De ximples i xarlatans

Com que el poble, en els termes tan generals com ho ¨¦s aquesta paraula, ja no distingeix les idees de patent de les ximpleries; com que s¡¯ha perdut tota idea que hi ha obres liter¨¤ries de qualitat superior a unes altres (per exemple: Shakespeare ¨¦s millor que Seraf¨ª Pitarra, comparaci¨® que molts antican¨°nics discutirien amb abrandament); com que els cat¨¤legs literaris ja s¨®n plens a vessar de bunyols com els que esmentava Cervantes al Quijote, ens va semblar oport¨² de rellegir un dels llibres m¨¦s apreciats de la nostra biblioteca: De la charlatanerie des savans[SIC]; par Monsieur Menken (? La Haye, chez Jean van Duren, 1721), traducci¨® al franc¨¨s de l¡¯original alemany.

Hom el t¨¦ com un monument contra l¡¯estult¨ªcia, i el guarda arrenglerat al costat de l¡¯Elogi de l¡¯estult¨ªcia, d¡¯Erasme de Rotterdam, del C¨¤ndid, de Voltaire, i de Bouvard i P¨¦cuchet, de Flaubert, que l¡¯articulista considera un dels llibres m¨¦s extraordinaris que mai s¡¯han escrit contra la ximpleria universal. En moments de gran crisi d¡¯idees, res millor que acostar-se a aquests llibres, que consolen de manipulacions matusseres del llenguatge, reconforten d¡¯erms de moltes vessanes de ximpleria i conhorten de deserts interminables de niciesa. Sembla que la nostra civilitzaci¨®, hereva indiscutible de Roma ¡ªm¨¦s que de Gr¨¨cia¡ª, hagi arribat a la conclusi¨® que ¨¦s m¨¦s comport¨ªvola la idiotesa que el seny, m¨¦s la beneiteria que la intel¡¤lig¨¨ncia, m¨¦s la bajania que el sentit com¨². Al cap i a la fi, va ser el rom¨¤ sant Pau qui va escriure a la Primera carta als Corintis, glosant Isa?es: ¡°Destruir¨¦ la saviesa dels savis i anul¡¤lar¨¦ la intel¡¤lig¨¨ncia dels intel¡¤ligents¡± (I Cor 1.18). Mala proposta per fundar una religi¨®, idea heretada, pel que sembla, per la parr¨°quia independentista. En aquest sentit, a Catalunya mai ning¨² no la podr¨¤ acusar de no ser prou cristiana, paulina almenys. Aix¨° diu tamb¨¦ el diccionari d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana, el millor de tots, sota la veu xarlat¨¤ en les seves segona i tercera accepci¨®: ¡°Persona que explota la credulitat p¨²blica¡± i ¡°Persona que, fent soroll, cerca la notorietat, la popularitat¡±.

?s el mateix que es llegeix a la primera p¨¤gina del gran llibre de qu¨¨ parlem avui, poc a l¡¯abast del lector, per desgr¨¤cia, encara que es troba de seguida, pel t¨ªtol, en format PDF i en edicions reprint. El llibre recull dos discursos pronunciats per l¡¯autor a la Universitat de Leipzig el 1713 i el 1715, l¡¯un sobre els homes de lletres, l¡¯altre sobre els homes de ci¨¨ncies. El prop¨°sit d¡¯aquest il¡¤lustrat preco?, contemporani de Bayle ¡ªa qui atribueixo l¡¯autoria d¡¯una bona part dels saborosos comentaris i afegitons que porta l¡¯edici¨® francesa¡ª es llegeix al prefaci de l¡¯autor: ¡°El meu prop¨°sit ha estat de mostrar per mitj¨¤ de quines pr¨¤ctiques, de quins artificis, quines falses lluors ha estat enlluernat el poble groller i sempre f¨¤cil d¡¯engalipar¡±.

Vet aqu¨ª unes quantes perles del llibre: ¡°A prop¨°sit dels llibres, diguem una paraula d¡¯aquells autors que destinen tota la seva gl¨°ria i tota la seva felicitat a no deixar passar cap any, fins i tot cap mes, sense donar al p¨²blic alguna novetat. Esperits profunds, genis inesgotables, sembla com si les impremtes no treballessin sin¨® per a ells... Cada dia veiem com aquests cervells balmats es tiren graciosament encens els uns als altres¡±. I, poc despr¨¦s, una nota erudita: ¡°Un poeta, que no s¨¦ com se diu, va fer una cosa ben singular [per sentir-se lloat]. Va ensinistrar una colla d¡¯aquells ocells que aprenen a parlar, els va ensenyar a dir que no hi havia al m¨®n un poeta millor que ell, i, quan els ocells van haver apr¨¨s la lli?¨®, els va deixar anar perqu¨¨ escampessin arreu la brama de la seva gl¨°ria¡±.

I Menken es posa a comentar grans ximpleries, com la d¡¯un savi que va fer tot un llibre per indagar amb quin peu Enees va trepitjar primer It¨¤lia, si el dret o l¡¯esquerre; o el cas d¡¯aquell que va ser blasmat per no haver investigat prou a fons a quina de les dues mans Venus va ser ferida per Diomedes; o b¨¦ quants remers portava Ulisses a la colla, o qu¨¨ deia la lletra de les can?ons que cantaven les Sirenes (Kafka va resoldre el problema dient que les sirenes no badaven boca, i que aix¨° encara encantava m¨¦s). O el cas d¡¯aquell autor que va remuntar la genealogia de Carles V fins a... Adam! (La de Crist, a l¡¯evangeli de Mateu, nom¨¦s arriba fins a Abraham.) Menken conclou: ¡°Aix¨ª ¨¦s com s¡¯ha vist un gavadal de volums prodigiosos sobre bagatel¡¤les, que corren com un torrent i inunden la Rep¨²blica de les Lletres¡±. Al segon discurs tampoc no estalvia ning¨²: hi desfilen gram¨¤tics, l¨°gics, metges, legistes, pol¨ªtics i te¨°legs. Per aix¨°, cap al final del llibre, l¡¯autor recorre a una llatinitat possiblement de Petroni: Mundus vult decipi, ergo decipiatur, ¨¦s a dir: ¡°La gent vol ser entabanada; doncs, entabanem-la¡±. Pitjor encara el gravat de la portada del llibre: un mico fa bestieses dalt d¡¯una tarima, i el p¨²blic congregat s¡¯ho passa d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦. El lema del gravat ¨¦s una frase que els autors llatins solien atribuir als espectacles dels circs: Sic deludimus ineptos, ¨¦s a dir: ¡°Aix¨ª ¨¦s com enganyem els ximples¡±, segons una accepci¨® de la paraula ineptos que es troba a Cicer¨® i a Horaci. Estudiem, germans.