humor, en lloc de sentir-se frustrat, estafat i tan emprenyat com per xiular l¡¯himne de l¡¯organitzador de la Champions.

La q¨¹esti¨® est¨¤ a saber contextualitzar les coses i crear les millors condicions perqu¨¨ tot funcioni com la seda, cosa en qu¨¨ excel¡¤leix el Madrid i falla el Bar?a. El Barcelona no sap guanyar i el Madrid no perd mai.