ETA anuncia la seva dissoluci¨®
La banda comunica el "final de la seva traject¨°ria" i afirma que "ha desmantellat totalment el conjunt de les seves estructures"
Sis anys i mig despr¨¦s de declarar el cessament definitiu del terrorisme, ETA ha anunciat la seva desaparici¨® com a organitzaci¨® i ho ha fet mitjan?ant un comunicat publicat aquest dijous a les 14.06. La f¨®rmula que ha utilitzat per informar de la seva dissoluci¨® ha estat ¡°el desmantellament total del conjunt de les estructures¡± i ha assenyalat el final de la seva traject¨°ria i la seva activitat pol¨ªtica. ?s l'¨²ltim comunicat d'una banda, amb una hist¨°ria de 59 anys i, tamb¨¦, l'¨²ltima organitzaci¨® terrorista a extingir-se a Europa.
El comunicat ha estat llegit en tres idiomes per Josu Urrutikoetxea, Josu Ternera, hist¨°ric dirigent d'ETA i participant en el proc¨¦s de di¨¤leg que van mantenir el Govern de Zapatero i ETA el 2006. Josu Ternera es troba en parador ignorat perqu¨¨ est¨¤ perseguit per la just¨ªcia espanyola. El text, titulat Declaraci¨® final d'ETA al poble basc, de 378 paraules ¨Cuna extensi¨® similar al comunicat de l'octubre del 2011 en el qual va decretar el cessament definitiu¨C, no fa cap al¡¤lusi¨® a les v¨ªctimes que ha causat la seva acci¨® terrorista.
El text parla d'"els i les exmilitants", dels qui assenyala que continuaran amb "la lluita per una Euskal Herria reunificada, independent, socialista, euskaldun i no patriarcal en altres ¨¤mbits, cadasc¨² on ho consideri m¨¦s oport¨², amb la responsabilitat i honestedat de sempre".
¡°La declaraci¨® final d'ETA al poble basc¡± diu, en la part final de text: ¡°Aquesta ¨²ltima decisi¨® l'adoptem per afavorir una nova fase hist¨°rica. ETA va sorgir d'aquest poble i ara es dissol en ell¡±.
El comunicat assenyala com a repte "construir un proc¨¦s com a poble que tingui com a eixos l'acumulaci¨® de forces, l'activaci¨® popular i els acords entre diferents, tant per abordar les conseq¨¹¨¨ncies del conflicte com la seva arrel pol¨ªtica i hist¨°rica". Ho fa abans de reivindicar el dret a decidir i l'independentisme d'esquerres: "Materialitzar el dret a decidir per aconseguir el reconeixement nacional ser¨¤ clau. L'independentisme d'esquerres treballar¨¤ perqu¨¨ aix¨° condueixi a la constituci¨® de l'Estat basc", indica.
Escenificaci¨® de la fi a Cambo
Divendres al migdia, una representaci¨® internacional, en la qual participaran, entre d'altres, l'advocat sud-afric¨¤ Brian Currin i l'alcalde de Baiona, Jean-Ren¨¦ Etchegaray, estendr¨¤ acta notarial de la desaparici¨® d'ETA com a organitzaci¨® en un acte que es far¨¤ a Cambo (Fran?a), prop de la frontera amb Espanya. A la cita no hi assistiran els Governs del Pa¨ªs Basc i Navarra, per¨° s¨ª que hi aniran representants dels partits bascos, amb l'excepci¨® del PP i el PSE.
"ETA, organitzaci¨® socialista revolucion¨¤ria basca d'alliberament nacional, vol informar al Poble Basc del final de la seva traject¨°ria", diu el comunicat de la banda
El comunicat final d'ETA t¨¦ el vistiplau inicial dels membres de la Fundaci¨® Henri Dunant, una organitzaci¨® su?ssa amb seu a Ginebra especialitzada en la resoluci¨® de conflictes, que va participar en el fallit proc¨¦s de di¨¤leg que el 2006 van mantenir el Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i la banda terrorista.
En realitat, ETA va desapar¨¨ixer de la vida p¨²blica el 20 d'octubre del 2011, quan va posar fi definitivament al terrorisme i van acabar els seus assassinats, segrestos, extorsions i amenaces. La seva obstinaci¨® per intervenir en el futur dels seus presos ha allargat sis anys i mig la seva exist¨¨ncia, ja merament nominal. ETA va ser derrotada el 2011 quan va cessar el terrorisme sense que hagu¨¦s aconseguit cap dels seus objectius pol¨ªtics: el dret a l'autodeterminaci¨® i la uni¨® del Pa¨ªs Basc i Navarra. Ara desapareix com a organitzaci¨® sense aconseguir, com pretenia, cap acord de pau pels presos.
La banda deixa enrere una hist¨°ria sagnant, amb 853 assassinats ¡ªsegons el web del Ministeri de l'Interior¡ª, la majoria bascos; 79 segrestats, 12 dels quals van ser assassinats, i 6.389 ferits. Desapareix mentre encara queden pendents d'esclarir 197 casos; 170 de sobreseguts i 27 d'arxivats.
ETA va n¨¦ixer el 1959, per¨° no va ser una organitzaci¨® nascuda per combatre la dictadura de Franco. La seva carrera d'assassinats va comen?ar en la davallada del franquisme, el 1968, i es va perllongar 43 anys m¨¦s, fins al 2011. La banda va practicar el terrorisme nom¨¦s set anys durant la dictadura i 36 en la Transici¨® i en democr¨¤cia. Va ser una organitzaci¨® terrorista que, en la seva pretensi¨® d'imposar un projecte totalitari a Euskadi, va intentar desestabilitzar la democr¨¤cia espanyola i l'autogovern basc, que va atacar amb m¨¦s contund¨¨ncia en els moments m¨¦s dif¨ªcils de la Transici¨®. Concretament, entre el 1979 i el 1980 ¡ªanys del refer¨¨ndum constitucional, de la votaci¨® de l'Estatut de Guernica i de la creaci¨® del primer Govern basc, despr¨¦s de la Guerra Civil¡ª va assassinar 244 persones, gaireb¨¦ la tercera part dels seus crims. ETA, que el 1977 es va beneficiar d'una amnistia que va excarcerar tots els seus presos, li va servir al tinent coronel Tejero com a excusa per justificar la seva temptativa colpista el 23-F del 1981. El seu balan? terrorista i desestabilitzador ¨¦s n¨ªtid: el 93% dels seus 829 assassinats els va cometre entre la Transici¨® i la democr¨¤cia; nom¨¦s el 7% van ser durant la dictadura.
El relat de m¨¦s de mig segle
ETA va desapar¨¨ixer de la vida el 20 d'octubre del 2011 quan va cessar definitivament el terrorisme i van acabar els seus assassinats, els seus segrestos, les seves extorsions i les seves amenaces
La hist¨°ria d'ETA ha estat un absurd. Tot i que es va inspirar en l'IRA i els moviments d'alliberament nacional ¡ªCuba, Alg¨¨ria, etc.¡ª, a difer¨¨ncia d'aquests va fer la immensa majoria del seu recorregut terrorista contra una Espanya que inaugurava democr¨¤cia i una Euskadi que estrenava autogovern, amb l'empara de la Uni¨® Europea. En aquestes condicions estava destinada a desapar¨¨ixer sense aconseguir els seus objectius, tal com ha passat. Encara que s'havia anat afeblint progressivament des del 1982, amb la dissoluci¨® de la branca politicomilitar, el seu injustificat aspecte antifranquista, la guerra bruta i alguns errors en la lluita antiterrorista van contribuir al fet que el seu final fos m¨¦s lent.
ETA no es resigna al judici condemnatori de la hist¨°ria. Pret¨¦n blanquejar-la. En el seu pen¨²ltim comunicat, el passat 20 d'abril, va intentar buscar la seva justificaci¨® hist¨°rica en la Guerra Civil, en la destrucci¨® de Guernica per part de l'aviaci¨® nazi i amb l'autoritzaci¨® de Franco. Intenta presentar-se com la resposta leg¨ªtima als excessos a Euskadi dels r¨¨gims totalitaris del segle XX, quan ETA els va emular en practicar la persecuci¨® ¨¨tnica, especialment durant la seva etapa de ¡°socialitzaci¨® del patiment¡±.
A m¨¦s de la batalla pel relat, a les institucions democr¨¤tiques, especialment a Euskadi, els queda una altra tasca important: treballar per la conviv¨¨ncia. ETA desapareix sense recon¨¨ixer el dany injustament causat a les v¨ªctimes del terrorisme. Aquesta tasca l'haur¨¤ d'escometre l'esquerra abertzale, representada al Parlament basc per Bildu, per facilitar l'acostament a les v¨ªctimes. ?s desitjable que a Euskadi es passi p¨¤gina sobre el que va succeir, per¨° abans de fer-ho els seus protagonistes hauran de llegir la p¨¤gina de les atrocitats del terrorisme perqu¨¨ no es torni a repetir.
L'esquerra abertzale t¨¦, a m¨¦s, una ra¨® pr¨¤ctica per avan?ar en el reconeixement del dany injust causat a les v¨ªctimes del terrorisme: la situaci¨® dels gaireb¨¦ 300 presos d'ETA. La dissoluci¨® de la banda, sumada al reconeixement del dany causat a les v¨ªctimes del terrorisme, ¨¦s un bon coix¨ª perqu¨¨ els presos d'ETA es puguin acollir a la legalitat penitenci¨¤ria i complir els requisits que marca la llei per reinserir-se i obtenir beneficis penitenciaris. Aqu¨ª hi pot jugar un paper clau l'esquerra abertzale.
Al Govern del PP li correspondr¨¤ exigir el compliment de la legalitat als presos d'ETA que pretenguin reinserir-se, per¨° sense excedir-se en les condicions. ?s el moment que l'Executiu del PP compleixi el que molts dels seus representants ja havien dit en el passat: que quan ETA es dissolgu¨¦s es replantejarien la pol¨ªtica penitenci¨¤ria, concebuda per lluitar contra el terrorisme. Tant el Govern basc com el Parlament auton¨°mic hi jugaran un paper supervisor. La conviv¨¨ncia passa, tamb¨¦, per un compliment de la legalitat sense cl¨¤usules abusives.
Aquest avan? en la conviv¨¨ncia tamb¨¦ passa no nom¨¦s per esclarir els casos pendents de v¨ªctimes del terrorisme etarra, sin¨® tamb¨¦ els de les v¨ªctimes de la guerra bruta, pendents d'investigaci¨® en m¨¦s d'un 60%. Aix¨ª mateix, a efectes legals, les institucions han de concedir a totes les v¨ªctimes, ja siguin d'ETA, de la guerra bruta o d'abusos policials, el mateix reconeixement.
ETA no es resigna al judici condemnatori de la hist¨°ria. Pret¨¦n blanquejar-la
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.