La dona que es busca

Agust¨ª Pons assenyalava no fa gaire que Maria Aur¨¨lia Capmany no era comunista i que tenia moltes reserves amb l¡¯hegemonia que el PSUC exercia en el m¨®n de la cultura a Catalunya. Aquests comentaris, i altres precisions de relleu, fan que sigui altament recomanable rellegir la magn¨ªfica biografia que el periodista va dedicar a la Capmany, ara reeditada. Tanmateix, tot aix¨° ja era impl¨ªcit en la primera edici¨® de L¡¯¨¨poca d¡¯una dona, el 2000.

Tamb¨¦ hi era a l¡¯entrevista que li vaig fer el 1981, en qu¨¨ explicava la seva proximitat amb persones del PSUC com ¡°el Guti, en Gregorio¡± ¡ªella ho diu aix¨ª¡ª, proximitat que no impedia l¡¯amistat amb destacats trotskistes i membres del POUM com Wilebald Solano i Ramon Fern¨¢ndez Jurado. Aquesta Capmany que feia compatibles relacions tan diferents ¨¦s la mateixa que als anys quaranta s¡¯havia fet amiga del grup d¡¯escriptors en castell¨¤ de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s en qu¨¨ hi havia Manuel Segal¨¤, Ferran i Aurora D¨ªaz-Plaja i Santiago Pascual, conven?uts tots ells que la llengua catalana estava liter¨¤riament acabada. I ¨¦s igualment la Capmany que, arran dels cursos de filosofia del professor Xavier Zubiri a la Universitat de Barcelona, experimenta una moment¨¤nia conversi¨® religiosa i la que s¡¯involucra amb el grup Miramar de Josep Benet i Maurici Serrahima, el prop¨°sit dels quals era connectar els intel¡¤lectuals de la preguerra amb joves com la mateixa Capmany, Joan Revent¨®s, Alexandre Cirici o Anton Ca?ellas¡­ I tamb¨¦ ¨¦s la Capmany que a Par¨ªs es posiciona a favor de Jean Paul Sartre i en contra d¡¯Albert Camus quan es produeix el trencament profund que va suposar L¡¯homme r¨¦volt¨¦¡­

Tot plegat pot semblar contradictori, per¨° diria que ¨¦s la m¨¦s sincera expressi¨® d¡¯alg¨² que es va buscar tota la vida amb la sinceritat m¨¦s radical. A l¡¯entrevista, Capmany ¨¦s molt clara. ¡°A mi sempre m¡¯ha fet molta pena haver de viure una ¨¨poca de lluita en la qual les divisions s¡¯havien de fer de manera dr¨¤stica¡±. I precisava que, en tant que creadora, sempre li havia interessat m¨¦s l¡¯individu que no pas l¡¯abstracci¨® de la hist¨°ria. Tanmateix, aquest individu sempre est¨¤ comprom¨¨s amb la construcci¨® del moment que li ha tocat de viure i, per tant, no ¨¦s gens estrany que canvi?, que evolucioni i que es contradigui.

Tot i aix¨°, en la seva evoluci¨® hi ha determinades constants que cal assenyalar. La primera ¨¦s la formaci¨® oberta i respectuosa amb la diversitat, que es concreta primer a l¡¯Escola Montessori i despr¨¦s a l¡¯Institut-Escola, on t¨¦ com a professors, entre d¡¯altres, Carme Serrallonga, Ramon Aramon i Jordi Maragall¡­ La segona constant ¨¦s un sentiment mai no desmentit de pert¨¤nyer a la menestralia o, dit d¡¯una altra manera, de no pert¨¤nyer a la burgesia mitjana barcelonina. Efectivament, Capmany se sentia lluny d¡¯aquells burgesos per tradici¨® familiar, per situaci¨® econ¨°mica, per interessos nacionals, culturals i ling¨¹¨ªstics, i tamb¨¦ perqu¨¨ no hi compartia cap aspiraci¨® personal ni cap concepci¨® moral.?

El PSC no va ser gener¨®s amb ella; va caldre que arrib¨¦s l¡¯alcalde Maragall per ¡®lluir-la¡¯

La tercera constant ¨¦s el feminisme ent¨¨s a partir dels tres pactes: el pacte de la dona amb ella mateixa, el pacte de les dones amb les dones i el pacte de les dones amb els homes. Aquest plantejament de la reivindicaci¨® dels drets absoluts de les dones s¡¯expressa igualment en el fet que sempre va militar en organitzacions pol¨ªtiques generalistes i transversals. El feminisme, doncs, no era una q¨¹esti¨® ¨²nicament de les dones, sin¨® que formava part d¡¯una lluita per la igualtat i la democr¨¤cia en qu¨¨ tamb¨¦ cal tenir presents els drets nacionals i les difer¨¨ncies de classe. En aquest sentit, el franquisme ¨¦s l¡¯encarnaci¨® de tot el contrari, ¨¦s la imposici¨® d¡¯un teixit pol¨ªtic i social que es basa en les difer¨¨ncies, en la falta de llibertat, en els privilegis, la corrupci¨®, la injust¨ªcia i la crueltat.

Una altra idea central en l¡¯evoluci¨® de Capmany ¨¦s l¡¯existencialisme. Tota la seva generaci¨® va acusar d¡¯una manera o altra l¡¯impacte del corrent filos¨°fic i cultural que venia a assenyalar-nos la import¨¤ncia del comprom¨ªs. Per activa o per passiva, tots fem la hist¨°ria, tots ens embrutem les mans. Som ef¨ªmers, no hi ha res predestinat, i com que no entenem el sentit de l¡¯exist¨¨ncia, vivim acarats a l¡¯absurd i, per tant, nom¨¦s els nostres actes ens fan el que som.

D¡¯aquesta idea de comprom¨ªs, de la curiositat i de determinades relacions personals, en va derivar la seva participaci¨® en diverses edicions del Congr¨¦s de la Pau, que la van dur a Vars¨°via a finals del 1963, a H¨¨lsinki el 1965 i despr¨¦s tamb¨¦ a Roma en un acte organitzat per la Comunitat Europea d¡¯Escriptors. Aix¨° explica Pons, com tamb¨¦ la coneixen?a que Capmany va fer del general Lister, d¡¯Am¨ªlcar Cabral i de Sartre mateix¡­ A banda, per¨°, viatjar a Txecoslov¨¤quia i a Pol¨°nia durant els anys seixanta ¡ªi ho dic per experi¨¨ncia personal¡ª suposava tornar amb una idea terrible, dura i real, del que era el comunisme sovi¨¨tic. Si aix¨° hi afegim el que va suposar la invasi¨® sovi¨¨tica de Txecoslov¨¤quia el 1968, i el paper que va tenir a Par¨ªs el Partit Comunista Franc¨¨s per frenar l¡¯al?ament de maig, s¡¯ent¨¦n que ella no es volgu¨¦s implicar en cap aventura d¡¯aquest signe.

Tenint en compte tot aix¨°, que en l¡¯origen de l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual hi havia Alexandre Cirici, i l¡¯admiraci¨® que sentia per Jordi Maragall i la seva fam¨ªlia, no ¨¦s estrany que en prefigurar-se el que el 1978 ser¨¤ el PSC, s¡¯hi sent¨ªs suficientment c¨°moda. Potser el PSC no era perfecte, potser ja aleshores estava massa influ?t pel PSOE, per¨° era l¡¯opci¨® pol¨ªtica que veia m¨¦s clara. Tanmateix, el PSC dels primers moments no va ser gens gener¨®s amb Capmany, i va caldre que Pasqual Maragall arrib¨¦s a l¡¯alcaldia per fer possible que el 1983 se li ofer¨ªs la regidora de Cultura i Ensenyament de Barcelona. A Maragall li anava b¨¦ tenir una dona com ella en el seu cartip¨¤s: Capmany parlava b¨¦, era feminista i escriptora, tenia una actitud clara sobre els drets nacionals de Catalunya i la llengua pr¨°pia¡­ Ara, les raons del s¨ª d¡¯ella a aquest oferiment, i el resultat de la seva gesti¨®, ja s¨®n una altra cosa.