¡°La gent est¨¤ farta de llegir hist¨°ries de tios¡±

Escriptors, agitadors culturals, amics, lectors, amants de la m¨²sica, del cinema, de les s¨¨ries, de tot all¨° susceptible de transformar-se en jo, o d¡¯haver estat transformat per un jo, el jo autor, Kiko Amat (Sant Boi, 1971) i Miqui Otero (Barcelona, 1980) fa set anys que estan darrere l¡¯imparablement exit¨®s festival Primera Persona, que se celebra aquests divendres i dissabte al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), amb, per fi, grans dones com a caps de cartell: l¡¯escriptora Vivian Gornick, la tamb¨¦ escriptora i directora de cinema Virginie Despentes, i un bon grapat m¨¦s, entre les quals destaquen la pol¨¨mica Sheela (exsecret¨¤ria del mestre espiritual Osho i protagonista de la celebrada s¨¨rie documental de Netflix Wild Wild Country) i la directora cinematogr¨¤fica barcelonina Carla Sim¨®n (Estiu 1993). Set anys i una vida fent, com diu l¡¯esl¨°gan del festival, autobiografia en directe.

Pregunta. Qu¨¨ ha canviat en aquests set anys d¡¯hist¨°ria del festival?

Miqui Otero. Per exemple, abans ens costava molt¨ªssim trobar dones que poguessin ser caps de cartell. Sembla oportunista que aquest any tinguem totes aquestes artistes, tenint en compte el que va passar el 8-M, per¨° no ho ¨¦s. La intenci¨® sempre ha estat la de tenir m¨¦s dones al cartell, per¨° abans era m¨¦s complicat.

Kiko Amat. El que m¨¦s ha canviat ¨¦s que abans pass¨¤vem m¨¦s estona parlant de la idea del festival que dels artistes que hi convid¨¤vem. La sensaci¨® era que cada edici¨® era ¨²nica perqu¨¨ podia ser l¡¯¨²ltima. No sab¨ªem si el p¨²blic ho entendria i si ens donarien suport. Per¨° ha quedat clar que agrada. Al principi cr¨¨iem que era un deliri temporal i passatger, que no duraria. Al cap i a la fi parlem de coses que ens obsessionen.

P. Aix¨° mateix, el festival ¨¦s una obra conjunta per¨° una obra. Pura literatura del jo tamb¨¦ en la concepci¨®, perqu¨¨ el que tenen en com¨² els convidats ¨¦s la vostra passi¨® pel que fan. Si hagu¨¦ssiu de triar-ne un per recomanar aquest any, quin seria?

K. A. La tend¨¨ncia ¨¦s defensar el m¨¦s desfavorit. ?s a dir, no et dir¨¦ Virginie Despentes ni Vivian Gornick, perqu¨¨ elles ja tenen el seu p¨²blic, que ¨¦s molt i merescut, sin¨® que em centraria en propostes m¨¦s arcanes, del subsol, com ara la dels periodistes Carles Porta i Joan Maria Oleaque, que hem batejat com Cr¨°nica de dos crims, perqu¨¨ ¨¦s la nostra aportaci¨® al corrent de true crime que hi ha ara mateix al m¨®n. Ens fixem molt en qu¨¨ fan els de fora, els anglosaxons, per¨° sovint ignorem que a casa tenim investigadors com l¡¯Oleaque, que va cobrir el crim d¡¯Alc¨¤sser ¡ªera ve¨ª de l¡¯assass¨ª, Angl¨¦s¡ª i va publicar un llibre, en primera persona, que ¨¦s un A sang freda catal¨¤.

M. O. ?s curi¨®s, per¨° al Primera Persona tamb¨¦ s¡¯expliquen hist¨°ries de la ciutat, hist¨°ries de Barcelona, que es cuiden durant mesos, perqu¨¨ tenim els protagonistes aqu¨ª i anem quedant i articulant el discurs, la manera en qu¨¨ les expliquem, com ara la hist¨°ria de Dani el Rojo, o la de Mega Mix, que no era un secret per¨° havia estat mal explicada. Aquest any, en aquest sentit, jo destacaria el que faran les dues directores de cinema, Carla Sim¨®n i Elena Mart¨ªn, que s¡¯exposaran d¡¯una manera que no creies possible.

P. ?s la intimitat?

K. A. S¨ª, des del principi ha estat una cosa ¨ªntima, dubt¨¤vem si creixeria o no, si el p¨²blic voldria una altra cosa, per¨° no ha estat aix¨ª. Lamentem que molta gent es quedi sense entrada cada any, per¨° si f¨¦ssim una altra cosa perdr¨ªem, perqu¨¨ volem un xou c¨¤lid i, per descomptat, en primera persona.

P. I no fa por pujar escriptors a l¡¯escenari?

M. O. Posem a la mateixa proveta elements estranys que de vegades funcionen i de vegades t¡¯exploten a la cara. Hi ha un punt teatral en la idea del festival amb el qual no tots els escriptors se senten c¨°modes, per¨° amb el temps anem aprenent el que funciona i el que no. Tamb¨¦, cada edici¨® dep¨¨n molt de nosaltres, de l¡¯estat d¡¯¨¤nim amb qu¨¨ l¡¯afrontem; en funci¨® d¡¯aix¨°, el festival t¨¦ un to m¨¦s anal¨ªtic, m¨¦s sentimental o m¨¦s seri¨®s.

Ara ens trobem en un moment literari de pesca amb xarxa. El que consumim ¨¦s m¨¦s responsabilitat nostra

P. Es va anticipar el Primera Persona al m¨®n d¡¯avui, on l¡¯autoficci¨® regna sense cap mena de discussi¨® en tots els ¨¤mbits creatius?

M. O. S¨ª, va ser una mica com quan Marty McFly, el personatge protagonista de Regreso al futuro, diu all¨° de ¡°vosaltres no ho enteneu, per¨° als vostres fills els encanta¡±. La clau, en qualsevol cas, ¨¦s sempre anticipar-nos. Saber que existia Jonathan Ames abans que es fes el superfam¨®s escriptor novaiorqu¨¨s, exboxejador, home espectacle i creador de la s¨¨rie Bored to Death d¡¯HBO, ens va permetre portar-lo en un moment clau i alhora madurar el que vol¨ªem fer abans que arrib¨¦s. D¡¯altra banda, pel que fa a l¡¯autoficci¨®, ha existit sempre. Jo diria que l¡¯autor hi ¨¦s en tot el que es publica o es fa. Fins i tot en una novel¡¤la de templers hi ha biografia. Ha estat sempre aix¨ª.

P. Com a escriptors i lectors, qu¨¨ dir¨ªeu que ha canviat en aquests set anys a les llibreries i a les presentacions que es fan arreu del territori?

M. O. Ens trobem en un moment de pesca amb xarxa. El bufet ¨¦s m¨¦s exuberant que mai, per¨° no tot el que s¡¯ofereix ¨¦s bo. Abans hi havia m¨¦s filtres, cosa que era bona i dolenta alhora, perqu¨¨ els feien uns pocs, i ara ha entrat, al m¨®n editorial, un perfil d¡¯editor diferent, que publica un altre tipus de llibre, un llibre m¨¦s minoritari, i aix¨° ha contagiat les grans editorials. El bufet ¨¦s aqu¨ª, i dep¨¨n del lector crear el seu ¨¤lbum d¡¯influ¨¨ncies; abans ens ho donaven m¨¦s mastegat, ara el que consumim ¨¦s responsabilitat nostra.

P. I pel que fa als actes culturals, aquells en qu¨¨ participeu com a escriptors, dir¨ªeu que hi ha dos mons a Catalunya que no es barregen mai, els que escriuen en castell¨¤ i els que ho fan en catal¨¤?

M. O. Les coses s¨®n com les vius. Jo no he fet mai distincions. El que importa ¨¦s la hist¨°ria que s¡¯explica, no la llengua en qu¨¨ s¡¯explica. El tema de la llengua t¨¦ a veure amb una q¨¹esti¨® familiar i de lectures. Jo no vull creure en la exist¨¨ncia de dos blocs, i si no hi crec, per mi, no existiran mai.

K. A. Per mi s¨ª que existeixen, per¨° de manera molt poc desitjable.

P. La feina de les noves editorials en catal¨¤ pot posar fi a la possibilitat d¡¯aquest doble m¨®n?

M. O. Editorials com Males Herbes o L¡¯Altra Editorial aposten per un tipus de literatura molt diferent de la que fins ara es feia en catal¨¤, una literatura m¨¦s minorit¨¤ria i de qualitat, i que potser provocava que hi hagu¨¦s aquests dos blocs, per la difer¨¨ncia de lectures. Els nous escriptors en totes dues lleng¨¹es ho viuran amb molta m¨¦s naturalitat.

K. A. S¨ª, jo vull creure que s¡¯arreglar¨¤, que hi ha esperan?a en el jovent.

P. Tant depenen les obres dels escriptors de les seves lectures?

M. O. El vi fa sang. El que es llegeix influeix en all¨° que s¡¯escriu, i la gent que escriu basant-se en lectures similars t¨¦ m¨¦s coses en com¨², o sigui que si els mons editorials s¡¯apropen tamb¨¦ ho faran els escriptors.

K. A. Els canvis que s¡¯estan produint s¨®n molt esperan?adors. Que Males Herbes tradueixi al catal¨¤ Ray Bradbury, per exemple, ¨¦s molt esperan?ador.

P. Dieu que abans costava molt¨ªssim portar dones com a caps de cartell del festival. Que aquest any pr¨¤cticament totes les protagonistes del festival siguin dones ha estat una casualitat, o cosa del moment en qu¨¨ ens trobem?

M. O. ?s una barreja de les dues coses. Ara es veuen m¨¦s, perqu¨¨ es publiquen m¨¦s, i aix¨° fa que hi puguem contactar.

K. A. La gent est¨¤ farta de llegir hist¨°ries de tios, hem arribat a un moment de saturaci¨®, no volem cap altre escriptor polludo de l¡¯estil Philip Roth.

M. O. La mirada femenina ens est¨¤ descobrint un altre m¨®n. Pel fet de viure en un m¨®n d¡¯homes, les dones s¨®n com esquerranes al pa¨ªs dels destres, el seu punt de partida ¨¦s sempre contra corrent, advers, i les seves hist¨°ries, hist¨°ries de superaci¨®.

P. Alguna desiderata per a les properes edicions?

K. A. En el meu cas, un ex¨¨rcit de cad¨¤vers! (riu). Els meus favorits ja no s¨®n aqu¨ª, i alguns hi eren quan vam comen?ar...

M. O. Karl Ove Knausgard ha estat a punt de venir m¨¦s d¡¯un cop... No s¨¦, bones hist¨°ries, com la de la Sheela de Wild Wild Country, sense anar m¨¦s lluny. Aix¨° ¨¦s el que volem per al futur.