L¡¯anomenat ¡°eros grec¡±

Les civilitzacions, que s¨®n diverses, han generat sempre lleis, costums i cultura tamb¨¦ v¨¤ries. Ara ens sorpr¨¨n, moltes vegades, saber coses de civilitzacions llunyanes, o mig perdudes en la mem¨°ria, que xoquen frontalment amb els nostres costums i les nostres lleis. Per¨° aix¨ª ¨¦s com va la hist¨°ria de les idees, de les cultures, de les religions i dels costums.

Adesiara acaba d¡¯oferir als lectors catalans l¡¯original grec i la traducci¨® del llibre XII de l¡¯anomenada Antologia palatina, batejada aix¨ª perqu¨¨ es va trobar a la biblioteca del Palatinat, a Heidelberg, l¡¯any 1606, en un c¨°dex bizant¨ª del segle X, que recull, en la suma dels llibres que cont¨¦, centenars de poemes que es van compondre entre els segles VII aC i VI dC. El llibre d¡¯avui recull nom¨¦s els epigrames dedicats a la peder¨¤stia, o paidophilia (¡°amor als nois¡±), ¨¦s a dir, a una instituci¨® escampada per les terres de l¡¯H¨¨l¡¤lade, que consistia en la relaci¨® amorosa entre un adult ¡ªmai massa gran¡ª i un miny¨® a la bella edat: Eros gai (Antologia palatina, llibre XII), introducci¨® de Sergi Grau, traducci¨® de Jaume Juan Castell¨® (Martorell, Adesiara, 2018).

A l¡¯adult se l¡¯anomenava erast¨¦s, i al miny¨®, quan arribava a ser sedu?t per l¡¯adult ¡ªaquest li feia regals: un gall, un joc de tabes, un cabirol i de vegades diners i tot, encara que la prostituci¨® masculina estava sovint castigada¡ª se l¡¯anomenava er¨®menos: tots dos quedaven lligats, per uns quants anys, pels efectes d¡¯un amor en qu¨¨ el sexe tenia la seva import¨¤ncia, per¨° en tenia molta m¨¦s la philia, ¨¦s a dir, l¡¯amor-amistat. Hi ha historiadors que retrotrauen l¡¯origen d¡¯aquest costum ¡ªque va arribar a la cultura romana¡ª al segle VII aC, per¨° n¡¯hi ha que creuen que aquesta mena d¡¯amor entre dues persones del mateix sexe ¡ªmascul¨ª, b¨¤sicament¡ª ja es donava des del XI aC, i n¡¯hi ha, que ja ¨¦s anar molt lluny, que suposen que venia de les cultures indoeuropees des de l¡¯any 4000. El que ¨¦s clar, perqu¨¨ aquestes s¨®n fonts irrebatibles, ¨¦s que durant la g¨¨nesi de les epopeies hom¨¨riques aquestes pr¨¤ctiques ja devien ser la cosa m¨¦s normal del m¨®n ¡ªaix¨ª la tendra amistat entre Aquil¡¤les i P¨¤trocle, encara que Homer no s¡¯hi estengui gens, perqu¨¨ no calia¡ª, com estan encara m¨¦s documentades en la l¨ªrica, la com¨¨dia i la filosofia gregues del segle V: Plat¨®, ¨¦s cert, hi presenta reserves, per¨° nom¨¦s cal llegir Fedre o El banquet per entendre que el fil¨°sof parlava d¡¯un fenomen absolutament com¨² entre els ciutadans lliures de molts dels territoris de Gr¨¨cia.

Lyctus (a Creta) en primer lloc, Esparta, Atenes o Tebes, per esmentar nom¨¦s quatre demos molt ben coneguts, protegien, lloaven i legislaven les relacions peder¨¤stiques, tant com fan ara els estats de mig m¨®n en sentit contrari. Els homes i els nens es lliuraven a aquesta mena de relaci¨® amb totes les garanties: si un miny¨® no volia ser sodomitzat, tal cosa no s¡¯havia de fer; per¨° veureu, si mireu els vasos grecs del segle V, per exemple, que la paedicatio entre les cuixes ¡ªavui encara practicada entre homes i dones¡ª per for?a havia de ser comuna i acceptada sense cap escr¨²pol per part de la societat.

Afegim-hi un fet de la m¨¦s gran import¨¤ncia: tots els grecs dels segles cl¨¤ssics, tamb¨¦ dels arcaics, coneixien la hist¨°ria del rapte de Ganimedes, miny¨® bell¨ªssim, per part de Zeus: tenien, doncs, un precedent teol¨°gic i mitol¨°gic que acabava de legitimar aquesta mena de relaci¨®. M¨¦s encara: l¡¯adult no pretenia solament passar bones estones admirant la bellesa ¡ªi tamb¨¦ el posat, l¡¯aire, la intel¡¤lig¨¨ncia¡ª o administrant el sexe de l¡¯adolescent: el que pretenia, b¨¤sicament, era formar-lo com a ciutad¨¤ de patent de la polis, fer-lo assenyat, i valent per quan an¨¦s a la guerra. Tant ¨¦s aix¨ª, que Tebes va tenir un batall¨® de llarga mem¨°ria, tot ell format per parelles d¡¯adult i jovenet (o no tan jovenet, perqu¨¨ carregava l¡¯arn¨¨s corresponent, feixuc), que ho guanyava sempre tot en les conteses: l¡¯adult anava al davant, per donar exemple, i el jove, darrere seu, l¡¯imitava en gosadia, honor i amor a la ciutat.

All¨° m¨¦s habitual era que els nois escollits tinguessin 12 o 13 anys, no m¨¦s; quan els sortia la barba calia deixar el noi en mans dels entrenadors militars. Per¨° sempre hi havia alg¨² que es resistia a deixar el noi per sempre, com diu aquest poema d¡¯Estrat¨®, un dels grans autors, juntament amb Mel¨¨agre, d¡¯aquesta antologia: ¡°?dhuc si et despunta el borrissol i els p¨¨ls que l¡¯acompanyen, / encara que els flocs delicats de la barba t¡¯envaeixin les galtes, / no per aix¨° deixar¨¦ el meu estimat, car la seva bellesa, / malgrat la barba incipient i malgrat els p¨¨ls, ¨¦s meva¡±. O aquest altre, d¡¯Asclep¨ªades, ara des de la perspectiva del noi: ¡°Soc un Eros inexpert, que acaba de sortir del niu matern, molt f¨¤cil d¡¯atrapar. / Per¨° de la casa de Damis no marxar¨¦ volant. / En aquest lloc estimo i soc estimat sense por, i visc en harmonia, / no pas amb molts, sin¨® jo sol amb un de sol¡±.

I aix¨ª va la hist¨°ria, tant si ens agrada com si no.