Aix¨ª era i no era Maria Aur¨¨lia Capmany

A Maria Aur¨¨lia Capmany li agradava explicar que, de nena, el Diumenge de Rams, quan anaven a beneir la palma, mentre la majoria de nenes de la seva edat duien un palm¨® mascul¨ª i noucentista, ella carregava una voluminosa palma barroca, trenada pel seu pare ¡ªen l¡¯¨²nic exercici anual de l¡¯ofici de cisteller¡ª i carregada de lla?os i fruites confitades. I mentre les altres nenes llu?en uns cabells ¨¤ la gar?onne, ella duia els cabells llargs i amb profusi¨® de tirabuixons.

L¡¯an¨¨cdota ¨¦s traslladable a tota l¡¯etapa de formaci¨® de la seva personalitat. Dotada de gran intel¡¤lig¨¨ncia, voltada d¡¯un ambient cultural familiar intens ¡ªel pare, la mare, l¡¯avi, les tietes¡ª, amb un tarann¨¤ agosarat, travessant les esperances de l¡¯¨¨poca republicana, el trasbals de la guerra i l¡¯atu?ment del primer franquisme, la nena, la jove i la dona Maria Aur¨¨lia va destacar per un coratge i una decisi¨® que la van marcar tota la vida.

Aix¨° la va convertir en una polemista ins¨°lita en ¨¨poques d¡¯unanimitat davant de l¡¯enemic com¨². La Capmany no s¡¯ho callava perqu¨¨ no creia en la legitimitat d¡¯una censura encoberta, d¡¯una sobreprotecci¨® imposada per molt que es volgu¨¦s justificar. No deixa de sobtar que titul¨¦s un recull d¡¯articles a Serra d¡¯Or com Dietari de prud¨¨ncies, i que hi afirm¨¦s: ¡°He estat sempre massa prudent¡±. Segur que molts contemporanis no hi estaven gens d¡¯acord, i que la trobaven una dona desaforada i intempestiva. I potser per aix¨°, tamb¨¦, tenia tants devots i incondicionals.

Les b¨¨sties negres de Capmany van ser moltes. No era arrauxauda per¨° tenia poca paci¨¨ncia i, per tant, davant l¡¯acumulaci¨® de bestieses o mentides, acabava saltant. I molt m¨¦s, si hom pretenia emmascarar el passat. Per aix¨°, el m¨¦s freq¨¹ent i constant objecte de blasmes i den¨²ncies va ser Josep Pla, cosa que va fer que es guany¨¦s l¡¯enemistat de totes les vestals del culte plani¨¤, que passaven de puntetes sobre els aspectes m¨¦s negatius del personatge: reaccionari, misogin, espia franquista, tr¨¤nsfuga cultural, llepaculs dels poderosos...

L¡¯antiplanisme capmanyi¨¤ ¨¦s preco?, per¨° quan s¡¯inicia la de?ficaci¨® de l¡¯empordan¨¨s amb les obres completes voldr¨¤ posar-lo en evid¨¨ncia, com a personatge, en la seva commemoraci¨® de l¡¯advocat obrerista Francesc Layret, o b¨¦ estimulant-li les dues Pedra de toc, on exhuma alguns textos que sabia que no s¡¯incorporarien a l¡¯obra completa, i on ella tamb¨¦ repartia llenya a altres tr¨¤nsfugues: des d¡¯Eugeni d¡¯Ors i Ferran Valls Taberner fins a tota la colla de la revista Destino. La milit¨¤ncia anti-Pla va crear la idea que no se li donaria el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes per l¡¯oposici¨® de la Capmany, quan alg¨² altre havia proposat en crear el guard¨® d¡¯afegir aquest Honor, que l¡¯exclouria a perpetu?tat.

Les relacions humanes de la Capmany eren, en general, cordials. Per¨°, orgullosa dels seus or¨ªgens menestrals, era b¨¤sicament antiburgesa, i una constant de la seva obra ¨¦s la den¨²ncia de les covardies i dimissions de la burgesia catalana, de l¡¯¨¨poca medieval en?¨¤. En canvi, sostenia relacions immillorables amb alg¨² d¡¯origen burg¨¨s com Salvador Espriu, perqu¨¨ davant de la intel¡¤lig¨¨ncia es rendia de manera absoluta. Tamb¨¦ era de s¨°lida extracci¨® burgesa Jaume Vidal Alcover, i van viure plegats durant m¨¦s de dues d¨¨cades.

Per¨° la classe burgesa mereix tots els anatemes, i d¡¯episodis d¡¯enfrontament no en mancaven. Per aix¨° no va sentir-se c¨°moda a l¡¯Agrupaci¨® Dram¨¤tica de Barcelona, que li havia fet l¡¯enc¨¤rrec de la seva primera obra teatral, i va conv¨¨ncer Ricard Salvat, que li havia dirigit l¡¯opera prima, per deixar aquell grup de burgesos catalanistes i crear l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual, i anar per feina seriosament, no com a aficionats. La nova aventura no va acabar gens b¨¦ amb el seu estimat i protegit, per¨° en canvi, en penyora de l¡¯antiga relaci¨®, ella mai no va reaccionar en contra del malvat, tot i les moltes ocasions en qu¨¨ ell va mostrar el seu desagra?ment. Perqu¨¨ la Capmany era una dona coratjosa i de fidelitats permanents, sobretot amb la seva gent.

Un altre cap¨ªtol destacat de les pol¨¨miques capmanyianes van ser Josep Maria Castellet i Joaquim Molas, junts i per separat. Val a dir que, en anys de dif¨ªcil superviv¨¨ncia econ¨°mica, havia pogut tirar endavant gr¨¤cies als enc¨¤rrecs de traduccions i llibres (La dona a Catalunya, La joventut ¨¦s una nova classe?) provinents d¡¯Edicions 62, dirigida liter¨¤riament per Castellet, per¨° aix¨° no la feia callar davant les seves actituds de mandarinisme, el seu passat falangista i el que ella creia l¡¯oportunisme del personatge. El va convertir en l¡¯esmunyed¨ªs Littlemanor (tradueixin) d¡¯El jaqu¨¦ de la democr¨¤cia, i es va negar a ingressar a l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana quan es va fundar ¡°perqu¨¨ la presidia un editor¡±, ¨¦s a dir, Castellet. Actitud que va haver de mantenir, per coher¨¨ncia, quan el segon president va ser el seu gran amic Josep Maria Llompart, que tamb¨¦ era ¡°editor¡±, o m¨¦s ben dit director literari, d¡¯Editorial Moll.

Amb Molas la diverg¨¨ncia va ser m¨¦s profunda i persistent, potser sobretot per culpa dels moletes. A banda les seves ¨¤mplies discrep¨¤ncies amb els criteris i el mandarinisme moli¨¤, Capmany va veure aviat com el cr¨ªtic i professor aglutinava un seguit de joves escriptors i futurs membres de l¡¯acad¨¨mia i la universitat que tenien com a esport la persecuci¨® d¡¯ella i dels seus protegits. Un dels m¨¦s destacats va ser el cr¨ªtic teatral Xavier F¨¤bregas. Als anys setanta, amb l¡¯aparici¨® d¡¯aquella nova generaci¨® liter¨¤ria, les dues capelletes que centraven Molas i Capmany sovint estaven ferotgement enfrontades. L¡¯¨²nic capa? de freq¨¹entar indemne les dues trinxeres era Terenci Moix. La resta era d¡¯un b¨¤ndol o l¡¯altre, inclosa Montserrat Roig, que no es va reconciliar amb la Capmany, que l¡¯havia dirigit com a actriu incipient, fins molt endavant. L¡¯atzar d¡¯una mort quasi simult¨¤nia i per la mateixa causa les ha convertit, per¨°, en una parella mestra-deixebla que no van ser en absolut, o nom¨¦s en aparen?a els darrers temps.

Hi va hever altres pol¨¨miques sonades: amb Lidia Falc¨®n ¡ªdespr¨¦s d¡¯anys de col¡¤laboraci¨® i d¡¯anar plegades¡ª, i altres sectors feministes radicals, o b¨¦ amb alguns conspicus membres del PSUC i altres formacions marxistes, com en les recurrents pol¨¨miques sobre qui ¨¦s o no ¨¦s ¡°escriptor catal¨¤¡±. I tants altres episodis, com ara els pol¨ªtics. Per¨° s¨ª un apunt final: s¨®n grotescos, i fins pat¨¨tics, els esfor?os actuals d¡¯alguns membres de l¡¯ag¨°nic PSC per reivindicar el passat socialista de Capmany. Segur que si fos viva, davant les actituds que han pres darrerament, els etzibaria ep¨ªtets gens agradables. Com deia sovint movent el cap: ¡°Ai, aquests socialistes meus¡±.