La crisi del sistema

M¨¦s d¡¯una vegada he sentit a dir que l¡¯onada antisistema que l¡¯¨²ltima d¨¨cada ha afectat molts pa?sos del m¨®n, en diferents expressions de populisme, nacionalisme, xenof¨°bia i altres fen¨°mens radicals contra l¡¯ordre establert, no havia arribat substancialment a Espanya, o almenys ho havia fet en un grau insuficient com per sacsejar de forma significativa les estructures de poder dominant.

L¡¯abs¨¨ncia de propostes pol¨ªtiques clarament antieuropees, la inexist¨¨ncia d¡¯un sentiment de rebuig popular als estrangers o la debilitat de les organitzacions d¡¯extrema dreta i d¡¯extrema esquerra, ens ha portat en ocasions a la conclusi¨® que a Espanya el sistema havia aconseguit resistir amb m¨¦s vigor que a altres llocs l¡¯embranzida de les forces singulars sorgides originalment de la crisi econ¨°mica del 2008.

Res m¨¦s allunyant de la realitat. La veritat ¨¦s que el sistema pol¨ªtic espanyol s¡¯ha vist seriosament afeblit, sobretot els darrers quatre anys, per l¡¯assetjament de moviments molt similars als que hem conegut a la resta d¡¯Europa i dels Estats Units, encara que amb un altre ritme i amb expressions adaptades a la nostra hist¨°ria i la nostra tradici¨®. Per¨° el resultat est¨¤ sent tan o m¨¦s letal que el conegut en altres latituds: a Espanya, el model tradicional de partits s¡¯esquerda, el nacionalisme guanya espai davant la solidaritat i la cooperaci¨®, els sentiments s¡¯imposen a la ra¨® i el populisme predomina sobre la pol¨ªtica. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s la pitjor crisi de tota la hist¨°ria de la nostra democr¨¤cia ¡ªcom el 23-F¡ª, de la qual ni una sola de les seves institucions est¨¤ en aquest moment fora de perill.

El principal focus d¡¯aquesta crisi ¨¦s, ¨°bviament, Catalunya, al qual tornar¨¦ m¨¦s endavant. Per¨° el problema catal¨¤ no hauria aconseguit la dimensi¨® que t¨¦ actualment si no hagu¨¦s coincidit amb altres ingredients determinants: l¡¯oc¨¤s ¡ªpotser definitiu¡ª del Partit Popular, l¡¯autodestrucci¨® ¡ªpotser tamb¨¦ irreversible¡ª del Partit Socialista i la seva substituci¨® a la dreta i a l¡¯esquerra per dos partits de diferent concepci¨® i naturalesa per¨° m¨¦s inclinats cap al populisme que cap a la pol¨ªtica, tots dos amb lideratges personalistes, m¨¦s bolcats en la den¨²ncia dels problemes que en les seves solucions, m¨¦s fonamentats en la fe que en el criteri racional. Amb la sacsejada de l¡¯escenari pol¨ªtic s¡¯ha detingut gaireb¨¦ per complet l¡¯acci¨® del Govern, s¡¯ha bloquejat l¡¯activitat legislativa al Parlament i s¡¯ha obligat el Poder Judicial i el Rei ¡ªen una intervenci¨® p¨²blica determinant¡ª a ocupar espais que els corresponen legalment per¨° que impliquen un enorme desgast.

El debilitament institucional no ha anat, afortunadament, paral¡¤lel a un fort moviment de resposta al carrer ¡ªels darrers de les dones i dels pensionistes s¨®n molt recents i en absolut antisistema¡ª. Per¨° ha generat un fort escepticisme ciutad¨¤, una p¨¨rdua de confian?a en la classe pol¨ªtica i en les institucions, la qual cosa, com en altres pa?sos, intenta compensar-se amb un increment del nacionalisme.

L¡¯epicentre de la crisi institucional ¨¦s clarament Catalunya, on s¡¯han reunit reivindicacions llegend¨¤ries i problemes silenciats durant d¨¨cades amb un nou brot de fanatisme patri¨°tic que en les darreres setmanes ha deixat besllumar tot el seu contingut racista i xen¨°fob.

El model tradicional de partits s'esquerda, el nacionalisme guanya espai enfront de la solidaritat

Al marge dels greus problemes de gesti¨® d¡¯aquest conflicte, Catalunya ha fet saltar per l¡¯aire el pacte essencial de la nostra democr¨¤cia, la unitat territorial basada en la descentralitzaci¨® i l¡¯autogovern, i ha generat enormes dubtes sobre la qualitat del nostre model pol¨ªtic, fins i tot sobre la viabilitat de la nostra democr¨¤cia. Les dificultats per defensar la causa d¡¯Espanya a Europa no nom¨¦s tenen a veure amb la incompet¨¨ncia del Govern, sin¨® amb la falta de veritable convicci¨® en el nostre projecte nacional.

La resposta de l¡¯Estat espanyol al desafiament independentista va reflectir des del primer dia la manca d¡¯aquest projecte: va ser lenta, maldestra, contradict¨°ria, insegura. El Govern, incapa? d¡¯elaborar una pol¨ªtica persuasiva alhora que ferma a Catalunya, va anar desordenadament als tribunals, que avui lluiten dins i fora del nostre pa¨ªs per treure endavant causes molt complexes i de molt greus implicacions. El Parlament espanyol no ha tingut encara un sol debat digne d¡¯aquest nom sobre Catalunya, i encara menys ha elaborat una proposta raonable per canalitzar pol¨ªticament aquest conflicte. Encara no han estat capa?os els nostres principals l¨ªders pol¨ªtics de fer-se junts una foto per oferir, almenys, una imatge d¡¯unitat davant d¡¯una amena?a a la pr¨°pia superviv¨¨ncia d¡¯Espanya!

Aquesta falta de reacci¨® consistent i ordenada ha donat lloc entre els espanyols a un sentiment d¡¯orfandat que, com passa en altres pa?sos, busca refugi en la identitat i en l¡¯orgull de pertinen?a. El desplegament de banderes als balcons no ¨¦s, ni de bon tros, censurable ni alerta sobre el retorn de sinistres forces del passat. Per¨° no es pot negar que aquestes banderes s¨®n una explosi¨® emocional nacionalista que, si no es correspon amb l¡¯orgull per un projecte compartit de conviv¨¨ncia d¡¯acord amb la nostra realitat com a pa¨ªs, pot comportar riscos. Ciutadans, que ¨¦s el partit que m¨¦s s¡¯est¨¤ beneficiant d¡¯aquesta situaci¨®, ha de ser conscient d¡¯aquest perill. L¡¯¨²ltima vegada que els espanyols van treure banderes als balcons va ser per celebrar l¡¯aprovaci¨® de la nostra Constituci¨®. Per qu¨¨ les treuen ara? Qu¨¨ ens uneix en aquesta ocasi¨®?

?s necessari rellegir la Constituci¨® amb la voluntat d'actualitzar-la, de reformar-la!

L¡¯ascens de Ciutadans a les enquestes, a banda de ser una manifestaci¨® de la crisi del sistema, representa una oportunitat de reconduir-la, sempre que els seus dirigents entenguin la responsabilitat que assumeixen i siguin capa?os de distingir entre una marca d¡¯¨¨xit que respon al corrent de moda i una for?a pol¨ªtica solvent que corre riscos i estableix un horitz¨® pol¨ªtic convincent i viable. La veritat ¨¦s que, de moment, produeix certa inquietud la facilitat amb qu¨¨ s¡¯identifiquen amb Ciutadans posicions extremistes que nom¨¦s busquen identitat nacional i m¨¤ dura. Emmanuel Macron, amb qui tant es compara Albert Rivera, ha fet el seu projecte nacional ¡ªliberal i incloent¡ª inseparable del projecte europeu. No hi cap cap altra f¨®rmula a Espanya.

Una de les condicions id¨°nies perqu¨¨ la pujada de Ciutadans fos m¨¦s equilibrada seria l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una alternativa de Govern a l¡¯esquerra. Malauradament, ¨¦s fa dif¨ªcil que aix¨° passi ara. L¡¯explosi¨® populista universal es va traduir al PSOE en un debat irracional sobre el No ¨¦s No i la identitat d¡¯esquerres que va portar a la secretaria general a Pedro S¨¢nchez. Ja fa un any que va passar aix¨° i les coses no han anat a millor. Podem, mentrestant, no acaba de definir-se entre la seva voluntat d¡¯incorporar-se al sistema ¡ªun cr¨¨dit hipotecari de m¨¦s de mig mili¨® d¡¯euros sembla indicar-ho¡ª i el seu prop¨°sit original de combatre¡¯l.

Cap dels s¨ªmptomes de la crisi del nostre sistema pol¨ªtic ofereix ara per ara signes de millora. Alguns, com el de Catalunya, tendeixen fins i tot a l¡¯empitjorament. Caldr¨¤, en aquest any en qu¨¨ es compleix el 40¨¨ aniversari de la Constituci¨®, insistir en la necessitat de rellegir aquest text amb la voluntat d¡¯actualitzar-lo, de donar-li vig¨¨ncia, de reformar-lo!, de recuperar-ne el consens perdut i el comprom¨ªs de les noves generacions d¡¯espanyols.