Els pol¨ªtics t¨°xics

He sentit dir al flamant president de la Generalitat, el molt honorable Quim Torra, que cal analitzar ¡°els ¨²ltims mesos del 155¡±. Doncs comencem malament. Crec que hauria estat m¨¦s saludable i esperan?ador per a aquest pa¨ªs que hagu¨¦s demanat analitzar els demolidors desencerts de l¡¯independentisme dels ¨²ltims anys. M¨¦s saludable fins i tot per al mateix independentisme. Si no ho he llegit malament, em sembla que els propers assumptes que es tractaran al si d¡¯Esquerra Republicana seran l¡¯abolici¨® de la unilateralitat i l¡¯eixamplament de les bases de l¡¯independentisme, ¨¦s a dir, aconseguir aquesta majoria social ¨¤mplia (Oriol Junqueras dixit) a la qual es referia el mateix Artur Mas en l¡¯inici d¡¯aquest t¨²nel sense sortida en el qual estem enquistats.

Ara mateix, del senyor Quim Torra no m¡¯inquieten els seus tuits (tot i que s¨®n inquietants, encara m¨¦s si hi sumem les seves c¨ªniques disculpes), sin¨® la seva acceptaci¨® d¡¯una subdelegaci¨®. I el seu entestament (suposo que aix¨° ve en el paquet de la seva condici¨® de subdelegat) a continuar per la via de la unilateralitat. I el que encara m¡¯inquieta m¨¦s ¨¦s que segueixi parlant d¡¯una Rep¨²blica que ning¨² veu enlloc. S¡¯escriu que el senyor Torra ve del m¨®n de l¡¯empresa privada. La seva biografia pol¨ªtica ¨¦s breu. Per¨° no ¨¦s d¡¯on ve, ni aquesta brevetat el que l¡¯invalida per a l¡¯exercici pol¨ªtic. Si voleu, ni tan sols els seus desafortunats tuits ¨Cposats ja a disculpar¨C serien motiu per desconfiar de la seva futura governan?a. El que el neutralitza com a governant dels catalans ¨¦s que no s¡¯hagi assabentat ¡°que entrem en pol¨ªtica amb el pa¨ªs que tenim, no amb el pa¨ªs que desitjar¨ªem¡± (El regreso liberal, Mark Lilla, Debate, 2018). Aix¨ª que encara som aqu¨ª. I no s¡¯entreveuen canvis per millorar la situaci¨®. La mateixa hist¨°ria i fins i tot pitjor.

Hi ha dies en qu¨¨ m'assalten alguns rampells de somnis. M¡¯imagino escenaris pol¨ªtics que podrien haver estat, que no eren impossibles, que eren realitzables. Per exemple, m¡¯imagino l¡¯endem¨¤ de les eleccions del 27 de setembre del 2015, unes eleccions que es van plantejar com un plebiscit independentista, amb Artur Mas al capdavant de Junts pel S¨ª. Recordo els resultats amb la mateixa nitidesa que hauria dedicat a imaginar-los: 62 escons m¨¦s els 10 de la CUP. Aix¨° va fer una majoria parlament¨¤ria, tot i que aquesta majoria no es corresponia amb el 47,8% dels vots. Somio l¡¯endem¨¤ d¡¯aquelles eleccions, amb aquesta majoria parlament¨¤ria declarant que governaran per a tot el pa¨ªs, que faran tot el possible per guanyar-se la confian?a d¡¯aquesta majoria social que no els va votar. Que faran pa¨ªs mitjan?ant pol¨ªtiques socials, educatives i culturals en el marc estatutari. Que lluitaran contra la corrupci¨®. Que intentaran demostrar, sobre la base del principi de realitat m¨¦s elemental, que seran capa?os en un futur tamb¨¦ de governar un pa¨ªs amb un Estat. Que no esgotaran tots els esfor?os i m¨¦s per acordar amb el Govern central un refer¨¨ndum a l¡¯escocesa. (I mentrestant, aconseguir tots els acords possibles de millora de l¡¯autogovern). Si no es pot amb l¡¯actual majoria parlament¨¤ria del Congr¨¦s de Madrid, amb una altra majoria pol¨ªticament m¨¦s sensible i emp¨¤tica que algun dia la substituir¨¤.

Jo formo part d¡¯aquest conjunt de persones a Catalunya que estan molt enfadades amb l¡¯independentisme. I aix¨° sense ser antiindependentista. Tamb¨¦ soc dels qui creu que el 155 ja no se n¡¯anir¨¤. El mateix Mariano Rajoy ho acaba de dir fins i tot d¡¯una manera m¨¦s clara: ¡°El 155 ¨¦s un precedent¡±. Jo d¡¯aix¨° en dic una espasa de Damocles. O una amena?a en tota regla. L¡¯independentisme ha fet un mal gaireb¨¦ incorregible. Una Generalitat intervinguda per activa i per passiva. Un espanyolisme desfermat. Un catalanisme desprestigiat, com qui no vol la cosa. Tot aix¨° mentre la pobresa augmenta a Catalunya, i creix la desigualtat extrema, la cobd¨ªcia immobili¨¤ria a costa dels joves que no poden viure tres anys seguits al seu mateix habitatge, ni tan sols en un mateix barri.

I un ¨²ltim missatge, a la CUP: ¡°Aquesta ¨¦s una estratagema cl¨¤ssica habitual entre els l¨ªders revolucionaris al llarg de la hist¨°ria: el frac¨¤s de la revoluci¨® prova la necessitat de radicalitzar-la¡± (Mark Lilla). A Catalunya no necessitem revolucionaris, nom¨¦s necessitem pol¨ªtics responsables.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.