El vers protector

El nom de Carles Miralles (1944-2015) evoca immediatament en molts interessats per la literatura catalana la seva Lectura de les ¡®Elegies de Bierville¡¯ de Carles Riba. Catedr¨¤tic de Filologia Grega a la UB i membre de l¡¯IEC, la seva activitat primordial van ser els estudis acad¨¨mics, per¨° hi va haver sempre, subjacent, una vocaci¨® per la poesia que, potser per autoexig¨¨ncia, no es va manifestar del tot sin¨® tardanament. El 2002 va aplegar a D¡¯aspra dolcesa. Poesia 1963-2001 els poemes publicats fins al moment, m¨¦s una bona quantitat d¡¯in¨¨dits. Un pr¨°leg de Joaquim Molas en destacava, entre altres coses, ¡°una tend¨¨ncia, m¨¦s que al cant, al dir¡±, i afegia que la seva obra ¡°constitueix una barreja de reportatge l¨ªric i de dietari intel¡¤lectual¡±. Han vingut despr¨¦s L¡¯ombra dels dies roja (2009) i, ara, p¨°stumes, aquestes Tres suites, t¨ªtol id¨¨ntic a un de Riba; trenta poemes en total, dividits en tres s¨¨ries, que versen sobre el pas del temps i l¡¯ordenaci¨® de l¡¯espai en les diverses arts.

En el llibre del 2009 hi ha un poema que sintetitza la funci¨® i la responsabilitat del poeta: ¡°No juguis / amb les paraules, segades i m¨°ltes / fins a ser la farina / del nostre pa de cada dia¡±, adverteix. ¡°Les paraules, / persevera a estimar-les: s¨®n divines / i diuen sempre el que ¨¦s¡±. En Miralles no hi ha rastre de la sup¨¨rbia del poeta que s¡¯adre?a al com¨² de la gent per aportar-los un missatge presumptament salvador, per¨° s¨ª en tot moment la consci¨¨ncia de la dimensi¨® ¨¨tica, fins i tot religiosa, de l¡¯escriptura; la convicci¨® que la paraula po¨¨tica no es pot fer servir en va, perqu¨¨ en dep¨¨n el m¨¦s sagrat de la condici¨® humana. Per aix¨°, s¡¯hi endevina una recerca de precisi¨® en l¡¯¨²s de cada concepte, i una implicaci¨® profunda en totes les q¨¹estions que tracta. En un dels poemes d¡¯aquestes Tres suites, presenta una al¡¤legoria de la poesia com una ciutat emmurallada amb set portes, cada una custodiada per un defensor i amena?ada per un atacant, a la manera del tema m¨ªtic dels set contra Tebes; l¡¯enfrontament ¨¦s entre conceptes abstractes: odi contra amor, blasme i corrupci¨® contra dignitat i respecte, etc., fins a arribar a el pol¨ªtic contra el poeta, que se sacrifica per tots els altres: ¡°L¡¯alta muralla dels seus versos / la ciutat preservava per a sempre¡±.

Malgrat el que pot donar a entendre el concepte suite, cada poema ¨¦s una unitat perfecta i es pot llegir independentment dels altres, encara que el costum de Miralles, moltes vegades, de no posar t¨ªtols va en detriment de la seva individualitzaci¨®. Encara que ¨¦s capa? de concebre met¨¤fores tan impressionants com ara ¡°tenir el cor com un gat xop de pluja¡±, el to en general ¨¦s contingut, fins i tot circumspecte; la reflexi¨® racional predomina sobre la successi¨® d¡¯imatges, i el poeta controla en tot moment el que vol dir. La versificaci¨® ¨¦s variada, amb versos de diverses mides, per¨° sempre amb un ritme ben calculat, com no podria ser d¡¯altra manera essent alg¨² amb una o?da educada en els ritmes cl¨¤ssics. Miralles va comen?ar sota la influ¨¨ncia de Riba i d¡¯Espriu, per¨° en la mesura en qu¨¨ l¡¯assimila i se¡¯n despr¨¨n, i aconsegueix una veu com m¨¦s va m¨¦s personal, es converteix en un dels grans poetes d¡¯aquest ¨²ltim mig segle. Sap projectar una mirada s¨¤via i l¨²cida sobre la vida quotidiana i els enigmes del temps que fa enyorar, no pas una ¨¨poca, per¨° s¨ª una actitud ara poc freq¨¹ent: aquella responsabilitat davant els lectors que impedia als poetes oferir-los treballs poc meditats i aquell sentit de transcend¨¨ncia que donaven a l¡¯¨²s de la paraula po¨¨tica.