Consci¨¨ncia social al Teatre Lliure

¡°El teatre ¨¦s un mirall que reflecteix la societat¡±, explica el director del Teatre Lliure, Llu¨ªs Pasqual, que utilitza aquesta met¨¤fora per introduir NOSaltres, la mostra de teatre inclusiu que gira al voltant de la discriminaci¨® i la desigualtat social per raons de g¨¨nere, orientaci¨® sexual, discapacitat, origen i pobresa. Del que es tracta ¨¦s de mostrar una ¡°feta de moltes minories¡± a trav¨¦s de quatre espectacles teatrals que es combinen amb exposicions fotogr¨¤fiques, projeccions cinematogr¨¤fiques, dispositius digitals i col¡¤loquis. Les propostes es podran veure des del 10 de maig fins al 22 de juny, tant als espais de Montju?c com als de Gr¨¤cia.

Cada espectacle se centra a representar una minoria per crear en el teatre ¡°un espai de reflexi¨®¡±, en paraules del coordinador del cicle, Iban Beltran, i posar en escena persones sense sostre, refugiades, amb diversitat funcional i sexual. Aquest ¨²ltim col¡¤lectiu ¨¦s el protagonista de l'obra Trans (m¨¦s enll¨¤), dirigida per Didier Ruiz, que t¨¦ per objectiu donar veu a les persones amb una identitat sexual diferent de la de naixement. La proposta reuneix set persones que representen ¡°la varietat¡± i s'allunyen de ¡°clix¨¦s i de fantasmes de la nit¡±. ¡°Jo mateix he canviat gr¨¤cies a ells, m'han ajudat a allargar la meva mirada i el meu cor¡±, expressa Ruiz, per a qui el paper del teatre ha de ser ¡°transmetre¡± aquestes mateixes sensacions als espectadors i parlar de ¡°la capacitat d'acceptar l'altre¡±.

Escenes de cinema

La dramaturga i psic¨°loga Cl¨¤udia Ced¨® treballa des de fa anys amb l'entitat Escenaris Especials, un projecte que fa teatre amb persones amb discapacitat i trastorns mentals. Amb algun d'aquests actors ha creat Cinema, una reinterpretaci¨® d'escenes m¨ªtiques del cinema (des d'ET , fins a Casablanca, passant per Alien) que serveixen com a punt de partida per abordar temes que s¨®n tab¨² per a aquest col¡¤lectiu, com el sexe, la mort o la maternitat. ¡°El que fem no ¨¦s parlar de discapacitat o autisme¡±, assenyala Ced¨®, ¡°la integraci¨®¡± ¨¦s oferir-los ¡°un espai d'expressivitat personal i art¨ªstica on puguin parlar dels temes que a ells els interessen, ja sigui la pr¨°pia experi¨¨ncia o qualsevol altra cosa¡±.

Hist¨°ries d¡¯Istanbul, a contrapeu ¨¦s ¡°el reflex d'una ciutat i una societat poli¨¨driques¡±, afirma el seu director, Joan Arqu¨¦. A partir d'una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures, la funci¨® retrata la realitat de dotze personatges totalment oposats: creients i laics, vells i joves o conservadors i progressistes. Les contradiccions estan servides en un context que bascula entre la modernitat i la tradici¨® i, en definitiva, entre dues concepcions antag¨°niques del m¨®n.

El cicle el tanca Sis personatges ¨C Homenatge a Tom¨¢s Giner, l'obra de Juan Carlos Martel protagonitzada per persones d'Arrels Fundaci¨® que han passat per l'experi¨¨ncia de viure al carrer. Tom¨¢s Giner no existeix ¡°encara que per a nosaltres ¨¦s molt real¡±, diu l'autor. A partir d'hist¨°ries ver¨ªdiques dels sis protagonistes, Martel ha creat una biografia falsa, perqu¨¨ aquesta ficci¨® no vol presentar una viv¨¨ncia en concret, ha expressat, sin¨® parlar de ¡°com una societat fa que algunes persones acabin vivint al carrer¡±.