Prospectiva i temps

Aquest ¨¦s un mes d¡¯aniversaris, sobretot del fam¨®s Maig franc¨¨s del 1968, que ja ha generat una certa quantitat d¡¯articles d¡¯inter¨¨s desigual, i altres esdeveniments. En particular, ve a la mem¨°ria el recital que Raimon va oferir el 18 de maig d¡¯aquell any a la Universitat Complutense de Madrid davant de 6.000 estudiants (i alguns professors), i que revisitat ara a trav¨¦s d¡¯articles de premsa i altres documents audiovisuals hauria de ser motiu de reflexi¨®. Fa deu anys, Raimon, amb la tenacitat que li ¨¦s pr¨°pia, va tornar a Madrid, a la mateixa universitat, i va repetir l¡¯actuaci¨®, aquesta vegada davant de mil estudiants i alguns ministres que en el seu moment van ser al recital del 1968. En aquell recital del 2008, Raimon s¡¯adre?a al p¨²blic i pregunta si alg¨² coneix Arturo Mora Sanz, i que si ¨¦s el cas, li diguin que el busca des de fa temps, perqu¨¨ aquest noi va ser el principal organitzador de l¡¯acte de 40 anys abans. Per aquest motiu, va ser detingut i maltractat, i va passar temps a la pres¨®. Entenc la frustraci¨® de Raimon, per¨° rebuscant a internet, al final un descobreix que el noi en q¨¹esti¨® va morir a l¡¯inici de la Transici¨® en un accident absurd. Una pena.

El recital del 1968 es va fer en catal¨¤, hi ha documents sonors que mostren de manera espectacular la comuni¨® total entre el cantant i el p¨²blic. La difer¨¨ncia d¡¯idiomes no era tal, a ning¨² en el seu moment se li va passar pel cap que ho fos. Ni a Raimon ni als estudiants. Avui ¨¦s la primera cosa que alguna gent pregunta. I aquest recital seria avui inimaginable, pr¨°piament de ci¨¨ncia-ficci¨®. La pregunta ¨¦s una altra: com va ser possible el del 2008? Menys assist¨¨ncia, per¨° mil persones no ¨¦s poca cosa. Qu¨¨ en sabem, del 2008? La crisi encara no havia fet estralls, governava Zapatero, i encara no havia arribat la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010 que sancionava un Estatut aprovat per les Corts com a llei org¨¤nica i pel poble de Catalunya en refer¨¨ndum. El m¨¦s absurd ¨¦s que el recital del 2008 estava a quaranta anys del del 1968 i a nom¨¦s deu d¡¯aquest mes de maig, per¨° sembla que estigui m¨¦s a prop d¡¯aquell que no pas d¡¯avui. El temps ¨¦s relatiu, per¨° ¨¦s estrany. Ara han canviat moltes coses; per exemple, a Raimon li han dit de tot per expressar tranquil¡¤lament que no ¨¦s independentista, a Serrat li han dit feixista, a Jos¨¦ Sacrist¨¢n l¡¯han titllat de franquista per una cosa o altra. Un presumpte ¡°historiador¡± de Sabadell proposava en un informe encarregat per l¡¯Ajuntament treure Antonio Machado de la llista de carrers per espanyolista i anticatal¨¤. Si l¡¯enyorat exalcalde de Sabadell Antoni Farr¨¦s aixequ¨¦s el cap¡­

Per¨° aquest tema dels dos recitals de Raimon a Madrid segueix plantejant preguntes sobre el pas del temps i la seva percepci¨®. Ara fa 50 anys d¡¯aquell recital, mig segle. L¡¯equivalent de fer el salt del 1968 a mig segle enrere saben on ens porta? Al 1918¡­ l¡¯any que va acabar la I Guerra Mundial. Aquell any, el 1918, dibuixava uns escenaris que nom¨¦s algunes ments molt perspicaces ¨Ccom, per exemple, la de Stefan Zweig¨C van saber entreveure. Pensava alg¨² que al cap de 20 anys, el 1939, esclataria la II Guerra Mundial? ?s menys d¡¯una generaci¨®, la mem¨°ria col¡¤lectiva sembla escur?ar-se amb el pas del temps. I el 1968, els que llavors rondaven els 20 anys tenien alguna idea de tot el que passaria, i com seria el nostre m¨®n global i local el 2018? Hi ha m¨¦s exemples: el 1975 el prestigi¨®s periodista i en el seu moment director de Le Monde Andr¨¦ Fontaine va publicar un llibre titulat Le dernier quart du si¨¨cle (L¡¯¨²ltim quart de segle). Fontaine pretenia fer un exercici de prospectiva cap a l¡¯any 2000. Si el llibre es rellegeix ara, un dels homes m¨¦s informats del seu temps no va encertar gaireb¨¦ cap de les seves previsions.

El 1968 la gent jove tenia una altra cosa, no el do de veure el futur. Tenia somnis de tota mena i, sobretot, tenia molta pressa. Mirant una fotografia de Raimon amb 28 anys, un es queda amb les ganes de conversar amb el d¡¯ara, cosa que dep¨¨n que te¡¯l trobis pel seu barri, ja que ¨¦s un home de tracte afable. Ell ¨¦s ell mateix, amb la seva tenacitat provada. Per¨° la conclusi¨® de tot aquest anecdotari ¨¦s ben senzilla: el present no ¨¦s mai el futur que ens va vendre el nostre passat.