Retaules contemporanis al Macba

Els retaules g¨°tics s¨®n composicions formades per diferents pintures que narren, com si fos una vinyeta o un c¨°mic, la hist¨°ria d'un sant o d'una verge. Melanie Smith (1965), l'artista anglesa establerta a M¨¨xic des de fa d¨¨cades, compon retaules contemporanis amb la majoria de les seves obres. Algunes fins i tot tenen estructures de fusta que donen forma i sustenten les composicions. ?s el cas de Farsa i artifici, l'obra creada el 2006 formada per mitja dotzena de pintures amb motius geom¨¨trics i paisatges col¡¤locades una davant de l'altra de forma superposada sobre un pedestal de llums de camerino, en el qual destaquen dues grans palmeres de pl¨¤stic i un monitor en qu¨¨ es veuen dues persones ballant salsa. Una obra que parla de modernitat i reclassificaci¨®, per¨° tamb¨¦ de par¨°dia, burla i artificialitat. La instal¡¤laci¨® dona t¨ªtol a l'exposici¨®, que ha obert les portes al?Macba fins al 7 d'octubre, en el que ¨¦s la mostra m¨¦s ¨¤mplia que se n'ha fet a Europa mostrant 120 peces de diferents moments que evidencien punts recurrents i continu?tats en tota la seva producci¨®. "La meva obra ¨¦s un palimpsest gegant", il¡¤lustra l'artista amb un castell¨¤ perfecte, en qu¨¨ poques vegades deixa escapar l'accent mexic¨¤, el pa¨ªs on la mostra es podr¨¤ veure el 2019 i que va escollir l'artista perqu¨¨ el represent¨¦s a la Biennal de Ven¨¨cia del 2011.

¡°Quan vaig arribar a M¨¨xic el 1989 vaig veure que la meva formaci¨® com a minimalista no servia i vaig pensar que havia de corrompre, danyar, interrompre la superf¨ªcie, trencar la seva estructura en el context mexic¨¤¡±, va explicar. Smith ¨Cque comissaria l'exposici¨® amb Tanya Barson, conservadora en cap del Macba¨C no es considera una pintora, per¨° la majoria de les seves obres tenen algun element pintat i parteixen d'obres cl¨¤ssiques, com les pintures murals rom¨¤niques, les enigm¨¤tiques obres d'El Bosco o les atape?des pintures de Brueghel. A partir d'aquests autors i les seves obres, Smith aborda temes com el de la industrialitzaci¨®, l'economia i l'est¨¨tica de l'abstracci¨®, la urbanitzaci¨®, el colonialisme, el frac¨¤s de la modernitat o la naturalesa com a?Xilitla (2010), la gran instal¡¤laci¨® que ocupa la Capella del Macba i que en forma d'imatges analitza el tema de l'ecologia filmant el jard¨ª tropical d'Edward James. El col¡¤leccionista i mecenes del dadaisme i surrealisme el va construir a la regi¨® mexicana de la Huasteca, a 400 quil¨°metres al nord de la capital, on, despr¨¦s que el fred es carregu¨¦s les seves orqu¨ªdies, va decidir aixecar unes estructures de formig¨®. "Les imatges parlen del desig dels vestigis dels moderns, intentant subvertir la mirada possessiva de la modernitat".

Queda clar que a Smith li agrada provocar. Per aix¨°, en una altra de les seves instal¡¤lacions,?Irreversible/Il¡¤legibilitat/Inestabilitat (2012), canvia els tres conceptes b¨¤sics de la restauraci¨® d'obres d'art que busca just el contrari. Despr¨¦s de treballar als magatzems del museu d'Amparo de Puebla, una ciutat coneguda per la seva cer¨¤mica, va crear 700 peces de fang cuit, que despr¨¦s va trencar i va tornar a unir d'una manera poc cient¨ªfica i absurda. L'aparen?a de la instal¡¤laci¨® ¨¦s la d'un taller abandonat, en el qual aparentment han treballat uns restauradors poc destres, fent refer¨¨ncia a una reclassificaci¨® en comptes de la metodologia i la ra¨® cient¨ªfica.

Color rosa

A m¨¦s d'altres obres de Smith, el Macba, que ha pintat per segona vegada les seves immaculades parets blanques de color ¡ªho va fer el 2014, despr¨¦s de 26 anys d'hist¨°ria de color ocre, per mostrar l'obra Deuteranomalia, d'Oriol Vilanova, i ara ha pintat una de les sales del segon pis de rosa xiclet¡ª, mostra per primera vegada Mar¨ªa Elena, una pel¡¤l¨ªcula del 2018 en la qual mostra un petit poble constru?t al desert d'Atacama, al nord de Xile, on s'extreu mineral de la terra, tal com es veu en una impactant escena en la qual es dinamita la terra per extreure el salnitre de forma violenta. La pel¡¤l¨ªcula aborda l'impacte del colonialisme (el poblat segueix la forma de la bandera brit¨¤nica) i l'especulaci¨® econ¨°mica.