El gran Chao

Vaig con¨¨ixer l¡¯extraordin¨¤ria traject¨°ria de Ram¨®n Chao als anys setanta, quan tots dos col¡¤labor¨¤vem al setmanari Triunfo. Atresorava certa llegenda: l¡¯expatriat gallec instal¡¤lat a Par¨ªs, amb una s¨°lida formaci¨® cultural. Fet ins¨°lita, Ram¨®n no exercia de franc¨°fon militant. El seu primer llibre, a la col¡¤lecci¨® Los Juglares d¡¯Ediciones J¨²car, tractava sobre el cantautor Georges Brassens, del qual revelava alguns detalls inconvenients.

Ja als vuitanta, amb la floraci¨® de seminaris i confer¨¨ncies arreu del pa¨ªs, vam coincidir moltes vegades. Es va descobrir com un magn¨ªfic conversador, que es delectava amb les paradoxes de la vida: com a pianista, va ser una cosa semblant a un nen prodigi; becat pel seu pais¨¤, Manuel Fraga, va viatjar a Par¨ªs per ampliar els seus estudis amb Nadia Boulanger. Els rumors sobre certa intimitat amb el drac franquista el van fer un home sospit¨®s entre els cercles del PCE. Aviat comprendrien que el seu inter¨¨s per la Uni¨® Sovi¨¨tica era genu¨ª: va aprendre rus, prou per llegir i parlar un idioma que solia resistir-se als espanyols.

No presumia de les seves relacions, per¨° de sobte deixava anar an¨¨cdotes sobre Mario Benedetti o Mario Vargas Llosa, col¡¤legues a Radio Francia Internacional. En algun moment, tamb¨¦ parlava de la passi¨® musical de dos dels seus fills, Antoine i Manu Chao. Li feien gr¨¤cia fins i tot els noms dels seus grups: els Hot Pants, Chihuahuas, Los Carayos.

Eren bandes m¨¦s o menys punk amb tirades hispanes, que aviat es van colar als ambients rockers del barri madrileny de Malasa?a. Una can?¨®, Mala vida, es convertiria en un himne underground, i va donar nom a locals i recopilacions discogr¨¤fiques, cosa que va sorprendre Ram¨®n.

Mala vida va passar al repertori de Mano Negra, un veritable llevat per a la conscienciaci¨® del rock a Europa i Am¨¨rica. Ram¨®n Chao va entendre que all¨° era m¨¦s que un caprici juvenil. Es va apuntar a acompanyar els germans en el seva gira per terres colombianes, on es despla?aven amb tren, com qualsevol circ. Amb moltes precaucions: Manu va prohibir l¡¯¨²s de drogues, per evitar disgustos amb les autoritats.

El llibre que en va resultar, Mano negra en Colombia: Un tren de hielo y fuego (1992), reflectia la seva paradoxal posici¨® com l¡¯adult a l¡¯expedici¨® i les peculiaritats d¡¯aquella terra, on soldats i guerrillers declaraven una treva impl¨ªcita i podien coincidir veient a Mano Negra en directe. Eren soldats, explicava Ram¨®n, que no van poder esquivar el servei militar; a la guerrilla es pagaven sous millors.

Cuba era un assumpte prioritari per a Ram¨®n. El seu pare havia viscut a l¡¯Illa Gran i resultava seductor tant el que explicava com el que semblava suggerir: la terra de les m¨ªtiques mulates. La seva amistat amb Alejo Carpentier, llavors conseller cultural de l¡¯Ambaixada de Cuba a Fran?a, li va facilitar la introducci¨® a la zona alta de la m¨²sica i la literatura del Carib.

Sol o acompanyat d¡¯Ignacio Ramonet, va publicar textos bel¡¤ligerants sobre Cuba i la globalitzaci¨®. Suportava amb resignaci¨® l¡¯onada expansiva de la cultura de la fama: m¨¦s d¡¯una vegada el van presentar com a germ¨¤ ¡ªi fins i tot fill!¡ª de Manu. Despr¨¦s de jubilar-se, es va sentir alliberat i es va permetre capricis simb¨°lics: va cobrir el seu cos de tatuatges. Feia broma sobre aquest tema: ¡°ja estic m¨¦s pintat que Manu. Soc el veritable home il¡¤lustrat!¡±.